"Todo pasa y todo queda..."
I la veritat és que aquesta sentència del mestre Machado és ben veritat. Ja queda lluny el mes de gener en que van començar a treballar amb la celebració dels deu anys, semblava que encara quedava molt, però el temps corre molt i ara ja toca girar el cap cap enrere per recordar el cap de setmana passat.
Una celebració dels deu anys que començava la tarda de dissabte amb la celebració del partit entre el juvenil (la gran esperança) i el segon equip (l'eterna esperança), el partit, resultat al marge, va deixar bones expectatives de cara a un futur no gaire llunyà.
El juvenil afronta el repte de començar des de baix en una lliga federada, res a veure amb les lligues del consell, però amb l'experiència i la qualitat necessàries com per somiar amb reptes alts.
El segon equip, desprès de l'amarga experiència del descens i l'èxode de bona part de la plantilla, afronta la nova temporada amb unes incorporacions que aportaran a l'equip l'experiència i la qualitat necessàries com per pensar en estar en llocs destacats de la categoria.
Desprès del partit entre els dos equips del club, arribava l'hora del triangular entre els tres equips federats del barri (Sant Cipriano, Speed i Xarxa)
els resultats foren els següents:
A.E. Xarxa 3- Sant Cipriano 0
Sant Cipriano 2- Speed 2
A.E. Xarxa 0 Speed 0
Pel que fa al joc el nostre primer equip destacar com a terme positiu el fet de no encaixar cap gol en els dos partits, fet que cal remarcar ja que la temporada passada vam estar molt fluixos en defensa, cal però millorar la circulació de pilota ja que encara és molt lenta i previsible, també preocupant no haver pogut fer cap gol en 30' minuts.
Però potser el resultat era el de menys, al final entrega de premis i bona presència de públic al poliesportiu, potser lamentar que la nostra afició encara està de vacances...
Diumenge, acte central de la festa d'aniversari: Fideua en motiu de la festa major d'Horta. 350 persones van voler tastar la gran paella feta per en Xavi i els seus "pinxes", d'aquestes persones moltes van venir a recolzar al nostre equip i des d'aquí el nostre més sincer agraïment. Crec que és molt important a part del fet econòmic, l'oportunitat de poder donar a conèixer el nom de XARXA a bona part de la gent que forma el cor i el batec del nostre barri.
I en aquest humil espai d'opinió vull donar les gràcies a totes aquelles persones que d'una manera o altre van afegir un fideu a la paella i van fer possible la seva realització:
Roser Vallhonesta: Presidenta d'entitats d'horta, sense la seva autorització i la seva confiança en nosaltres la fideua no hagués estat possible.
Districte Horta Guinardó: En especial en Xavi Masip, gràcies a la seva escolta i a la seva presència van aconseguir les 100 medalles les copes del torneig i el seu recolçament va ser clau per afer-nos escoltar dins del districte.
Xavi: El gran cuiner, la implicació en la fideua ha estat màxima, abans, durant i desprès, ja que la feina va començar molts dies abans.
Jose, Dani L i Àngel: agrair tota la feina de la jornada i en especial els seus 215 números venuts de loteria i el fet de donar a conèixer el Xarxa a les moltes persones presents a l'acte.
Pempio i Juanito: Per a ser els prefectes "pinches" de la fideua i estar en tot moment a peu de canó.
Aladino,Dani I, Francesc i Javi: Per ser els perfectes comodins i estar disposats a carregar taules, cadires,tallar gambes,servir plats etc.
Àlex: que encara que estava a molts kilòmetres de nosaltres va deixar la seva casa per a fer-nos de magatzem
I els membres de l'equip que en un moment o altre es van deixar caure per la festa: Mateu 1 i mateu 2, Ruben, Jaito,
I en especial a Fredi, que porten dues setmanes entre nosaltres va ser capaç de convèncer a la seva dona i els seus familiars a passar un diumenge fora de casa.
I torno a dir noms com ara Xavi, Pempio, Aladino i Francesc, el fet de no ser part del club com a jugadors, els deixava total llibertat per a quedar-se a casa ja que els guanys econòmics no anaven amb ells. La seva presència doncs és impagable, fet que deixa en evidència a altres que potser podien haver fet més o almenys es podíen haver interessat més. ( aquesta columna no deixa de buscar la part crítica de la vida)
En fi que deu anys són molts i alhora pocs, tant de bo tornem a celebrar noves històries i nous reptes junts!
PD: Ben aviat penjaren fotos de la festa!
