dilluns, 26 de gener de 2009

AE XARXA "B" 0 NOU DE LA RAMBLA 4

¿A qué juega este equipo?



Era una de las reflexiones que hacíamos este sábado a la media parte. No acabábamos de entender, que el quipo fuese capaz de defender con intensidad y atacar con cierta velocidad en un partido contra el A durante las vacaciones de Navidad, y no fuésemos capaces de mantener se tono con rivales de peor nivel (peor que el A, me refiero).

Supongo que por el hecho de no tener una manera de jugar muy definida, el equipo se adapta al rival que tiene enfrente. Y si el rival es muy bueno el equipo sale hiperconcentrado, y trata de dar lo mejor de si en ataque. Pero si el rival no es “tan bueno” el equipo se contagia y no juega igual.

Sólo así nos podemos explicar la transformación de este sábado. Perdimos, si. Pero de esta manera si que se puede perder.

Teníamos enfrente un rival bastante superior. Técnica, táctica y físicamente. Tuvieron la mayor parte de la posesión y nos crearon mucho peligro. Pero tuvimos nuestras opciones. Sobretodo, fruto de la contra, y de una buena defensa. Muchísimas más ayudas en defensa, y mucha concentración. Y con eso fuimos capaces de llegar a mediados de la 2ª parte con el 0-0 inicial. Pero en un minuto fatídico, encajamos 2 goles que dejaron muy tocados a los jugadores. Se estaba haciendo un gran esfuerzo. Evidentemente, tuvimos que dejar de jugar cerrados y arriesgar arriba. Eso hizo que hasta el final de partido encajáramos 2 goles más hasta el 0-4 final.

El marcador refleja la diferencia que hay entre los dos equipos. Pero creo que ninguno se puede ir insatisfecho del trabajo realizado (del resultado, siempre). Jugando así, seguro que los resultados acabaran llegando.

Por último, destacar debut más de un juvenil: Nacho. Tanto él como Carles, que repetía convocatoria, realizaron un papel muy bueno.

El presente de los dos seniors es un “poco angustioso”, pero tenemos por debajo posibilidades de futuro.

diumenge, 25 de gener de 2009

XARXA "A" 7 AXA SANT CUGAT "B" 6

La primera final dels últims 15 partits de la temporada es va decantar al nostre favor desprès de 40 minuts de joc intents.

La primera part vam tornar a repetir les mateixes mancances que l'anterior dissabte: teníem molts problemes quan l'equip rival ens pressionava, no trobàvem línies de passada amb facilitat i això feia que perdèssim la pilota amb facilitat, tot i això van aconseguir marxar al descans amb un marcador de 2-1

La segona part vam començar encara una mica més adormits i amb molt estàtics, això ho va aprofitar l'equip rival per empatar el partit. A partir de llavors ens vam tornar a avançar al marcador (4-2) que semblava encarrilar el partit. Però va quedar demostrat que aquest anys ens tocarà patir molt, l'equip visitant va aconseguir capgirar el marcador i a falta de 2 minuts aconseguia el 5-6.

Però l'equip va saber estar a l'alçada de les circumstàncies i amb un gol de falta i un altre de xut des de la frontal va capgirar el marcador fent saltar d'emoció a la banqueta i els fidels espectadors.

El millor del partit apart dels tres punts va ser l'encert golejador de l'equip desprès de l'últim partit jugat i sobretot l'esperit de lluita .

El pitjor el fet de rebre sis gols en una part quan aquest any la concentració defensiva estava sent un dels nostres forts.

Així doncs tres punts molt importants que ens han de donar CONFIANÇA de cara als partits que venen, sobretot després de la victòria d'Alumnios contra el Castellbisbal, que ens fa pensar que tots els equips lluitaran per aonseguir els seus objectius.

dilluns, 19 de gener de 2009

XARXA "B" 5 MONTSERRAT 4

Hoy es uno de esos días en los que empezaríamos con el tópico de " El fútbol es así" (futbol sala en este caso).
Es difícil de explicar, pero en los tre partidos en los que peor hemos jugado, hemos sacado 7 de 9 puntos, jugando 2 de los tres partidos como visitante.

Puntos que nos dan un respiro importante, porque además son contra rivales que hoy en día son directos (espero que a final de temprada estemos luchando con otros). pero ese respiro nos debe servir para apretar mucho más los dientes, y no para darnos por satisfechos.
Porque nada más lejos de la realidad. La realidad, es que hemos jugado fatal estas tres últimas jornadas. carentes de ritmo, de intensidad, de concentración, de... el partido de este sábado es un más de lo mismo. Ambos equipos demostramos porque estamos abajo de la clasificación. ellos, con un poco de entusiasmo y ganas (porque fútbol... ) consiguieron ponerse con 0-2. Y con un poquito de rabia, consguimos igualar el partido a 2. Pero otra vez un despiste defensivo (el enésimo), hizo que en menos de 2 minutos el rival se volviera a adelnatar en el marcador.
La segunda parte tuvo algo más de intensidad. supongo que fruto de la vergüenza, el equipo puso más coraje, pero eso se tradujo en más imprecisión, más errores,... Pero fruto de la intensidad y de alguna triangulación decente fuimos capaces de remontar y ponernos con un marcador de 5-3. A 5 minutos del final, no supimos despejar un balón, y entre unas cosas y otras, acabó en gol. 5-4 y pocos minutos por disputar. esta vez si que fuimos un poco más contundentes en defensa, y aunque con algun apuro que otro, fuimos capaces de llevarnos los tres puntos.

Hemos acabado la priemra vuelta y podemos hacer balance. A grandes rasgos, podríamos decir que algunos objetivos se han cumplido, sobretodo el de dar soporte al primer equipo. Pero a nivel deportivo, nos queda mucho trabajo por hacer.

Por último, dos debuts más de juveniles con el senior, y con un juego más que aceptable: el portero "Selvi", y el cierre Carles. Savia nueva, y con energía para el segundo equipo.

XARXA "A" 1 GORNAL GUADIANA 3

Partit calcat en la primera part a molts d'aquesta temporada, ben defensat, amb concentració e intensitat amb oportunitats per poder obrir el marcador per part dels dos equips, però com ja passa en molts partits aquest any amb poc encert per part nostre de cara a porteria.

La segona part totalment fluixa en quan a manera de jugar, producte de diferents factors: desgast físic del dijous, poca varietat tàctica per a sortir de pressió, poca mobilitat dels quatre jugadors, falta d'entrenaments conjunts dels jugadors que estaven en pista i tot això unit i no oblidem-ho a un equip contrari que va jugar molt bona segona part i va ser millor que nosaltres en molts aspectes: intensitat, finalització etc etc.

Personalment i repeteixo PERSONALMENT crec que va ser una de les pitjors segones parts de les últimes temporades i les culpes crec que ens les hem de repartir entre tots, començant per l'entrenador i acabant pels jugadors que no hi eren, tots som part del mateix vaixell i si aquest s'enfonsa tots en patim les conseqüències.

Acaba la primera volta amb un trist parcial de victòries i amb un bon sac de derrotes. No vull ser victimista ni pessimista, en tot cas deixeu-me ser realista: EL nostre únic objectiu de l'any atesos els punts que tenim és la permanència en una categoria que ens va costar molt assolir. Penso que els 32 punts poden ser suficients i estem a la meitat de camí, també crec que després de veure tots els rivals no em de tenir por de no poder aconseguir-los, això si, crec que ha quedat demostrat que no serà un camí fàcil, que podem perdre amb QUALSSEVOL i que de TOTS depèn al aconseguir la fita, i que com més aviat comencem a sumar punts més aviat gaudirem de la competició.

No m'agradara escriure tòpics i frases fetes, però crec que potser aquesta pot ser vàlida: A partir de dissabte cada partit es ja UNA FINAL, sabrem jugar-la?

Ànim i a entrenar amb ganes!!!

divendres, 16 de gener de 2009

CAN CUYAS 4 XARXA "A" 4

Malgrat la baixa temperatura que ahir a la nit feia a Can cuyàs, l'emoció final del partit va fer augmentar amb uns quants graus la temperatura dels assitents al partit.

Partit emocionant, amb gols, amb oportunitats perdudes, amb errades defensives puntuals però mortals i amb jugades ben trenades.

De nou, degut a les tres baixes del partit anterior, vam haver de plantejar un equip amb jugadors del B, que de nou van demostrar estar a l'alçada de les circunstàncies i de les exigències del partit. No obstant, es complicat per un entrenador poder plantejar sistemàticament els partits.

La primera part va acabar amb 1-0, no obstant ja havíem tingut oportunitats molt clares per a obrir el marcador, malgrat això l'equip ens costava molt trenar oportunitats ja que l'equip rival es tancava bastant i nosaltres volíem entrar per el mig i no creavem espais d'un per un clars.

A la segona part vam intentar variar el sistema de joc ofensiu i vam obrir més el camp, fruït d'això i de jugades al contraatac vam empatar el partit. Seguidament l'equip local es tornava a avançar, però aconseguíem donar la volta al marcador. Éls últims minuts van ser emocionants i a falta de mig minuts ens adelantàvem al marcador. Tristement però, no vam saber aguantar i a falta de pocs segons ens marcaven el definitiu 4-4.
Gols:

1-1 Dani
2-2 P.P
2-3 Cristian
3-4 Jose

Marxem d'un altre camp, acabem un altre partit, amb la sensació de no ser inferior al rival i amb la sensació que alguna cosa està fallan.
El dissabte ens visita un dur rival i que aquest any està a la zona alta, esperem fer un bon partit i acabar bé la primera volta.

dilluns, 12 de gener de 2009

SANTA PERPÈTUA 1 XARXA "A" 1

Partit intens i emocionant tal i com mostra el resultat final, partit lleig i pobre en conceptes de joc tal i com també mostra el 1-1.

Les diferents raosn pels les que un equip o altre poden justificar el resultat final poden ser vàries, a mi em queda plasmar les que crec que pertanyen al nostre equip. Bona feina defensiva (som el tercer equip menys golejat)la major part del partit, domini del tempo de partit i de ritme, ja que als minuts bojos d'anades i vingudes dels dos equips amb el marcador en contra ens beneficiava molt aquesta situació i l'equip rival no ho va saber llegir.

Si en l'anterior partit destacàvem la manca d'oportunitats generades, en aquest ens hem de felicitar per haver-les creat, però alhora ens em de lamentar per no haver tingut l'encert de materialitzar-les (amb 40 gols a favor som el segon pitjor equip). Les causes per aquesta manca de gol en són algunes, la que més ens pot arribar a preocupar és la falta de confiança alhora de xutar o encarar el porter, si aconseguim superar aquesta por, (que confio plenament que si) crec que anirem cap amunt.

Al final de partit cap dels dos equips podia estar content amb el marcador, els locals per haber perdut els dos punts a un minut del final i nosaltres per haver fallat masses ocassions clares de gol.

Destacar la lesió de Cata (quan estarem tots bé?) i felicitar a Àlex per el seu encert, la tornada a les pistes és una bona notícia per a tots (i esperem que aquest cop tingui continuïtat)

Dijous partit aplaçat davant el Can Cuyás, no cal dir que cal sumar de tres en tres JA.

FREDERIC MISTRAL 2 XARXA "B" 2

Podemos perfectamente partir del mismo refrán que Joan utilizó en la crónica del partido contra el Sansur.



Por diferentes motivos, no hemos entrenado casi en estas navidades. Y eso pasa factura. De hecho, y por lo visto en otras categorías y grupos, ha sido una jornada de “sorpresas”.

Tampoco la pista ayudaba demasiado. Pista al aire libre, no excesivamente grande, y a las tres de la tarde de un día lluvioso y medio frío. Todos los condicionantes para un susto. Susto que nos llevamos… a medias.

Pero si sólo valorásemos esto, no dejaría de ser engañarnos a nosotros mismos. Ya antes de salir a calentar hablamos de lo importante que iba a ser compensar esa falta de trabajo estas semanas con un extra de concentración y voluntad. Y no sé porqué, pero de eso no hemos andado muy sobrados en estas dos últimas jornadas.

Partido feo, lento y torpe. Ninguno de los dos equipos era capaz de mantener un ritmo decente con el balón. Con esa situación, el que fuese capaz de aprovechar mejor los errores del rival, era el que tendría más posibilidades de llevarse el partido. Y en eso fuimos mejores en la primera parte. Y no porque cometiéramos menos errores. Porque cometimos, y muchos, y en zonas críticas. Pero ellos también. Y estuvimos más afortunados en la finalización. Entre eso y un gol de falta, conseguimos irnos al descanso con un 0-2. Al descanso insistimos en que si seguíamos con la misma dinámica “de mínimos” íbamos a sufrir. Parecía que hubo un pequeño cambio de actitud y algo más de intensidad. Y en alguna salida de presión, conseguimos irnos y acercarnos en superioridad a la portería contraria. Pero en el segundo tiempo fuimos nosotros los que no aprovechamos las ocasiones. Y ellos cada vez, acababan más cerca de nuestra portería. Y en algún momento, el equipo cambio el chip, y decidió que era mejor defender el 0-2. Y eso hacía que el equipo defendiese cada vez más cerca de su portería. Y las ocasiones rivales eran más peligrosas. Era sólo cuestión de tiempo de cayese el primer gol. Pero lo preocupante es que, con el 1-2, el equipo bajó la cabeza como si nos hubiesen derrotado ya. Y a partir de ahí ya fue un cúmulo de despropósitos. Que evidentemente acabaron con el 2-2 a pocos minutos del final.



La falta de entrenos y trabajo tiene solución. El miedo a ganar y exceso de responsabilidad ya es más difícil. La intensidad y ritmo….. es lo más preocupante. Espero que no empecemos a correr cuando sea demasiado tarde.

dilluns, 5 de gener de 2009

SANSUR 7 -XARXA "A" 4

Dita popular de la setmana:
"Dime como entrenas y te diré como juegas"

I també dins del manual d'un entrenador (mediocre o no):
"Un equip guanya o perd en funció de la qualitat i quantitat dels seus entrenaments"

I és que sort d'això, ja que si es guanyés sense entrenar, o entrenant 2 o 3 jugadors, i sense treballar l'estratègia o la tàctica, la feina de l'entrenador no tindria sentit, es limitaria a encertar en els canvis, a donar minuts a tots els jugadors o a protestar a l'àrbitre.

Personalment, vull entendre que a la categoria on està el primer equip, la feina d'un entrenador ha de limitar-se a ser més que això, sobretot quan la la qualitat individual dels jugadors no dóna per a treure endavant els partits.

La derrota de dissabte va ser fruit d'un mes i mig sense fer un entrenament de qualitat i de quantitat, podem culpar a les lesions (que tenen bona part de culpa) però la realitat és aquesta.

Sobre el partit en si,podem dir que vam tenir molta possessió però una ALARMANT manca de profunditat, d'idees per a crear opcions reals de gols, de bloqueig mental alhora d'atacar una defensa tancada, d'errades de concentració per a defendre córners... i tot això companys, tot això i més es treballa als entrenaments.

I encara més, tal com ja he comentat en alguns partits, trobo que aquest any ens està mancant solidaritat a la pista, a la banqueta, el tret d'identitat que lluïa el Xarxa s'està apagant, hi han més retrets, més reaccions que no fan més que provocar errors i manca d'intensitat, cal que pensem si això farà que guanyem més partits o tot el contrari.

Així doncs, cal que ens posem les piles, queda encara molta lliga, però tal i com porto pronosticant fa molts mesos, l'objectiu de la temporada és el que és, i com més aviat tots siguem conscients, més aviat podrem assolir-lo. I tal com he repetit moltes vegades, cal ser conscients de qui som.
S'ha produït un error en aquest gadget

Benvinguts!

A tots els jugadors, tècnics, socis, directiva i simpatitzants del nostre club