dilluns, 28 de febrer de 2011

Xarxa B 5- CMX 1

Pueden sospechar los malpensados, que la crónica vuelve cuando se ha conseguido por fin la victoria. Pero ha sido el trabajo de estas semanas lo que ha hecho que faltase a mi cita semanal (aunque tampoco se si nadie la echa en falta). Pero vamos a lo que vamos: la crónica.

Soplo de aire. La situación sigue siendo la misma, y los problemas siguen ahí. Pero el equipo necesitaba volver a ganar. Y no sólo por los puntos. Sino por el estado de ánimo. Lo más complicado, cuando se está ahí abajo, es abstraerse de la clasificación. Y suele pasar, que al más mínimo contratiempo, un equipo en esta situación, tiene a bajar los brazos. Y en estas últimas semanas no hemos sido la excepción. Se ha mantenido el tipo… hasta que han venido contratiempos importantes. Pero como hablamos el sábado, este equipo no se puede permitir ese lujo, y sólo puede ser un guerrero hasta el último minuto del último partido.

Esa tensión, fuimos capaces de trasladarla al partido este sábado, en la parte más positiva. El equipo fue agresivo, pero sin precipitación. Y sólo al final, cuando todos bajamos el pistón, llegó un gol del rival. Porque hasta ese momento, el equipo dominó de largo. Si que es cierto que nos costó que llegara el primer gol. Quiero creer que era fruto de la tensión, por saber lo que nos jugábamos. Pero el equipo hacía lo más complicado: defender fuerte, recuperar balones, y sobre todo, generar ocasiones. Y fruto de seguir esa línea (salvo 5 minutos que se convirtió en un correcalles), llegaron los goles en la primera parte: 2-0.

Al inicio de la segunda parte, no nos podíamos permitir el lujo de dejar al rival que se metiese en el partido. El equipo mantuvo la línea de trabajo de la primera parte. Y siguieron llegando las ocasiones y los goles.

Por sacar un pero (que siempre los hay), me quedó el mal sabor de boca de las ocasiones desperdiciadas al final. Y fueron erradas por malas elecciones. El partido salió adelante, porque defendimos como equipo y atacamos como tal. Pero el marcador final hizo que algunas contras se finalizaran más individualmente que como equipo. El sábado no hicieron falta para ganar, pero en otra jornada…



Por último felicitar a Javi y Carles, por su partido con el A. Que se viene sumando a las buenas actuaciones de las últimas semanas como Carles o Nacho.

Hemos ganado la primera de las muchas batallas que nos quedan. A seguir así…

dilluns, 14 de febrer de 2011

el valor de les enquestes

A la dreta teniu el balanç que han fet de la primera volta algunes persones, cal donar a aquestes enquestes el valor just i que poden ser molt opinables, el cert és que no cal ser molt intel.ligent per extreure que alguna cosa podem fer per millorar la situació.
Faríen bé els entrenadors i els jugadors de prendre nota i buscar solucions de millora.

XARXA "A" 4 Sporting Casa Alcalà "B" 1

Tres punts importants que tenen molt valor per a la classificació, per trencar dinàmiques i per recuperar l’autoestima en un mateix i en l’equip.
I és que el partit de dissabte era molt perillós ja que teníem davant un equip que a priori venia com a últim i amb un punt aconseguit precisament contra nosaltres. La necessitat de guanyar era molt gran i corríem el risc de caure en la precipitació i amb el nerviosisme.
La gran quantitat de baixes 6. (tres lesions) i tres compromisos (?) ens va fer contar amb el debut de Javi i Nacho del segon equip si això li sumem la lesió de Jose a la primera part dóna a la victòria de dissabte un plus especial de satisfacció.
I és que més enllà del joc (bastant fluix) l’equip va saber respondre a les dificultats treien una concentració, una intensitat i una entrega que en els darrers partits trobava a faltar, va ser aquesta intensitat a l’hora de defensar que ens va portar a guanyar el partit.
Es poden extreure conclusions positives: el debut de dos jugadors que no van desentonar (la saga dels Santiesteban té futur), la recuperació de jugadors del primer equip que fins ara tenien actuacions molt per sota del seu nivell i la fe en la victòria.
Lamentar la gran quantitat de lesionats ara que venen partits complicats i el paper de tots, (com es va veure dissabte) és força clau, lamentar la poca implicació d’alguns que segueixen tenint prioritats molt més importants que jugar a futbol amb un equip que els necessita ( pot ser justificat però no compartit).
Aplaudir la presència dels lesionats Jorge i Choco, la del no convocat Àlex.
Cal treballar als entrenaments i ANAR TOTS A UNA!

dilluns, 7 de febrer de 2011

tenim els cullons pelats!




Si no em falla la memòria, un juliol de fa uns 16 anys vaig conèixer en Manel.

Juntament amb els meus bons amics Ala i Carlitos i de la ma del incomparable Guillermo vaig entrar en contacte amb el món federat del futbol sala que tantes alegries, desenganys i vivències m'ha donat en aquests darrers anys de la meva vida.

Parlar del que va ser la Penya Blaugrana d'Horta, és parlar d'en Manel amb permís d'en Txema.
Aquest entranyable personatge tenia un amor i un servei al club impagable: tan bon punt feia de delegat, com de transportista de porteries, com d'entrenador, com de porter als entrenaments, com d'improvisat jugador, com a company de nits, com a redactor de cròniques històriques d'una postguerra viscuda.. i com de tantes coses que segur que a més d'un ara us venen al cap. D'ell vaig aprendre varies coses: La gent et valora pel que fas no pel que dius i sobretot em va ensenyar a estimar un projecte i dedicar hores a portar-lo a terme.
La penya blaugrana va deixar de formar part del meu camí, però en Manel no; fa uns anys vaig decidir tenir una conversa amb ell per incorpora-lo al Xarxa, em va alegrar que digués que si, finalment amb una decisió pròpia del seu tarannà em va enviar un sms diem que no podia acceptar perquè tenia una missió divina... la resta de la història ja la sabeu, Manel va anar a ses illes i és allà on lligat com sempre al món de la pilota ens ha deixat.
Tenir persones com en Manel a un club és impagable, tant de bo al Xarxa hi haguessin molts Manels, llavors segur que el futur estaria assegurat.

Serveixin aquestes humils ratlles com a homenatge pòstum a una de les figures més carismàtiques d'Horta, que allà on estigui segueixi tenint els ous pelats!

Xarxa "A" 1 Mampar 1

Abans de començar amb la breu crònica del encontre del dissabte, vull demanar disculpes als "molts" lectors que no van poder veure penjada l'entrada del darrer partit jugat com a visitant on el nostre primer equip va caure 3-2, penso que el naixement d'un fill serveix de disculpes.

De l'empat de dissabte cal remarcar el mal partit disputat pels dos equips, no fent honor a la categoria de preferent: circulació lenta, manca d'intensitat, poques ocasions de gol, manca de detalls tècnics, manca de recursos tàctics etc etc, evidentment els dos equips van demostrar el perquè de la seva classificació al final de la primera volta.
Crec que s'ha de buscar un xic d'exigència en el nostre equip, perquè aquest any s'ha demostrat contra grans equips que tenim categoria suficient per donar guerra i guanyar a qualssevol equip.
Acaba una primera volta, i cal fer revisió del que s'ha fet, a la dreta del bloc, teniu una enquesta que podeu omplir, més enllà però d'això, penso que l'equip ha anat de més a menys i s'han de buscar els motius.
Finalment destacar la presència d'espectadors a la grada, i sobretot sobretot sobretot, la d'OLIVER, SHALOM I SELVI, com diria algú admirat per un servidor QUE N'APRENGUIN alguns del primer equip.
Lamentar l'absència de jugadors del primer equip no convocats ((menys en R.Mateu) i maleir la lesió d'en Jorge.
S'ha produït un error en aquest gadget

Benvinguts!

A tots els jugadors, tècnics, socis, directiva i simpatitzants del nostre club