Ja teniu actualitzades a la web les classificacions dels dos equips.
Gentilesa d'en Marcos!
dilluns, 30 / novembre / 2009
CLASSIFICACIONS
ALHEÑA "A" 9 XARXA "A" 8
Marcar 8 gols en una pista com la de l'Alheña i marxar sense cap recompensa és una llàstima.
Des de el começament es prevèia que seria un partit força complicat ja que el rival tenia força raons tècniques per justificar la seva qualitat. A mida que anàvem pasant però els primers minuts crec que vam demostrar que no veniem a passar l'estona i vam crear ocassions de sobre amb bones comvinacions per adelantar-nos al marcador, però aquest esport és així d'imprevissible i quan millor estàvem jugant en un córner ens vam fer el 1-0. A partir d'aquí vam baixar molt la intensitat i en dos magnífics contraatacs es posaven amb un 3-0 que podia fer preveure que el partit no tindria cap història.
Però el nostre equip va demostrar un cop més que orgull i qualitat poden anar agafats de la ma i desprès del temps mort vam aconseguir aserenar-nos i empatar ràpidament amb tres gols.
Tot seguit va venir la jugada que va poder condicionar el partit, poques vegades un cop acabat el partit i en fred em queixo de les decisions arbitrals, doncs crec que és normal que s'equivoquin, però aquests cop crec que va ser molt decisiu ja que no nomès el penalti que es va inventar va provocar el 4-3 si no va fer que tinguessim dos minuts de K.O (ja havíem demanat un temps mort) i l'equipo rival va fer dos gols més, també va fer que el sr jutge marxès del partit completament. Amb tot la primera part va cabar amb un 6-3 que no demostrava la diferència real entre els dos equips.
La segona part va seguyir el mateix guió que la primera, ells eren molt perillosos al contraatac, sobretot buscant segons pals, però nosaltres seguiem creant ocassions de gol i fruitd'això vam aconseguir empatar a 7 a falta de dos minuts, però un gran gol d'ells i una jugada desgraciada que acava amb gol a pròpia porteria feria estèril el vuitè gol nostre a falta de pocs segons.
Així doncs res a dir de l'actitud de l'equip, vam demostrar moltes coses a qui va venir a veure el partit, crec que vam fer mèrits per aconseguir l'empat i felicitar a tots els jugadors d'un i d'altre equip per el magnífic espectacle futbolístic i d'esportivitat ja que amb l'actuació arbitral amb un altre equip i en un altre camp potser la cosa no hauria anat tant bé.
A seguir treballant, sobretot l'aspecte defensiu tot i que l'equip segueix marcant força gols hi han situacions de joc que em de saber defensar-les millor.
PD: Espero notícies del sopar!
XARXA "B" 1 RAMON MUNTANER 1
El partido de este sábado nos podría servir para romper tópicos:
- El hecho de tener mucha más posesión del balón , no significa que vayas a ganar el partido.
- La cuestión no es tener el balón. Si no, saber QUE hacer con él.
Tras leer esto, no sorprenderé a nadie cuando digo que el sábado dejamos escapar dos puntos. El empate a uno sabe a muy poco, tras el esfuerzo del equipo. No es exagerado decir que tuvimos más de un 70 % de posesión. Y eso fue debido en gran parte a la buena presión del equipo durante los 50 minutos. Presión que provocaba que el rival perdiera el balón rápidamente. Pero en la primera parte sobre todo, no supimos que hacer con él. Casi no creábamos ocasiones. Nuestro ataque era paciente, pero también lento y previsible. Y para más inri, en el último minuto se originó una contra de un córner a favor nuestro, que hizo que el rival se fuese con un inmerecidísimo 0-1.
En la segunda parte el equipo arriesgo más en la presión, y el ataque era algo más fluido (aunque a veces más impetuoso y precipitado). Los movimientos tenían más sentido, y empezaban a llegar los disparos a puerta. Fruto de ese trabajo, el equipo logró empatar medida la segunda parte. Y seguimos igual, empujando, presionando y robando balones. Pero esta vez, la pelotita no quiso entrar.
Ya lo comentamos a la media parte. Que si el análisis se quedaba sólo en la mala suerte, o lo injusto del marcador por la posesión, nos estábamos engañando. Hay que saber qué hacer con el balón. Pero también es cierto, que el trabajo defensivo fue excelente, y la actitud estupenda. Trabajando así, tarde o temprano… la pelotita entrará.
divendres, 27 / novembre / 2009
CONVOCATÒRIA "A"
Ja teniu penjadada a la web la convocàtoria pel difícil partit de dissabte.
NOVETATS:
CAL PORTAR LES DUES EQUIPACIONS (Blava i Blanca)
la convocatòria serà al POLIESPORTIU no al Desvan
Per altre banda ja teniu la classificació ACTUALITZADA a la web (Gràcies al Marcos)
pd: A veure qui llegeix!!!!!
dilluns, 23 / novembre / 2009
XARXA "A" 4 SANTA PERPÈTUA 4
La vida es plena de sensacions positives i negatives, les sensacions neutres no existeixen es a dir d'un mateix aconteixement hom pot extreure diferents sensacions. Està clar que el partit de dissabte per nosaltres va acabar amb sensacions negatives (rebre l'empat a falta de 40 segons) en canvi per l'equip visitant, va acabar molt positivament ja que ho van aconseguir un punt al final.
Cal admetre, i no seria just fer-ho, que hi ha vegades que l'esport de competició dóna lliçons de justícia. Personalment crec que el resultat de dissabte en aquest cas és un exemple. L'equip visitant va fer mèrits suficients igual que nosaltres per no perdre el partit va gaudir d'ocasions, va saber tancar-nos al nostre camp, va impossar un ritme de partit frenètic, va anar dos cops per davant del marcador i finalment va tenir l'encert i la qualitat suficient per transformar els 10 metres a l'últim suspir.
Per la nostra banda van seguir encertats de cara a porteria ( som el tercer equip més golejador de la categòria) i generem ocasions per encara fer-ne més. No ens vam ensorrar amb el 0-2 en contra, i en tot moment l'equip va tenir fe en la victòria, vam sortir amb la pilota controlada forces vegades malgrat la pressió en tot el partit del Santa Perpètua i crec que el partit va tenir estones de bon joc, com sempre animats des de la banqueta i des de la grada ( com sempre dono les gràcies als lesionats o no convocats en aquest cas Rubén i Cristian)
Lamentar doncs, els quatre punts que se'ns han escapat al últim minut,esperem que al final de temporada no els trobem en falta, hem de saber trobar mecanismes per saber gestionar els últims instants. Cal seguir treballant als entrenaments ja que TOTS els partits ens costaran i el treball els dilluns i els dijous es fonamental.
Dissabte partit a la pista del segon classificat, cal seguir i intentar sumar la setena jornada invatuts.
Finalment demanar perdó per la meva actitud de protesta al final de partit: inadmissible i totalment condenable, m'exigeixo a mi mateix autocrítica.
dimarts, 17 / novembre / 2009
XARXA "B" 1 BOSCO ROCAFORT "B" 3
Si tuviéramos que ilustrar la crónica del partido con una frase bien podría ser esta: “la prisa no es buena consejera”. El Bosco Rocafort planteó un partido de mucho ritmo e intensidad, en el que no supimos adaptarnos. Desde el principio presionó arriba y jugó con ataques rápidos, que hicieron que el partido se convirtiera casi en un correcalles, debido a las alternancias en ataque defensa. Nosotros no supimos leer bien esta situación. Mejor dicho. Si que lo vimos, pero no fuimos capaces de sacarle provecho. Las pocas veces que apoyamos en corto para sacar balón controlado y jugar a la espalada, hicimos daño. Y ese era el filón, ganar la espalda. Pero como más de uno de los jugadores comentó al final del partido, “no dimos un pase a derechas”. Y si se falla en el pase en un partido en el que te están presionando tan arriba, tarde o temprano lo acabas pagando. Así llegó el primer gol. Una mala salida desde atrás dio opción al equipo rival en tres cuartos de pista, que no perdonaron. Poco a poco fuimos teniendo más el balón. Pero nos faltaba el último pase. De hecho, a veces nos sobraba un pase, y nos faltaba un disparo. Pero fuimos capaces de empatar.
La lástima fue encajar un gol directo de falta en los últimos segundos de la primera parte, cosa que hizo que las sensaciones al descanso fueran negativas.
Y la segunda parte fue un quiero y no puedo. Puede que producto de ir por debajo, o de haber recibido el gol justo al final. Pero el equipo salió con más ansiedad que intensidad. Y cuando eso pasa, la cabeza se bloquea. Y si la cabeza no funciona… se elige mal. Y esa fue nuestra segunda parte. Pases precipitados. Querer dar el segundo pase antes que el primero. Prisas. Imprecisiones. Y eso nos llevó al 1-3. Todo y eso, el equipo siguió luchando. Con más corazón que cabeza. Y aquí un servidor, amante de los refranes, deja uno que debería servirnos para estas situaciones: “vísteme despacio que tengo prisa”.
En resumen. Partido contra un rival con el que se puede perder, como se puede ganar. Pero que supo leer o marcar mejor el ritmo de partido.