dilluns, 23 de febrer del 2009

XARXA "A" 10 SPE 2

L'esport i el de competició encara més, te la capacitat de fer augmentar i disminuir l'autoestima depenent dels resultats i de les sensacions, si no fa 15 dies marxàvem a les 9 del poliesportiu amb una xarxa plena de gols rebuts entre els dos equips, i amb la sensació que el "Titànic aquest cop si havia estat abatut per un gran iceberg", aquest dissabte tot el contrari: els 20 gols fets entre els dos equips fa que l'autoestima, la confiança i l'esperança pugin uns quants esglaons i ens facin veure l'horitzó una mica més clar que fa uns quants dies.

Del partit del primer equip podem dir que hi ha cops que quan l'entrenador a la prèvia del partit visualitza els 40 minuts (encara que algú no s'ho cregui, sempre es fa) intenta analitzar tots els condicionants que envolten el partit: equip contrari, jugadors disponibles per jugar, entrenaments de la setmana, etc etc, e intenta pensar com pot anar el matx i intentar incidir en ell. Cal dir que aquesta tasca moltes vegades és poc eficient ja que durant el transcurs del partit hi han moltes variables que no es poden preveure, però penso, que es bo que aquest treball es faci.

Aquest cop, però el partit va transcorre com més o menys estava previst, l'equip contrari es va tancar i va esperar alguna errada nostre per a sortir al contraatc, la clau era doncs tenir paciència i no caure en l'ansietat de buscar el gol desesperadament.
I encara que en certs moments de la primera part vam tenir dificultats per moure la pilota amb suficient velocitat el gol va arribar en una jugada de contraatac i ràpidament el segon gol. Això va fer que amb el 2-0 al marcador marxèssim al descans amb una calma relativa.
La segona part ja va ser diferent, van marcar 2 gols als primers 5 minuts i això ens va permetre guanyar en confiança i es va veure bones combinacions i gols d'equip que és l'important.
Així doncs tres punts vitals per a seguir lluitant per sortir dels llocs complicats, cal doncs seguir amb la mateixa dinàmica de confiança i veure dues coses: que els resultats estan venint desprès de encadenar 4 entrenaments seguits amb condicions ( casualitat?) i la segona que els equips rivals enfrascats a la mateixa lluita que nosaltres també guanyen així doncs que no poden adormir-nos!

XARXA "B" 10 NEW NOVEDADES 3

La verdad es que es un gustazo ponerse a hacer la crónica de un partido así. Un resultado como este, es mucho más que tres puntos. Te libera de muchos fantasmas y tensiones. Es una gran inyección de autoestima (que falta nos hacía), y nos reafirma en que el trabajo que estábamos realizando da sus frutos, y no es tan malo como puedan decir los resultados. Pero tampoco debe instalarnos en la autocomplacencia. No por este resultado podemos pensar que todo está hecho, y que ya todo va ser más fácil. Ni lo uno ni lo otro.

De hecho, el partido nos deja muchos detalles que deben servirnos para seguir mejorando. Ya en el vestuario insistimos en que las opciones de ganar, pasaban por trabajar como equipo y hacer trabajar al rival como equipo (su punto débil). En defensa, nuestra actitud fue para quitarse el sombrero: muchísimas ayudas, que nos ayudaron a sobreponernos a un rival muy técnico. Eso si, reculando más de lo debido en según qué fases. Y en ataque, trabajando con paciencia, y circulando el balón bien. Buscando el dos contra uno y las espaldas. Pero esta vez, fuimos capaces de hacerlo en la gran mayoría de los 50 minutos.

Pero como decía me quiero quedar con dos detalles: Uno negativo: la timidez (o incluso algo de miedo) del equipo al empezar el partido. Sólo éramos capaces de defender cerraditos, y aunque ya se veía que íbamos a tener facilidades en ataque si éramos capaces de mover, no lo hicimos hasta mediada la primera parte. Debemos confiar más en nosotros mismos. Y otro positivo: la concentración del equipo en esos minutos tan importantes (Cuanto nos insiste Joan siempre en esto), que son los 10 de después del descanso. Ahí matamos el partido. Y también el hecho de que en la segunda parte, acompañábamos todas las contras con 3 personas. Desde el primer minuto hasta el último. Independientemente del resultado, el equipo mantuvo la misma línea de trabajo.



Y eso que el partido era con sólo tres cambios, dos de ellos del juvenil (que cada día parecen mas seniors). No hemos ganado ninguna guerra, ni hemos acabado el trabajo. Sólo han sido 3 puntos. Pero si seguimos así, vendrán muchos más.

dilluns, 16 de febrer del 2009

VINCIT POLARIS "B" 5 XARXA "B" 2

La sensación que me deja el partido de este sábado es que hemos dejado escapar una oportunidad muy buena. Porque puntuar a estas alturas es clave, pero sobretodo porque era contra un rival directo.

Y digo que hemos dejado escapar porque el resultado es totalmente responsabilidad nuestra. Perdonamos demasiado en la primera parte, y regalamos demasiado en la segunda. Visto lo que nos cuesta hacer gol (aunque este sábado también hay que darle mucho merito al portero rival), no podemos regalar ocasiones al rival. Y esto es lo que hicimos este sábado. Tuvimos un gran dominio de la primera parte. No sólo dominamos, sino que fuimos capaces de finalizar con mucho peligro. Pero perdonamos. Y no sólo eso, sino que regalamos dos goles en la primera parte. Despistes defensivos (graves a estas alturas), y falta de intensidad en otros momentos. Eso hizo que, lo que podía haber sido un 1-4 (y creo que estoy siendo objetivo) se convirtió en un 2-1.



La segunda parte empieza un poco más alocada, pero poco a poco el equipo va haciéndose otra vez con el mando, a base de presión e intensidad. Y eso nos lleva al empate. Pero justo al instante, en otro error imperdonable regalamos el 3-2. Conste que el error no es “culpa” (si es que existen culpables) del que pierde el balón. Hay muchos más detalles: que haya compañeros que se ofrezcan para dar un pase, que salgamos con velocidad y no al trote para recibir el pase, que no nos compliquemos la vida donde no toca,… y casi sin darnos cuenta, nos llegó el 4-2.

Intentamos remontar jugando de 5, y otra vez nos topamos con los palos y el portero. Hasta que fruto de jugar de 5, encajamos el 5-2.



Parece que hemos heredado un poco la situación del A. Y en este caso me refiero a los entrenos. Si ya de por si, nuestra situación es difícil, los pocos entrenos con un mínimo de personas que estamos haciendo últimamente, pasan factura.

Sigo viendo síntomas y cosas que me hacen pensar que no deberíamos sufrir hasta el final, y salvaremos la categoría. Pero también es cierto, que seguimos siendo un chollo a veces para el rival. Y es que con muy poco, nos hacen mucho daño. Quizá necesitemos una inyección de coraje y sangre, y vender nuestra piel mucho más caro. Aunque evidentemente con “cojones y rabia” sólo, no se ganan partidos. A eso hay que añadir trabajo (y mucho) entre semana.

diumenge, 15 de febrer del 2009

JOKER'S 3 XARXA "A" 3

Tot el que sigui sumar en aquestes alçades de la temporada va bé, es evident que cal sumar de tres en tres, però tenint en conte la categoria del rival d'ahir i la última derrota nostre, cal concloure que el punt aconseguit ahir a Castelldefels pot tenir molta més importància que un altre punt.

I es que l'equip necessitava acabar un partit amb la sensació d'haver estat en ell els 40 minuts, s'havia parlat de la baixada d'intensitat, en les segones parts de molts partits, fet que ens havia conduït a perdre partits desprès d'haver anat dominant. Personalment crec que és el millor que vam fer ahir, vam tenir la mateixa intensitat defensiva durant tot el partit, i en el moment clau de la segona part; amb el 2-0 en contra, vam saber sobreposar-nos i empatar de nou el partit en una gran reacció.

I es que davant teníem a un equip amb una velocitat de pilota molt alta ( la millor en diferència de la nostre categoria) que ens obligava a tirar endarrere la línia defensiva encara que no fos el nostre plantejament de joc,ja que mai he estat amant d'aquest estil de joc, efectiu però gens "maco i/o divertit" pels jugadors que el practiquen.

Així doncs ens vam passar gairebé tot el partit defensant amb una gran intensitat, treballant les cobertures i les ajudes i intentant sortir a la contra amb velocitat. Aquesta vegada si, vam tenir la sort que ens va faltar la setmana passada i vam sumar un punt que pot ser molt valiòs depenent del que fem la setmana vinent a casa davant l'SPE.
La primera de les moltes finals que ens esperem, tan de bo aconseguim seguir amb la línia d'entrenaments ( dos seguits ) d'aquesta darrera setmana, que casualitat o no ens han dut a fer una bon partit.

dilluns, 9 de febrer del 2009

XARXA "B" 2 MONTSANT "B" 7

Él que escriu la crònica no és l'habitual així que seré molt breu:

Molt mal partit, no vam jugar a res i l'equip rival va jugar com va voler,no vam tenir amb cap moment esperit d'equip, ni capacitat de reacció, vam caure amb una apatia perillossa. Evidentment les baixes del B amb les baixes del A condicionen un partit i el resultat és aquest.

Com a positiu destacar els dos juvenils que van jugar i vam demostrar ganes.
No era la nostra lliga ja que el rival era molt superior, així que cal ser optimistes i pensar en la recuperació de lesionats i demés i futurs partits que anirà millor. Tots sabem l'objectiu del B, però crec que tothom pot demanar i exigir-se una mica més.

Vull deixar una reflexió final: Un altre any, i ja es força habitual comencem amb quinze fitxes i entre una cosa i un altre el dissabte erem 6. I els altres 9?

XARXA "A" 3 SANSUR 8

Crec que el anàlisis objectius de les diferents situacions que et planteja la vida s'han de fer en fred a l'igual que les valoracions d'un partit.

Si la valoració la fes a les 20'30 del dissabte seria molt diferent a la que faig gairebé 48 hores desprès. Crec que s'han de valorar moltes coses, s'han d'analitzar els perquès, s'han de buscar solucions etc etc, i amb això no estic dient que s'hagi de justificar res. Simplement reflexionar i no fer comentaris en calent que no porten ABSOLUTAMENT ENLLOC.

Del primer partit, dir que ha va ser una fotocòpia repetida d'altres partits, tres quartes parts del partit igualats, amb opcions de marcar gols i uns 10 minuts finals que no vam saber sobrepossar-nos a anar per darrere el marcador i vam acabar totalment enfonsats.

Personalment crec que la diferència entre un i altre equip va ser la capacitat definitòria de l'equip visitant i la dìnàmica guanyadora que fa que en cap moment perdin la convicció que el partit el poden treure endavant, amb això crec que ens van superar molt ampliament.

El resultat final es que tothom recorda però si analitzem bé la situació els últims 4gols venen amb un equip totalment ofensiu nostre en pista buscant l'empat i pressionant. Un altre equiop en aquesta situació hagués preferit perdre 3-5 que arriscar-se a perdre 3-8. Si algú pensa així ho respecto però evidentment no és el meu estil

Seguim sense entrenar junts la gent que ve els partits i això es nota, seguim tenint lesionats i això és nota.
Tinc fe amb l'equip i encara que serà molt complicat crec que ens en ensortirem si no fallem els dies claus i si aconseguim una dinàmica d'entrenaments seguits i si sobretot seguim fem pinya molta pinya.

dilluns, 2 de febrer del 2009

AJ PLA 1 XARXA"A" 1

M'he pres la molèstia de contabilitzar així per sobre els entrenaments que hem fet tota la temporada el primer equip, d'aquests entrenaments he restat els que hem fet amb més de la meitat de jugadors del B, també he restat els que hem fet 4 o 5, i només he sumat els que hem fet un 80 per cent dels que em acabat jugant el dissabte següent de l'entrenament, el resultat ha estat 2 entrenaments en tota la temporada.
He analitzat els jugadors que han estat lesionats durant la temporada en algunt moment: Cata, Jose, Juanito, Dani, Àlex, Mateus, Àngel,i afegeixo Cristian i David. és a dir si no m'equivoco el 100 per cent. Les causes possibles de les lesions i les seves recaigudes deixo a la conciència de cadascú analitzar-les. Culpa de no tenir un pla d'entrenament físic, culpa de no planificar bé els entrenaments, de no cuidar els estiraments, mala sort... en fi no cal buscar culpables.

Davant aquest panorama,que es passat, però també es present i sense ànims de ser pesimista serà futur, la feina d'un entrenador que creu que la seva raó de ser és preparar entrenaments, preparar dinàmiques de joc etc etc, no té cap valor i està fora de tota raó de ser. Per això més val trencar llibretes, comprar loteries i punt. és molt fustrant per un entrenador fer indicacions als jugadors al descans o a la banqueta i aquesta no les facin, i no perquè no els vulguin fer, si no senzillament que si no s'entrenen no surten als partits.

No puc aprovar un examen si no estudio (puc copiar però tard o d'hora m'enxamparan), no puc lligar si no surto de festa (puc xatejar però...) no puc guanyar un partit si no entreno...

Queda gairebé tota una segona volta, i com ja he dit mils i mils de vegades, aquest any suarem molt per salvar la categoria ja que estem molts equips en el mateix sac i dependrà de molts factors poder assolir els punts que donin la salvació, dins d'aquests factors està les lesions, l'estat físic, la motivació, i els entrenaments i evidentment això va lligat a les prioritats.
Sé, entenc, comprenc i assomeixo que no puc demanar a la gent que tingui la mateixa implicació que un servidor, però arriba un moment que si entre tots no fem un esforç les coses no surten i els resultats no arriben.

Del partit de dissabte lamentar la lesió de Dani i l'entrega defensiva de l'equip per treure un punt, que vistos els resultats, doncs és poc.

santa Isabel B 1 Xarxa "B" 1

Aprovecharé la crónica de esta semana, para responder a los comentarios que recibió el equipo la semana pasada.



Supongo que todo colectivo debe ser juzgado en función de los objetivos que tiene marcados. Y el objetivo del B, por encima de todo, es formar jugadores para el A. Evidentemente, cuanto mayor sea la categoría en la que juega, mejor será esa formación, y menor el salto para jugar con el B. Pero, también implica que más difícil será para los juveniles acceder a ese escalón intermedio. Y vista la edad de las dos plantillas, hay que pensar en el futuro también. Pues bien, ese objetivo se está cumpliendo. Eso lastra el no poder luchar por la clasificación en igualdad de condiciones, ya que en caso de lesión, la prioridad como es lógico es el primer equipo (y aquí no hay ninguna crítica, ya que es algo definido y aceptado por los dos entrenadores).

Dicho esto, paso a la crónica de esta semana. A mi parecer, la que más nos ha machacado a nivel de bajas en los dos equipos. Baste recordar, que fuimos al partido con 3 juveniles, y con Rubén, que volvía a entrenar este jueves, después de casi 4 meses. Con esas circunstancias, el equipo fue capaz de arrancar en empate. Y visto lo visto, seguir sumando es positivo. Respecto al juego en si, mejor la primera parte que la segunda. Se mantuvo la seriedad de la semana pasada en defensa y tuvimos más fluidez en ataque, pero tampoco nada espectacular. Se notaba que no había frescura en las piernas, y eso hace que el ataque sea más lento y más predecible. Aún así fuimos capaces de adelantarnos en el marcador, y no pasar excesivos apuros, hasta casi el final de la primera parte. Un error en el reparto de marcas, hizo que el rival aprovechara una superioridad para empatarnos.

La segunda parte, fue bastante peor. Primero, porque a nivel físico el equipo sufrió bastante más. Eso nos hizo dar un paso atrás y recibir más ocasiones del rival. Pero Raúl, en la línea de la semana pasada, estuvo muy acertado y mantuvo la portería a salvo toda la segunda parte. Pero el factor más decisivo (para mal) fue el árbitro. Fue capaz de desquiciar a los dos equipos, hasta el punto de que un partido super tranquilo, se pudo complicar de muy mala manera. Y si al cansancio sumamos la impotencia ante decisiones incomprensibles, llegamos a los nervios e imprecisiones de la segunda parte.

Lo más positivo, seguir sumando puntos que nos alejan del final de la tabla, y seguir sumando debuts de juveniles: esta semana Oriol ha debutado con el B, en la línea positiva de sus compañeros.

Benvinguts!

A tots els jugadors, tècnics, socis, directiva i simpatitzants del nostre club