diumenge, 30 de novembre de 2008

XARXA "A" 7 PENYA ESPLUGUES "B" 1

Victòria que serveix per a respirar!

Pels lectors que no vàreu veure el partit en directe, cal dir en primer lloc que el resultat final és bastant enganyós, ja que la diferència del marcador no reflecteix en gran mida el que es va veure en el parquet del poliesportiu.
Desprès de dues derrotes seguides, era important trencar la dinàmica negativa, això va fer que l'equip sortís amb intensitat al principi del partit, fent una defensa adelantada per evitar que l'equip rival tingués possessions llargues, en certa mida ho vàrem aconseguir i les nostres transicions provocaven que l'equip visitant reculés i tinguéssim la possessió de pilota. Fruit d'això va venir el primer gol del partit. A partir de llavors l'equip rival va intentar pujar la línia defensiva, però malgrat passar uns minuts ofegats, l'equip va reaccionar i van poder sortir bé de pressió, en una jugada de contraatac, marcàvem el 2-0 amb el que acabaria la primera part.
Al començar la segona part, sabíem que era important marcar primer, per a no deixar que l'equip rival es fiqués al partit, i així va ser, ells desprès de no aprofitar diferents ocasions clares, unes vegades per manca de porteria i altres per el gran encert d'en Dani, nosaltres fèiem el 3-0 i el 4-0 seguits, a partir de llavors, el partit es va trencar i vam poder tancar el marcador amb el 7-1 definitiu.
En tot cas, repeteixo que el marcador no deixa constància de la igualtat d'oportunitats dels dos equips, el nostre encert i l'actuació d'en Dani, van poder fer que al final els tres punts es quedessin a Horta.

Com a fet positiu del partit, donar les gràcies als 7 o 8 espectadors que ens van venir a veure en una tarda freda, però que van donar la nota de color al partit i van animar a l'equip. Tant de bo la "animació acústica" es repeteixi totes les jornades.

Com a fet MOLT NEGATIU, lamentar les lesions d'en Jose i Juan que sumades a les quatre que ja teníem ens fan estar en una situació molt crítica. Aplaudir l'aportació decisiva dels tres jugadors del B.
També lamentar l'absència d'alguns dels lesionats a la grada ja que crec que l'equip necessita del seu suport.

dilluns, 24 de novembre de 2008

CMX 3 XARXA "B" 8

Segona victòria de la temporada!

Com el que escriu no és el redactor habitual de les cròniques de l'equip, no m'extendré gaire.
Valorar positívament l'actitud de concentració de l'equip en tot el partit,en una pista on el joc habitual de l'equip no es podia portar a terme per motius d'espai, i es va tenir que adaptar a un sistema nou, bàsic que ens va permetre tenir opcions de gol i posessió de pilota.

Tot i el que reflecteix el marcador final, el partit no va ser fàcil ja que l'equip local es va avançar al marcador i a nosaltres ens va costar adaptar-nos a la seva manera de jugar i a la pista, malgrat tot la primera part va acabar amb un 1-3 que deixava les portes obertes de cara a una segona part.

En aquesta va ser clau marcar dos gols al principi que van fer que l'equip rival busquès retallar distàncies amb més nervis que encert i que nosaltres tinguèssim més tranquilitat. Malgrat això i degut a les petites dimensions de la pista cada posessió de pilota era una possibilitat de perill en una porteria o altre.

Així doncs vuit punts que ja tenim i que ens fam pensar que podem tenir-ne molts més,esperem doncs, que aquest marcador ens ajudi a valorar més positivament el treball als entrenaments i ens faci agafar forçes per a un futur.

ALUMINIOS 3 XARXA "A" 1

A la tercera no va ser la definitiva i de nou vam tornar a perdre a Gavà,on mai l'equip ha tret res positius en les visites dominicals.
A diferència d'altres derrotes aquesta crec que és més important per què no es va jugar bé i es va perdre contra un equip que pot tenir els mateixos objectius que nosaltres de cara a final de temporada.
La pista no era adient, la pilota no s'adequava a les nostres característiques i la iaia fuma cariquenyos, tots aquests condicionants no han de ser cap excusa per a justificar la derrota, crec que tots no vam estar a l'alçada de les nostres possibilitats. I aquí queda que cadascú s'auto critiqui, començant per l'entrenador i acabant per l'últim dels jugadors.
El partit va començar amb un ambient fred, els primers deu minuts no hi havia ritme de partit, perdíem pilotes molt fàcilment deixàvem facilitats al rival alhora d'atacar i els nostre perill era inexistent, en fi, que feiem dormir als presents. Ells ens van marcar i desprès d'un temps mort, l'èquip va reaccionar i fruit de la pressió va arribar l'empat a un en que acabava la primera part.
A la segona part va ser un recital de dos equips imprecissos amb pocs arguments ofensius per a sortir de pressió i amb ocassions per ampliar el marcador per part dels dos, ells van estar més encertats i amb un gol afortunat s'avançaven i a falta d'un minut sentenciaven el marcador.
L'equip va lluitar, més amb el cor que no pas amb el cap, però no era el nostre dia.

En fi, partit per a reflexionar, cal pensar que amb lluita o amb ganes, els partits no es guanyen, ens falta un plus de punteria, de confiança... i això tots ens hem d'aplicar, en dos partits hem fet només un gol i així evidentment poca cosa farem. Cal ser positius, repeteixo que cal ser concients de qui som, qui erem i ja no som i dels nostres recursos econòmics, socials i demés potser així valorarem fins on hem arribat i fins on podem arribar.
A seguir treballant.

PD: Valorar molt positívament el gol d'en Juanitu, el primer dels 25, valorar l'esforç d'en Cata renunciant a hores de son, i al compromís d'en Dani i de retuc a la Charo per venir fins a Gavà de tan lluny.

I valorar molt negatívament la lesió d'en Dani L. A esperar que aviat el tinguem corrent.

dilluns, 17 de novembre de 2008

A.E.XARXA "B" 3 SANT CRISTÒFOL 3

El partido de este sábado me deja una sensación agridulce.

Negativa, porque en el vestuario nos quedamos con la sensación de haber perdido 2 puntos. Pero positiva por muchos detalles que vi desde el momento de entrar al vestuario (tan importantes y que muchas veces nos parecen menos importantes). Desde las ganas por entrar al vestuario, el calentamiento, la intensidad, la concentración,… pasando por los cambios en el juego, y acabando por la actitud en el campo. Y aquí incluyo el saber estar y no dejarse llevar por un arbitraje… desconcertante.

Visto como fue el partido, podríamos decir que el empate no fue malo. Primera parte en la que tuvimos mucha posesión de balón. Y esta vez si que se tradujo en disparos y ocasiones. En ese sentido el equipo si que mostró en el campo lo que hablamos durante la semana, y finalizábamos nuestras ocasiones. Pero en uno de los pocos errores en defensa, encajamos el 0-1. Eso nos hizo arriesgar más en la segunda parte. No supimos sacarle provecho a la expulsión del rival, y jugar con superioridad. Arriesgamos más (intentando jugar 2-2), y eso hizo que el rival dispusiese de ocasiones para hacer el 0-2. Pero ahí estuvo Raúl. Hasta que fuimos capaces de igualar y ponernos por delante. Y ahí vino nuestro error. Supongo que las últimas derrotas, nos hizo pensar que había que salvar el botín ya que los 3 puntos eran muy valiosos. Y dimos un pasito atrás. Y esto hizo que las ocasiones del rival fuesen más cercanas, y más peligrosas. Y así encajamos el 2-2. Pero el equipo supo reponerse, y en una de las mejores combinaciones del partido (Si. Sabemos jugar rápido, preciso y con gol) volvimos a adelantarnos 3-2. Pero otra vez el maldito miedo a ganar nos hizo encerrarnos en nuestra área, y en jugada de rebotes, disparos, y rechaces acabó cayendo un gol fantasma. Yo no sé si entró o no, pero honestamente, también habría pitado gol. Aún tuvimos alguna opción más, al igual que el rival. Pero ahí acabó el partido.

Pudimos ganar, como pudimos perder. Pero así, si que se puede perder o empatar. Evidentemente hay cosas a mejorar. Siempre se puede (y se debe) mejorar. Pero el partido y la actitud del sábado, ayudarán seguro.

diumenge, 16 de novembre de 2008

XARXA "A" 0 SPORTING 77 4

"Correctiu massa dur al rebut ahir al nostre poliesportiu"

Hi ha cops que els resultats finals no reflecteixen el que s'ha vist al terreny de joc, amb aquestes paraules no vull desmerèixer la victòria final de l'equip rival, que s'ha de dir que al meu entendre va ser més que justa.

En aquestes categories que estem, hi han detalls grans i petits que marquen la diferència entre uns equips i altres. En el partit d'ahir, l'equip rival tenia alguns detalls que actualment el fan estar en un esglaó més alt que nosaltres:
Jugadors desequilibrants que en qualssevol jugada poden marcar gol o crear ocasions clares.
Defensa molt conjuntada i sense fissures clares, un replegament molt treballat i difícil sorprendre'ls al contraatac ja que finalitzaven totes les jugades.
Uns porters que a part de parar es convertíen en els primers atacants en les sortides de pressió.
Un alt nivell d'eficàcia en materialitzar les ocasions, ahir de 6 ocasions en van fer quatre.

Per això, la clau del partit d'ahir era no cometre errades en zona d'elaboració que afavorissin la seva sortida a la contra ràpida i alhora aprofitar el màxim les ocasions de gol. Malauradament no va ser així, i en dos errors nostres ens van marcar el 0-1 a la primera part i el 0-2 a la segona.
Fins llavors l'equip (sobretot a la primera part) va fer un partit molt correcte en atac amb interessants combinacions i ferm en defensa.
A la segona part desprès del 0-2 el partit va ser diferent, ells es van replegar i nosaltres van ser presoners de la impotència i no vam saber atacar la seva bona defensa tancada, els dos últims gols seus són anecdòtics ja que enlloc de conformar-nos amb el resultat vam voler pressionar i ells se'n van sortir prou bé.

Filosofia defensada per a alguns que pensem que tan és perdre de dos que de quatre, encara que hi ha qui creu que és millor per a la moral de l'equip perdre de poc, en fi qüestió de filosofies que cal respectar.

Espero que les últimes dos derrotes a casa no facin baixar la moral de l'equip i la bona dinàmica de treball, em de ser conscients del nostre nivell i que cal seguir treballant per assolir els nostres objectius.

dilluns, 10 de novembre de 2008

NEW NOVEDADES 5 XARXA"B" 2

Este sábado recibimos una perfecta lección de cómo controlando conceptos básicos del fútbol sala, se puede sacar mucho rendimiento.

Jugamos contra un equipo sin cambios, pero muy conscientes de cuales eran sus armas. Buena técnica individual y velocidad. Y simplemente con dos cosas ( y mucho demerito por nuestra parte, evidentemente) consiguieron llevarse los tres puntos. Paredes cortas, y finalizar todas las jugadas. Ese es el resumen de todo lo que hizo el rival el sábado. Paredes que no supimos contrarestar por diferentes motivos: velocidad del rival, pista resbaladiza, pero sobretodo porque no defendimos como un equipo. Sin ayudas, coberturas, trabajo en equipo… no deja de ser un 1x1 y que gane el mejor. Y en eso era mejor el rival. No funcionamos como equipo en ningún momento. Y a pesar del cansancio del equipo rival por no disponer de cambios, no supimos sacarle provecho.

Hasta ahora no he hablado de cómo nos defendieron. De hecho casi no es preciso, porque no tuvieron que hacerlo mucho. Las pocas veces que triangulamos y combinamos como equipo (una vez más el mismo lamento) superamos al rival sin muchas dificultades. Pero eso ocurrió muy pocas veces en todo el partido. Y si a eso le sumamos, que este equipo empieza a padecer un mal endémico que nos impide finalizar las jugadas (un día de estos vamos a ir pasándonos el balón hasta la ducha), nos da como resultado el 5-2 final.

Podríamos maquillarlo diciendo que uno de sus goles viene en superioridad por una expulsión, o que fallamos un penalti. Pero eso sería poner paños calientes.

Se puede perder. Se puede jugar mal, o muy mal incluso. Pero lo que nunca debemos perder, es el concepto de equipo: atacamos 4 y defendemos los 4.

En fin. Debemos seguir aprendiendo y madurando como equipo. Lecciones duras, pero espero que den su fruto en un futuro. Por ejemplo, este sábado, ganando los tres puntos.

Ánimo equipo.

LA LLAGOSTA 3 XARXA "A" 4

Si l'emoció fos l'ingredient principal d'un partit de futbol sala, podríem definir el partit de dissabte com un excel.lent plat, ja que l'ingredient principal va ser de primèrissima qualitat. És a dir, l'emoció del resultat va dominar fins a el últim segon amb la intervènció salvadora d'en Àlex que ens donava els tres punts.

Abans però, el partit va tenir dues parts ben diferenciades en joc i en marcador. A la primera part el marcador va finalitzar amb un enganyòs 0-3 que pot tenia a veure amb el que es va veure en el camp, nosaltres vam aprofitar molt bé les ocassions i l'equip contrari no, gràcies a en Dani i al nostre encert atacant vam poder acabar la primera part amb una ventatge massa amplia pels mèrits dels dos equips.

La segona part amb deu minuts es va perdre tot el guanyar, ja que la LLagosta ens va marcar tres gols i la dinàmica guanyadora d'ells feia pensar que la derrota podia ser possible, a tot això la lesió d'en Joan Mateu a l'acabar la primera part i l'expulsió d'Àngel al començar la segona va fer que encarèssim els últims 15 minuts amb un sol canvi, però diu la dita que els gran equips es creixen davant de les adversitats i això potser unit a la ràbia d'haver-nos deixat escapar una difèrencia de tres gols, va fer que juguèssim molt concentrats en defensa i fent sortides a la contra molt ràpides, fruit d'això va venir el 3-4 definitiu a falta de 2 minuts.

Els últims instants podríem haver fet el 3-5 amb un llançament de deu metres que vam errar,i finalment però com s'ha dit al principi a falta de pocs segons Àlex va aturar un llançament que ens haguès fet perdre els tres punts per segona vegada aquesta temporada, aquest cop però no va ser així i la tercera victòria de la temporada va ser nostre.

PD: Tinc molt clar que els partits sempre els guanyen els jugadors i quan es perden la culpa es compartida per l'entrenador i els jugadors, en aquest cas he d'acceptar que en cas d'haver perdut, haguès acceptat el "mea culpa" ja que vaig decidir anar amb tres canvis enlloc de quatre, ja que degut a les baixes i demès vaig creure més oportú no debilitar tan al segon equip. També és cert que que era el primer partit que es lesionava un jugador i n'expulsaven un altre, però tot això forma part dels partits i s'ha de tenir en conte. Bona lliçó per a propers dies.

dilluns, 3 de novembre de 2008

XARXA "B" 4 VINCIT POLARIS "B" 5

El partido de los tópicos. Ese podría ser el titular para la crónica del partido.
Y en este caso serían ciertos:
"No hay enemigo pequeño"
"El que perdona, lo acaba pagando"
"Nos confiamos",... y alguno más en el que ahora no caigo.
Pero la realidad es esa. Buen inicio de partido. Concentrados en defensa y sin dar muchas opciones al rival, que movía el balón, pero sin llegar a crear peligro. Por contra, nosotros movíamos con más o menos fluidez el balón. Y fruto de eso, llegaron dos goles. Pero al igual que la jornada anterior (y espero que no sea así siempre), el equipo pensó que ya estaba la faena hecha. El equipo roval pidió un tiempo muerto, pero el nuestro ya no salió al campo. Con un simple cambio de intensidad, el equipo roval fue capaz de meternos en nuetsra portería, y acabar empatándonos. Pero en un pequeño arrebato (supongo que fruto de la rabia por vernos igualados en el marcador) aún fuímos capaces de volver a adelantarnos. 3-2 al final de la primer parte.
Pero si después del tiempo muerto de la primera parte hubo un bajón, después de la media parte fuimos una caricatura de equipo. Sin intensidad, nervio, concentración,... algo básico si se quiere ganar un partido. Y más si a lo que se aspira es a recuperar la categoría, como ya he oido en algún entreno. Desde luego, el camino no es el que llevamos el sábado.
Segunda parte desastrosa, dando más opciones al rival, moviendo sin sentido el balón, y lo peor de todo: sin intensidad. No le costó mucho al equipo rival remontar y llegarse a poner 3-5. Y aún con un pequeño arreón de vengüenza, conseguimos acercarnos al 4-5. Pero ya no hubo más. Y sinceramente. No hubiera sido justo. Ganó al que más creyó, el que más corrió, el que más luchó. Pero esos, no fuimos nosotros.

Siempre intento sacar la parte positiva de todo. Y en este caso también la hay. supongo que los tropezones, mejor al principio. Cuando hay margen de recuperación. Porque este resultado no es más que un tropezón. Pero si no aprendemos de él, entonces si que será un paso atrás.

diumenge, 2 de novembre de 2008

XARXA "A" 2 CASTELLBISBAL 3

Primera derrota a casa de la temporada!

Hi han vegades que les derrotes són conseqüència de falta d'intensitat, de concentració, de desgana etc etc. Totes les derrotes fan mal i deixen regust amarg, però aquest regust té gustos diferents segons com es produeixin aquestes.

El regust que deixa el fet de perdre aquest dissabte és una barreja de satisfacció i de ràbia, satisfacció perquè s'ha perdut contra un bon equip, un equip molt treballat físicament, amb bones individualitats, amb una velocitat de pilota molt alta i amb un joc de recolzament amb el porter molt treballat. Tot això sumat a la facilitat econòmica com a club, fa que un club humil com el nostre pugui estar content...

Però desprès de veure el partit i d'acabar el resultat tan apretat, no deixa d'haver-hi un component de ràbia, ja que l'empat va estar molt aprop i amb una mica més d'encert (cal aplaudir les parades del porter de la segona part) potser fins i tot el tres punts.

Cal dir que la primera part, el 0-1 en que va acabar, reflectia el que es veia en el camp, i potser un 0-2 o 1-3 no hagués estat estrany, l'equip visitant tenia molt més la pilota i la seva pressió ens feia perdre molt ràpidament la pilota, ens costava fer circular la pilota amb rapidesa i la seva defensa recuperava la pilota amb facilitat.

A la segona part, encara que la tònica va continuar igual, la nostra velocitat de pilota va millorar molt i fruit d'això van arribar les ocasions que van mancar a la primera part, tot i això, amb un gran contraatac ens feien el segon, malgrat tot, l'equip mai va perdre la seva fe i van retallar el marcador amb un gol de Cristian. Al final van venir dos gols més de cada equip ( El nostre d'en Jose) que van mantenir l'emoció i la incertesa del marcador fins al final.

Esperem que aquesta derrota no faci minvar la bona feina de l'equip els últims partits i als últims entrenaments, la lliga és molt llarga i crec que podem fer un bon paper si seguim per aquest camí.
S'ha produït un error en aquest gadget

Benvinguts!

A tots els jugadors, tècnics, socis, directiva i simpatitzants del nostre club