dilluns, 30 de març del 2009

XARXA "A" 9 ALUMINIOS 6

Per a intentar millorar la movilitat de la cama, fa uns quants mesos vaig un cop cada quinze dies a una herboristeria on la propietària a part de vendre herbes és fisioterapeuta,homeòpata i més coses.
El últim dia que hi vaig anar, mentre comentàvem la nova ubicació de l'establiment (recentment l'ha canviat) i discutíem sobre quina era la millor zona comercial d'Horta per a poder establir una tenda d'aquest estil no hi vaig caure en el següent i a la propera visita li comentarè: aprop del poliesportiu Sagrada família pot ser un lloc adïent per a vendre tiles i pastilletes per a no passar nervis, sobretot els dissabtes a la tarda....

I és que, si volem que la gent pateixi, que es diverteixi i que no marxi abans de que acabi el partit (com els tribunerus del Camp Nou) ho estem fent molt bé, ja que si el partit no hi ha emoció, tranquils, la possem nosaltres. Doncs és incomprensible que a falta de 4 minuts i tenin un 7-3 favorable deixem que l'equip rival es fiqui al partit amb un parcial de 0-3, fruit de la relaxió i de la feblessa defensiva (un dels nostres pilars d'aquest any)

Però malgrat això, ens hem de quedar amb notes positives, com el fet de marcar 9 gols, (7 en la segona part) fer bons contraatacs, sortir bé de pressió... i seguir amb la dinàmica guanyadora de casa on portem tres partits seguits guanyant.

Queda molt per fer, queden 18 punts en joc i la situació a la classificació està molt apretada, necessitem a tothom al 100% als partits però també els entrenaments m'agradaria fer un toc d'atenció a la puntualitat i a l'assistència als entrenaments, intaxable ens alguns casos i millorable en altres.

I de nou agraïr la gent que ve a veure els partits, el seu suport i el seu recolzament impagable. GRÀCIES

XARXA "B" 3 BOSCO ROCAFORT "B" 2

Siempre procuro buscar que detalles se pueden rescatar del partido, que han servido para seguir esa “formación” que se pretende de un segundo equipo. Y eso ocurre independientemente del resultado del partido (evidentemente, se aprende con más entusiasmo si es ganando). Y si hay algo que creo que nos llevamos este sábado, es el aprender a sufrir en la pista. El resultado es bastante significativo de lo igualado del partido. Pero más aún, si tenemos en cuenta que todos los goles fueron en la primera parte. Con lo que la segunda… fue bastante tensa.

El partido se presentaba bastante complicado. Ya sabíamos que es un equipo que se refuerza tanto de juveniles que tienen en territorial, como de jugadores del A (sólo había que ver las tres equipaciones diferentes que utilizaron). Y eso pudimos constatarlo nada más empezar el partido. Ritmo muy alto, y antes de darnos cuenta, ya íbamos 0-1 en el marcador (ese trabajo individual de concentración….que tan necesario es). Pero esta vez, el equipo no se rompió, ni bajó los brazos. Siguió igual. Poco a poco se fue metiendo en el partido. Y la semi presión del rival, esta vez si que éramos capaces de superarla apareciendo en medio, y forzando las espaldas. Y así llegamos a descubrir que el rival era muy rápido y técnico atacando, pero con lagunas en defensa. Y en tres rápidas transiciones, pasamos del 0-1 al 3-1. Y aún tuvimos alguna ocasión más. Eso si, a medida que pasaban los minutos (sufríamos un poco más). Y en un error global del equipo en un saque de banda, encajamos el 3-2 a falta de segundos para el descanso. Y digo global, porque el error no está sólo en el mal saque, sino en que no hubo ningún movimiento de apoyo por parte de los otros 4 jugadores. Pero en fín, de todo se aprende.

La segunda parte fue un toma y daca. Hubo ocasiones por las dos partes. De hecho, teníamos que haber matado el partido. Demasiado tiempo merodeando el área, para no finalizar la jugada. Y eso, a veces, se acaba pagando. Ni tan siquiera el cansancio no superó esta vez (6 cambios del rival, por 2,5 nuestros. Muzas reaparecía mas testimonialmente que otra cosa). Pero supimos sufrir en pista y mover el balón con criterio.

3 puntos más, que nos acercan al objetivo de llegar a las últimas jornadas con el menor sufrimiento posible. Pero aún nos queda camino… y margen de mejora.

diumenge, 29 de març del 2009

CLASIFICACIÓ XARXA "A"

JA teniu la classificació actualitzada de la 24 jornada a la nostra web.

De moment respirem...

Demà la crònica

www.aexarxa.com/classificacio.php?id=1

dimecres, 25 de març del 2009

SPORTING 77 1 XARXA "A" 1


Potser un, s'hauria de disculpar per penjar la crònica avui desprès de quatre dies, però per moltes raons no ha pogut ser abans.
Però al cap i a la fi, tampoc deu ser gaire greu ja que ningú escriu cap comentari o potser ningú es llegeix les cròniques dels entrenadors ja que les últimes cròniques no han estat comentades per a ningú, fins i tot sembla que els dos fidels comentaristes del A s'han apagat.

I es que ningú millor que aquest personatge per a fer una breu però descriptiva crònica del partit del dissabte amb TRES línies:


Partit aburridot, pesadot, dolentot, on l'empat va ser el premi per a dos equips amb molta necessitat de guanyar i molta por a perdre.


En fi, que esperem millorar el proper dissabte contra un rival que al igual que nosaltres es juga molt, com sempre fer una crida a l'afició per a què vingui a donar suport a l'equip.

dilluns, 23 de març del 2009

EPSA 3 XARXA "B" 2

A veces tengo la impresión de que la crónica que voy pensando ya la he vivido antes. O en este caso, de que Joan ya había hablado sobre los mismos detalles que mi me están viniendo a la cabeza, eso sí, aplicados al A.
No descubro nada, si me refiero al tópico de que se juega como se entrena. Y nuestros entrenos de las últimas semanas… no están siendo para tirar cohetes. Cierto que estamos sufriendo una racha de lesiones importante, y eso hace que los entrenos sean limitados. No es una cuestión de buscar culpables, pero sí de buscar remedio a esta situación. Y ahí, el primer responsable debe ser el entrenador, que debe sacar el mayor rendimiento de los jugadores que dispone. Y después viene el de los jugadores, que deben poner todo lo que tienen, tanto en los entrenos, como en los partidos. Y ahí es dónde creo que estamos fallando.
No tengo ninguna duda del esfuerzo realizado y de que cada uno está aportando lo mejor que tiene. Pero también es cierto que las dos últimas semanas, nos hemos ido con la sensación de haber perdido contra rivales que no han sido superiores a nosotros. Y que ellos con muy poquito nos hacen mucho daño, y nosotros necesitamos mucho para conseguir ocasiones. En este sentido, la crónica de la semana pasada podría sr muy parecida a la de esta. Primera parte en la que empezamos perdonando, y que en un error en defensa, acabamos con 1-0. Sólo a raíz del 2-0 apareció algo de rabia y empuje. Nos acercamos al 2-1, pero en seguida recibimos el 3-1. El equipó siguió empujando y buscando reducir distancias con rabia. Pero el 3-2 llegó ya en los últimos segundos.
En fin. Que necesitamos como el agua empezar a recuperar jugadores. Para los entrenos, para los partidos, para generar más tensión, para autoexigirnos más. Y para completar una dinámica que hace unas semanas parecía muy positiva, pero que últimamente se nos ha girado un poco.

dilluns, 16 de març del 2009

XARXA "A" 5 LA LLAGOSTA 4

Tot va bé si acaba bé. Amb aquesta frase feta podem resumir el partit d'aquest dissabte.
Voldria resumir el viscut al poliesportiu el dissabte des de dos vessants diferents:

En primer lloc els tres punts de dissabte eren bàsics i claus per a poder seguir lluitant per aconseguir l'objectiu de la permanència a preferent d'enguany i cal dir que l'equip mai va perdre la fe en la victòria encara que el rival va posar les coses molt complicades, ni el 0-2 de la mitja part ni el 2-3 van fer perdre l'esperança, les ocasions anaven arribant i era qüestió de paciència i de confiança que els gols arribessin, això si, aquesta vegada un xic de sort va acompanyar-nos al final d'un matx emocionant i van poder marcar el gol definitiu a falta de pocs segons.

I en segon lloc, la resposta de l'afició va ser potser la gota de benzina que l'equip en certs moments necessitava, durant tota la setmana s'havia intentat fer una crida als jugadors per què la gent vingués al pavelló a recolzar a l'equip. Personalment crec que l'afició va veure un partit que fa gran l'esport de competició i va vibrar amb l'emocionant victòria final. Des d'aquestes humils línies agrair a tothom la seva assistència i recordar que encara ens queden QUATRE finals més a casa i el seu recolzament serà clau.

Així doncs a preparar al partit de dissabte contra un rival que ens va guanyar 0-4 a la primera volta però que afrontem amb la màxima seguretat que no els hi posarem les coses tan fàcils i intentarem arribar als 30 punts aquesta jornada.

Finalment tot seguint amb les iniciatives d'intentar crear una "XARXA" en el món d'internet i després de crear una pagina web i un blog, el nostre equip no podia deixar d'estar present al món del facebook és per això que ja us podeu afegir a:
"jo no vull que el Xarxa baixi"

dilluns, 9 de març del 2009

SANT CRISTÒFOL 5 XARXA "B" 5

La sensación del partido es que nos dejamos dos puntos. O que los perdimos, que para el caso da igual.



A priori, un empate a 5 en casa del tercer clasificado, debería ser un buen resultado. Pero por cómo fue el partido, nos vamos todos con muy mal sabor de boca.

Aún así, es un partido del que debemos aprender muchas cosas. Un partido de fútbol sala, son muchas más circunstancias que 10 jugadores, un árbitro y un balón. Y el equipo que no se sabe adaptar a ellas, está muerto. O visto desde el otro lado: el equipo que mejor sabe leer esas circunstancias y adaptar su juego a ellas, tiene más posibilidades de ganar.

El rival de este sábado, obligaba a hacer un sobreesfuerzo de concentración. Protestas, provocaciones, contactos,… muchos detalles, que nos hacían pensar más en ellos, que en nuestro juego. Y eso nos llevo a estar más pendientes de las protestas y demás tonterías, que no de hacer nuestro juego. Porque cuando lo hacíamos, conseguíamos llevar peligro al equipo rival.

Así conseguimos llegar a la primera parte con un 0-2, que con un poco más de suerte pudiera haber sido más amplio.

El equipo era consciente de que el partido se iba a “ensuciar” más. Y así fue. Pero…. Nos superó. No fuimos capaces de estar por encima de esas circunstancias y fruto de los nervios en pista, caímos en errores impropios, que hicieron que el rival se metiese en el partido otra vez. Pero fuimos capaces de sobreponernos y llevar el marcador hasta un 3-5 a falta de pocos minutos para el final. Pero a partir de ahí, quizá estuvimos más pendientes de pasarle el resultado por la cara al rival (incluido un desafortunadísimo “Toma ¡!!” al banquillo rival después del 3-5), que de matar el partido. Tuvimos 4 o 5 ocasiones más que calaras para haber resuelto el marcador. Pero no lo hicimos. Y dos goles en fútbol sala no son nada. Y ese grito al banquillo, espoleó más a un rival al que no le hacían mucha falta motivos para venirse arriba. Y fruto de la tensión (para bien y para mal), nos llegó el empate en el último segundo. Empate unido a la enésima bronca para devolvernos el desafortunado grito.

Hicimos méritos para traernos algo más. Pero también cometimos errores suficientes para dejarnos puntos. De todos modos, con el juego de los últimos días, y partidos un poco más “normales”, seguiremos puntuando y subiendo poco a poco en la clasificación.

CASTELLBISBAL 4 XARXA "A" 2

Un altre partit fotocopiat a d'altres d'aquesta temporada, primera part aceptable, amb bona intensitat defensiva i amb dos gols marcats i segona part més fluixeta on ens ha costat generar ocasions de gol i ells han aprofitat les que han tingut.

Cal no caure amb el nerviosisme i no pensar en l'angoixa de la classificació durant el temps que dura el partit, ja que aquest estat no ens pot generar res de bo, tot el contrari: expulsions, errades, falta de confiança davant la porteria, discursions amb els companys o l'entrenador etc etc. És cert que aquest col.lectiu és la primera vegada que es troba en aquesta situació a aquestes alçades de la temporada, durant els deu anys d'història del club, el primer equip mai ha patit per a la salvació, però els temps canvíem i em de ser capaços de jugar amb aquesta pressió i demostrar la nostra maduresa personal i com a equip.

I tot aquest estat de "patiment, angoixa, ansietat, nerviosisme, desesperació" si és que l'equip el té ( cadascú que ho examini) s'ha de saber transformar amb entusisme i dedicació als entrenaments, només així treballant i confiant els uns amb els altres ens ensortirem, qualitat no en falta, cal doncs estar units i fer-nos forts.

El partit de dissabte a casa pot ser clau, no podem deixar escapar punts del "SAFA ESTADIUM" cal fer una crida a l'afició perquè ens doni un cop de mà i tornar a cantar tots junts el Titànic.

Benvinguts!

A tots els jugadors, tècnics, socis, directiva i simpatitzants del nostre club