dilluns, 27 d’abril del 2009

XARXA "B" 2 FREDERIC MISTRAL "A" 2

Por fin podemos decir que ya estamos a salvo. No sé si podríamos decir objetivo cumplido, ya que posiblemente deberíamos haber sufrido menos. Pero como ya hemos comentado anteriormente, los objetivos de un segundo equipo, no pasan prioritariamente por la clasificación.
Pero una cosa es clara: se podría haber hecho algo más.
Lo que si refleja claramente los últimos partidos, es que se juega como se entrena. Nuestros últimos entrenos han venido marcados por muchas cosas: las numerosas bajas de esta temporada, pero también que nos acercamos a final de temporada. Y eso provoca relajación.
Sólo así podemos entender los últimos resultados. En los últimos 4 partidos hemos empatado. Pero la sensación de los dos primeros es totalmente opuesta a la de los dos últimos. En estos, ha predominado la relajación, la falta de concentración el algunos momentos, la falta de frescura,… Pero sobretodo, una alarmante falta de puntería. Incluso jugando mal hemos sido capaces de generar ocasiones muy claras. Y ahí es dónde se nota la falta de entrenos. De trabajo.
En este último partido, fuimos capaces de reponernos a una primera parte muy espesita, y jugar la segunda parte saliendo bien de presión y teniendo el balón. Las salidas de presión se convertían en ocasiones claras, o muy claras incluso. Pero esta vez, la pelotita no quiso entrar.
Para ser justos, no sé hasta qué punto la victoria era el resultado más justo, ya que el rival también tuvo sus ocasiones.
En fin. Nos queda un partido, libre de tensión por la clasificación, pero con todo para intentar acabar la temporada con un buen sabor de boca. Luego ya vendrá el tiempo de hacer valoraciones, sacar conclusiones, y sobre todo, de seguir trabajando por el futuro de este club.

SANG CULÉ 5 XARXA "A" 1

Una derrota es pot produir de moltes maneres i també es pot viure de moltes altres, depèn de molts factors i cada persona és lliure d'agafarse-la com vol.

L'enveja és una emoció desagradable que experimenta una persona que desitja alguna cosa, sigui material o no, que posseeix una altra.
Personalment envejo a aquelles persones que un cop acabat el partit no els afecta gaire el fet que hagin guanyat o perdut,i de veritat les envejo perquè suposo que són més intel.ligents que jo, que saben que això no és més que una manera de passar l'estona i que la seva trascendència en forma de victòria o derrota és molt relativa.
Envejo a tots els que formen els nostres dos equips que tan sols pensèn en el Xarxa els dilluns i els dijous una horeta i els dissabtes dos o tres com a molt estirar, i els envejo perquè m'agradaria molt poder fer-ho però no puc i encara que hi hagi gent que no s'ho cregui el club necessita més hores.
Envejo a tots aquells que estan convençus que l'entrenament és per riure i passar-ho bé i si hi ha algú mig plantat sense pantaló curt que parla doncs per una orella m'entra i per l'altra em surt.
Envejo a tots aquells que no tenen cap implicació ni cap pensament vers el club, els envejo molt sincerament perquè encara que no ho sembli sé més que Ells i sóc conscient de què sóc una ONG enlloc de ser un entrenador o un president o un pelacanyes, i que aquest projecte té una data de caducitat i que aquesta ONG que presideixo i formo amb mi mateix és molt feliç de saber-se un boig d'aquest esport.


... En fi per si el lector no s'ha donat conte em va fer molt de mal la derrota de dissabte perquè va culminar un seguit de actes que anaven encaminats a aquest final. Entrenaments amb poca intensitat, gent que comença a les 9 15, poques ganes d'aprendre conceptes nous, riures a l'escalfament etc etc.

PD: A la web hi ha la classificació actualitzada, encara que... per què?
Els equips d'abaix apreten, es veu que hi han clubs que no volen perdre aquesta categoria.

diumenge, 19 d’abril del 2009

Classificació Jornada 26

Ja podeu consultar a la web la classificació actualitzada, a falta de 4 partits (encara que hi han equips que estan a falta de 5) ens queda molta feina a fer en aquests últims 12 punts en joc.
En primer lloc preparar molt bé el partit de dissabte contra un dels rivals més forts de la categoria: el Sang Culé.
ànim!

dimecres, 8 d’abril del 2009

XARXA "A" 8 CAN CUYÀS 4

Victòria obligada i deures complerts.
Hem acabat de jugar contra els equips de la part baixa de la classificació i hem complert amb bona nota les perspectives.

El partit d'ahir era molt important ja que jugàvem contra un rival directe que també lluita per escapar de les últimes posicions.Aquesta obligació de guanyar fos com fos es va deixar notar en algunes fases del partit, (sobretot a la primera part) on l'equip va estar nerviós i amb un xic d'ansietat. Això va originar errades impròpies en defensa que ens van costar més d'un disgust.

Tot i això vam tornar a estar molt encertats de cara a porteria, generant moltes ocasions, bones triangulacions i jugades al segon pal. A la segona part vam tenir més paciència alhora de tenir la pilota i seleccionar millor les passades.

En definitiva que sumem tres punts més. Ens resten 12 punts en joc contra rivals millor classificats que nosaltres i que no vam ser capaços de guanyar a la primera volta. Cal seguir treballant els partits, cal seguir treballant als entrenaments i així poder gaudir d'una categoria molt maca i que ens ve molt de gust seguir jugant l'any vinent.

I molt i molt especialment AGRAIR als incondicionals aficionats que en una nit plujosa estiguessin animant a l'equip, jugadors del B i amics que ens van ajudar molt a assolir els tres punts.

El titànic segueix endavant!

dilluns, 6 d’abril del 2009

PENYA ESPLUGUES 3 XARXA "A" 4

Desprès de visitar diferents ciutats de les afores de la capital catalana, l'equip arribava al pavelló d'Esplugues 15 minuts abans de l'hora del partit, conseqüència de la poca traça del qui aquí escriu per saber trobar el lloc correcte. Agrair al servei de neteja d'Esplugues i els seus operaris per guiar-nos.
Però el que podia ser una desavantatge es va convertir en tot el contrari ja que partit va començar amb més de mitja hora de retard per culpa de l'àrbitre. Així doncs l'equip va poder preparar l'escalfament adequadament.
I aquesta va ser potser la primer senyal de que el partit podia ser favorable, malgrat que la primera part va acabar amb un 1-0, l'equip generava ocasions i confiava en poder donar la volta.
A la represa en 10 minuts molt bons i amb sortides de pressió de llibre ens van situar amb un 1-4. Però està clar, que com ja s'ha dit en anteriors cròniques, aquest any s'han de patir totes les victòries, i així va ser. L'equip local va començar a jugar de 5 (molt bé) i ens va marcar 2 gols pràcticament seguits que van fer que els últims 3 minuts fossin de patiment ja que van tenir alguna ocasió per a poder fer l'empat. Però vam saber aguantar.
Crec fermament amb les dinàmiques dins de l'esport de competició i gràcies a aquesta dinàmica ens vam endur els tres punts, fa mesos potser el mateix partit haguèssim perdut però hem encetat una dinàmica positiva i ens em d'aferrar a ella i no deixar-la.
Demà partit MOLT i MOLT important i complicat contra el Can Cuyàs... te'l perdràs?

ISE 3 XARXA "B" 3

El fútbol sala es más que 5 contra 5. Y también es algo más que si añadiéramos al árbitro (que también influye como pudimos ver este sábado). También está la suerte. Y este fin de semana nos faltó un poquito de esta última. Es cierto que la suerte es para el que la busca. Pero eso no es una garantía al 100%. Aunque tampoco nos debe quedar como excusa.

El caso es que tuvimos en la mayor parte del tiempo el partido controlado. En la primera parte tuvimos el control del partido. Las ocasiones eran nuestras. Y el control del tiempo y el balón también. Quizá demasiado lento en ocasiones, y quizá demasiado previsibles. Pudimos y debimos hacer más daño. Quizá sea ese el problema. Que no matamos el partido cuando pudimos. De hecho, su única ocasión fue el gol. Y ni siquiera eso, porque fue una falta a favor nuestra, que acabó en contra. Y nos replegamos bien, pero en un rebote del que iba corriendo hacia la portería metimos un disparo que no iba a puerta. Y así nos fuimos al descanso con el 1-1.

La reanudación fue más de lo mismo. Quizá el rival subió un poco más, y llegaba algo más a puerta. El 2-1 nos hizo creer que ya estaba resuelto. Pero el árbitro nos devolvió a la cruda realidad con un penalti que sólo el vio (y que me reconoció el entrenador rival al final del partido). 2-2 y volver a empezar. Quizá el penalti injusto espoleó un poco al equipo. Y en un golpe de rabia, triangulamos muy bien y nos volvimos a adelantar 3-2. Pero ahí volvió la relajación. Y dejamos que el equipo rival tuviese opciones. Hasta llegar el 3-3 definitivo. A partir de ahí, los dos equipos tuvimos alguna opción más. Pero cualquier gol hubiera sido injusto. Para ellos porque fuimos superiores. Y para nosotros porque no lo luchamos lo suficiente.

Un punto en casa del 5º clasificado. A priori no está mal, pero… debemos y podemos dar más.

Benvinguts!

A tots els jugadors, tècnics, socis, directiva i simpatitzants del nostre club