dilluns, 18 de febrer del 2008

Santa Isabel 7 XARXA "B" 1

Muchas veces ha hablado Joan sobre el como afectan a un resultado los pequeños detalles al resultado del partido. No perdimos 7-1 por pequeños detalles. Pero si que hacen que la cuesta arriba se va mucho más pronunciada de lo que realmente es. Hay una causa principal que nos lleva a la posición que estamos ocupando. Yo diria que nuestro equipo es un niño (adolescente si queréis) en un mundo de adultos. Y es un “niño” que se viene pronto abajo ante los problemas porque cree que le viene grande. O es un niño que agacha la cabeza cuando empiezan a “zarandearlo” y procura encajar los golpes de la mejor manera posible, en vez de intentar rebelarse y plantar cara (que nadie lo malinterprete por una apología del maltrato al menor).

Ese es nuestro día a día. Salimos tensos, sin confianza, temerosos, y excesivamente preocupados. Y cuando se tuerce mínimamente…nos venimos abajo. Evidentemente, no perdemos sólo por un problema de moral, sino por problemas futbolísticos. Pero problemas que se ven agravados por el estado moral del equipo.

Seguimos siendo muy inocentes en la cantidad de facilidades que damos al rival para meternos un gol. Pese a ser el 2º clasificado, la mayoría de los goles vienen de errores nuestros al iniciar la jugada. Y si le das eso a un rival que no necesita muchas ocasiones para meter gol… nos da un resultado abultado como el del sábado.

No se empezó del todo mal. Con una defensa atrasada, pero más entonada que de costumbre. Pero todo se acabó con nuestros primeros regalos del día (hubieron bastantes). Y eso que Isra estuvo acertadísimo y nos salvo de encajar bastante más goles. Pero con los primeros goles ya agachamos la cabeza. Y faltaban más de 40 minutos de partido.

En fin, una traba más para seguir creyendo. Pero no es una traba insalvable. Sólo es un poco más difícil. Pero no imposible.

Supongo que falta un puñetazo en la mesa, y decidirse a ganarse el respeto en la pista.

¿Quién quiere ser el primero? Sea quien sea, que cuente conmigo.

diumenge, 17 de febrer del 2008

SANG CULÉ 6 -XARXA "A" 6

Sensacions contraposades després d'un partit com el de dissabte, Per una part marxes del camp amb la sensació d'haver regalat dos punts, però per altre també amb la sensació d'haver guanyat un punt, en un camp i davant d'un rival difícil.
Un partit de futsal té dues parts, en cada una de les parts jugues davant del mateix equip, el mateix temps, i si fa no fa davant els mateixos jugadors, llavors hom pot preguntar-se, com pot ser que en un mateix partit es veiès dos partits diferents , un en la primera part i l'altre en la segona?
A tall de resum diré que la primera part va acabar amb un 2-5, el seu segon gol de falta sense barrera a 7 metres de la porteria a 10 segons pel final, potser els millors 20 minuts de la temporada, amb gran intensitat defensiva i amb grans jugades al contraatac i per primer cop amb una gran porcentatge d'efectivitat. La segona el panorama va canviar i amb 5 minuts ens empataven i a falta de 10 minuts el 6-5 al marcador feia pensar en la novena derrota, finalment a falta de uns dos minuts, Xavi aconseguia l'empat a 6 definitiu.
Tornat a la pregunta que formulava al principi, per què aquestes dues parts? evidenment les respostes poden ser moltes i tothom tindrà la seva, recordem que l'esport ens fa despertar l'entès que tots tenim a dins.
Dexeu-me que enumeri algunes i convido a que digueu la vostra o almenys la penseu, seria bo no ensopegar dos vegades amb la mateixa pedra:
1-La intensitat defensiva de la primera part no va ser igual a la segona
2-La relaxació del marcador ens va fer sortir freds a la segona part
3- No es van trobar vies de sortida a la pressió de l'equip local.
4- El nervis ens van fer jugar amb nervis
5- El desgast físic de jugar amb intensitat ens va passar factura
6- L'equip local va jugar una gran segona part i va demostrar que és segon per alguna cosa
7- L'efectivitat de cara a porteria de la segona part no va ser la mateixa que a la primera.
8- errades davant importants i errades en defensa puntuals van ser claus.
.... i evidenment poden haver moltes més raons que deixo a la vostra interpretació, tots des del porter fins al últim jugador de pista passant per l'entrenador penso en la meva modesta manera de veure les coses han de fer una reflexió per intentar trobar els perquès més encertats i intentar que la primera part que vaig tenir el goig de viure en directe es pugui repetir en forma de 40 minuts en els propers partits.
De nou felicitar als jugadors per la manera d'implicar-se en l'equip, per la menra de viure el partit des de la banqueta animant, aquest pot ser el camí per fer grans coses.
Els gols: 3 Jose, 1 Txiri, 1 Dani, 1 Xavi.

dilluns, 11 de febrer del 2008

XARXA "B" 3 FARGASANTS 9

Hoy es de esos días en los que necesito ver la botella medio llena. Y creo que hay motivos.

Lo fácil sería hacer una crónica derrotista o catastrofista del partido del sábado. Y viendo el marcador, nadie se extrañaría. Pero creo que no sería justo, ni lo más importante: útil. Y estamos en una situación en la que no podemos permitirnos el lujo de perder tiempo.

Pero la pregunta es:¿Qué hubo el sábado que me permite ver la botella medio llena todavía?. Varias cosas. Pero la principal es que hubo un rato en el que si fuimos capaces de dar la cara en el partido y de mantener un nivel aceptable de intensidad, defensa, ataque,… Eso si. No lo hicimos el tiempo suficiente, y empezamos tarde.

Una vez más (y ya son demasiadas esta temporada) regalamos los primeros goles (si, en plural). Con lo que una vez más, tuvimos que ir a remolque. Y ahí si fuimos capaces de cambiar la intensidad, de generar mas ocasiones, … y de marcar goles. Pasamos de un 0-3 inicial, a ponernos 3-4.

La segunda parte iniciamos con esa intensidad y convencidos de poder remontar el partido. Incluso, después de encajar el 3-5.

Pero llego el 3-6 y ahí se acabó todo. Un marcador duro, unido a las 5 faltas cometidas pronto, hicieron que la segunda parte se convirtiera en un paseo para el visitante, que supo jugar muy bien con las dos circunstancias.

Repasar el partido o las jugadas de los goles, me parece innecesario, aunque se trate de una crónica del partido. Pero si que quiero quedarme con algo. Pensar que es posible jugar mejor. Que se está trabajando para ello, y que la recompensa llegará. O por lo menos, necesito creerlo.

Sacaré mi vena madridista para recodar una frase que ha salido últimamente en los medios y que creo que nos va al pelo:

“Si luchamos, podemos perder. Si no lo hacemos, estamos perdidos.”

diumenge, 10 de febrer del 2008

XARXA "A" 4 SANSUR 3

Segona Victòria consecutiva, cosa poc corrent aquesta temporada, en un partit emocionant i vibrant fins al final.
La primera part va ser guanyada per les defenses, l'equip rival va plantejar d'entrada una defensa força atrasada i això dificultava el nostre atac, massa lents en la rotació i imprecisos en les passades, malgrat això en una bona acció atacant Xavi feia una passada molt bona i Txiri rematava el primer gol de la tarda. A partir d'aquest moment el Sansur va despertar ofensivament i va passar a dominar el partit, fruit d'això aconseguia l'empat i alguna ocassió més que en Daniel alguna vegada i la nostra intensa defensa un altre aconseguien que el seu segon gol no arrivés.
La segona part va tenir tres moments claraments diferenciats: els primers 10 minuts vam marcar tres gols: Cata en una acció de córner, Txiri amb un gran gol propi de l'escola de l'Àngel i Xavi al segon pal després d'una gran jugada d'en Daniel, feien pujar el 4-1 que semblava encarrilar el partit. Però en tres minuts, el Sànsur aconseguia dos gols que deixaven el marcador amb un inquietant 4-3, resultat que a les postres seria definitiu. Finalment els últims 7 minuts van ser atac continu de l'equip visitant, amb una defensa molt tancada per part nostre (massa potser) i amb un ull mirant el cronómetre i amb l'altre intentant tapar el xuts de l'equip rival, que ho intentaven de qualssevol possició. Això si, nosaltres en algunes contres podríem haver sentenciat el partit i no haver fet patir a la banqueta, a la grada i a un servidor tanta estona.
Així doncs arrivem als 25 punts, i agafem aire per encarar un desplaçament molt complicat davant el Sang culé, equip classificat en segon lloc i que a casa nostre ja ens va guayar clarament, esperem però, que poguem seguir la bona ratxa de resultats.
Finalment agraïr la presència d'aficionats a les grades i esperem que poc a poc anem animant a la gent a venir a l'estadi.

divendres, 8 de febrer del 2008

"TOTS AMB EL B" i altres coses

Des de la meva condició, m'agradaria fer una crida a tots, perquè aquest dissabte, les grades del pabelló presentin una afluència d'espectadors digne. Crec que el partit del segon equip pot ser clau per les espectatives d'aquesta segona volta i necessitem tot el suport necessari. Per això demano en primer lloc als jugadors convocats que intenteu convencer cadascú a algú perquè vingui (nóvies, novios, pares, mares, amics, iaies...) si som 10 i tothom porta a dos persones ja serem molts. En segon lloc demanar als que esteu lesionats, sancionats o no convocats que intenteu venir ja que l'equip som tots. Finalment demanar al primer equip que també és quedi una estoneta. Els tres punts d'aquest dissabte han de ser i seran per nosaltres.
Aquest dissabte farem la foto oficial de la temporada per penjar-la a la web, els lesionats o els que no entreu a la convocatòria heu de venir si voleu sortir.
Les convocatòries ja estan penjades a la web.
Fins dissabte i a guanyar CULLONS!

dilluns, 4 de febrer del 2008

La Palma 2 Xarxa "A" 3

Comencem la segona volta amb la mateixa satisfacció que vam començar la lliga ara ja fa uns quans mesos, és a dir, amb victòria.
Sense el mateix vocabulari d'en Valdano, m'atreveria a resumir un dels seus conceptes preferits alhora d'analitzar els equips, el seu joc i els seus resultats: Ell ens diu que el futbol són estats d'ànims, aquest mateix concepte aplicat al nostre esport i al nostre equip, ens pot donar una idea de l'important que pot ser la victòria del dissabte a la Palma de Cervelló. Després de dues derrotes seguides, una derrota podia convertir-se amb una pedra bastant difícil de portar ja que ens podia arrosegar al pesimisme i la desil.lussió, en canvi amb aquesta victòria aconseguida i tal i com es va aconseguir ha de donar a l'equip la moral suficient per donar-nos conte que com sempre hem dit,jugant concentrats i amb intensitat poden fer molta feina.
Baixes per lesions, baixes per sancions i baixes per motius personals tot això feia pensar a alguns (hom mateix ho ha de reconèixer que era un d'ells) que el partit es presentava molt complicat i difícil.
La concentració defensiva de l'equip, el desgast físic, els replegaments amb intensitat i la paciència amb la pilota als peus poden ser les claus per definir perquè la primera part va acabar amb cap gol en contra. (fèia temps que això no passava), alhora també cal dir-ho que la nostra manca d'encert i la bona actuació del porter contrari poden explicar perquè també van acabar els primers 20 minuts sense cap gol per part nostre.
La segona part va tenir de tot: emoció, incertesa final, polèmica i sobretot gols. Francesc feia pujar el 0-1 després de una ocasió clara d'en Juanito amb jugada personal. L'equip rival volia apretar però no s'en ensortia del tot. Després de diferents ocasions pels dos equips, l'equip local empatava amb un llançament de falta quan quedaven 6 minuts. Això ens va desentrar una mica i un córner a favor es va convertir amb una contra rival de 2 contra el porter que va acabar amb el 2-1 al marcador a falta de 4 minuts. Quan semblava que tot l'esforç fet es quedava sense recompensa, una ajuda arbitral convertida amb una expulsió d'un jugador local, ens va permetre jugar contra 3 i el porter, Pempio no ho va desaprofitar i arrodonint un bon partit personal, va col.locar amb un potent xut el 2-2. Finalment aprofitant la incertessa local, Juanito amb una gran jugada al contraatac va fer una gran passada al segon pal i Francesc feia pujar al 2-3 a falta de un minut i mig. El últim minut va fer-se molt llarg i a falta de 11 segons, l'àrbitre va aturar al joc demanant la presència policial. Un trist espectacle ja que el partit va transcorre amb tota l'esportivitat possible i només l'afany protagonista de l'àrbitre i el seu exagerat i mal entès concepte de l'autoritat poden justificar el absurd final que vam viure.
Tres punts doncs que ens permeten mirar una mica més amb tranquil.litat els tres últims llocs de la classificació.

Benvinguts!

A tots els jugadors, tècnics, socis, directiva i simpatitzants del nostre club