dilluns, 31 de maig de 2010

Xarxa "A" 4 Sporting Prat 1

Desprès de molt de temps vam tornar a oferir al nostre públic els tres punts….

I és que la victòria de dissabte si bé no tenia la importància de la del dissabte anterior si que havia de ser la confirmació del que havíem demostrat bona part de temporada: que aquest equip té la qualitat necessària per a no tenir problemes en aquesta categoria.
També va servir per demostrar que són necessaris diversos factors per aconseguir tenir opcions d’emportar-nos els tres punts i que el dissabte es van acomplir:
•Un bon escalfament i una bona predisposició.
•Un bon començament de partit oferint una intensitat i una velocitat de pilota adient.
•Un balanç defensiu ràpid i un replegament intens.
•Un generar ocasions de gol i tenir encert de cara a porteria
•Una continuació del joc en les segones parts
•.....

En molts partits de la temporada aquests factors no s’han arribat a assolir, i en alguns hem estat malament en molts d’ells.
En el partit de dissabte, sobretot la primera part (una de les millors de la temporada) el únic en que l’equip no va estar fi va estar en l’encert de cara a porteria. El 1-1 final no era fidel al que s’estava veien.
La segona vam seguir en la mateixa intensitat i si que van arribar els gols. Vull destacar la gran feina, aquest cop si, de tots a l’hora de millorar un aspecte que ens ha matat molt aquest any, els replegaments defensius. Som un equip que defensa molt a dalt i aquest és un punt bàsic per poder mantenir bon balanç defensiu.
Felicitar a la gent per la permanència, sobretot a la gent que sé que ho ha patit i que porta en un raconet del seu cor l’ADN Xarxa.
PD: Queda un partit i fer el passadís al campió, no m’agraden les costellades amb tres punts en joc, i saber que serem el únic equip que potser té la possibilitat de fer perdre al futur campió per primera vegada ens ha donar el plus de motivació que ens pot faltar no?, també estaria bé quedar 8è i no pas 13è no? també estaria bé tenir més gols marcats que no encaixats no?
A guanyar CULLONS!

dilluns, 24 de maig de 2010

PENYA ESPLUGUES 3 XARXA "A" 4

Desprès de sis derrotes seguides, 18 punts perduts i una situació a la taula classificatòria si més no, delicada, afrontàvem el partit de dissabte amb cap més altre obligació de treure els tres punts per tal d'allunyar-nos dels llocs de decens.
La primera part va ser una repetició d'una pel.lícula vista masses vegades : ocasions clares fallades, contres mal acabades que propiciàvem contres letals de l'equip contrari, massa facilitats defensives, moltes esquenes guanyades etc etc, tot i així el marcador final 2-1 deixava moltes portes obertes a l'esperança de cara a la segona part. Si que és cert que a les 17'10 (començament de la segona part) teníem un peu a primera però...
La segona part va ser una pel.lícula nominada a l'Oscar, amb un guió original, amb dosis de suspense, emoció, bons diàlegs en forma de gols i sobretot un final feliç .
Una de les claus d'aquesta segona part va ser la intensitat defensiva, els tres gols locals són una xifra per sota de la mitjana de gols rebuts en cada partit (uns 4'5). Si que és cert que vam variar la manera de defensar, anant en contra dels nostres principis, però vam creure que podia ser una manera de evitar l'atac rival i tenir una millor eficàcia a l'hora de fer les cobertures i les ajudes defensives, tot i així la manca d'encert ja que penso que vàrem tenir ocasions força clares ens va condenar a patir fins el últim moment i la balança de la sort que sempre influeix en petita mida en el transcurs d'un final ajustat, aquesta vegada es va decantar del nostre costat.
Així doncs arribem a la màgica i desitjada suma dels 35 punts que a falta de sis punts en joc ens hauria de donar la permanència un any més a preferent, potser alguns pensen que és un premi massa dolent per un equip amb aquesta qualitat ( qüestió d'opinions subjectives) però un premi molt gros per un club tan petit i modest (veritat bastant objectiva)
Queden sis punts en joc, davant del tercer i primer classificat seria força bonic arribar per primera vegada als 40 punts, un repte molt complicat però no utòpic.

dimecres, 19 de maig de 2010

XARXA "A" 2 RIPOLLET "B" 7

Permeteu-me començar demanat perdó als "nombrosos" seguidors d'aquest bloc per la demora en la crònica d'aquesta setmana, l'augment del volum de les tasques laborals m'ha impedit tenir un moment per escriure.
El partit del dissabte va tenir dues parts ben diferents, encara que l'equip visitant sempre va tenir el marcador i el joc sota control. Però si que és cert que a la primera part l'equip es va mostrar lluitador, amb estones de triangulació i de bon joc però demostrant una manca d'encert de cara a porteria alarmant.
La segona part va ser molt diferent, ens vam venir a baix col.col·lectivament, ja que cada vegada que semblava que podíem acostar-nos al marcador l'equip visitant en contres molt ben fetes anava fent pujar gols al marcador, els últims deu minuts van ser una lluita individual i no de grup per intentar fer una jugada que acabés amb gol.
I és que un equip en la nostra situació sembla que tot se l'hagi girat en contra serveixi com a exemple els dos jugadors lesionats en el mateix partit.
Però no val mirar cap enrere cal aixecar-se i mirar endavant, cal pensar que queden tres finals on hem d'aconseguir un mínim de quatre punts per conservar una categoria que a molts de nosaltres ens ha costat moltes hores de dedicació tant a dins del camp, com a fora, només demano respecte per a tots ells i en petits gestos es pot demostrar: possant intensitat als entrenaments, avisant si un no pot venir, venint al partit si un està lesionat, retardar els dissabtes "lúdics" tres setmanes etc etc.
Només així i amb un xic de cor, l'any vinent podreu seguir jugant a preferent, vosaltres mateixos!

dimecres, 12 de maig de 2010

Xarxa "B" 2 MISTRAL "B" 1

Hoy empezaremos tirando de tópicos futbolísticos (que muchas veces son acertados), y partiremos de ese que dice que “el fútbol es un estado de ánimo”. Porque de no ser así, no tiene explicación el cambio de actitud del sábado al martes. A veces es tan sencillo como complicado: simplemente con actitud y voluntad, se tiene mucho avanzado. Evidentemente, se necesita de mucho más a lo largo de la temporada. Pero si el punto de partida no es ese (ganas, actitud, EQUIPO), no hay nada que hacer.

Y como dije hace no muchas jornadas, se notó que funcionamos como equipo a la hora de defender. Sobre todo en la primera parte. Una defensa muy ordenada, y con muchas ayudas, que nos ayudó a superar la presión del rival sin demasiados apuros en nuestra portería. Si a eso le añadimos que supimos buscar bien las espaldas y los huecos que dejaba el rival atrás, tenemos el 1-0 de la primera parte.

Y alguno más que pudimos haber metido de estar más acertados en las contras. Pero como este equipo no sabe irse a casa sin que al entrenador le trabaje el corazón a 200 pulsaciones, en la segunda parte decidimos complicarnos un poquito más la vida. Dimos un paso atrás en defensa, y eso generó más ocasiones del rival. Y dejamos de salir de presión con la misma solvencia de la primera. Los apoyos eran más distantes y la circulación más imprecisa. Aún así, conseguimos el 2-0 en una jugada de banda muy acertada. A medida que iban pasando los minutos, íbamos mejorando nuestra presión,, y quitándonos de encima la del rival. Sólo un lapsus a 20 segundos del final, que hizo que encajáramos el 2-1 y aún permitimos al rival tener una última ocasión. Hay que mantener la concentración los 50 minutos (a veces con 49 te puede costar un disgusto).

Conclusión: 3 puntos más. Damos otro pasito hacia nuestro objetivo de la 4ª posición, y demostramos que no somos ese equipo tan apático que se vio el sábado.

dilluns, 10 de maig de 2010

New Novedades 5 Xarxa "B" 3

Estaba a punto de escribir la crónica del partido de este sábado, y más o menos ya tenía en mente que quería explicar. Hasta que he visto el video que Joan ha colgado en el blog del equipo. Y ahí se ha acentuado el ataque de vergüenza ajena que tengo por el partido del sábado.

Supongo que yo soy el principal culpable por no saber transmitir lo que el equipo necesitaba. Porque si falla uno, o dos jugadores, podríamos decir que algo a nivel particular no ha estado acertado. Pero cuando la gran mayoría juega con la desidia y desgana de este sábado, el error está más arriba. Porque da igual que hayamos tenido que jugar con muchas bajas. Ni siquiera el adelantarnos en el marcador, hizo que se viera un mínimo de ilusión por el partido. Duele ver que al equipo le faltó lo que muestra el video: corazón. Es lo mínimo que se nos puede exigir a todos los que formamos parte de este club: identificarse con él, y dejarse la piel en cada partido. Y luego el tiempo dirá si hemos estado más o menos acertados, o si merecemos más o menos.

Nunca las guerras particulares, ni la lucha individual ha sido nuestra referencia. Los momentos buenos, y los menos buenos, los hemos sacado adelante como equipo.

Y si este sábado era un reto, por la calidad del rival (por algo van lideres), y por las circunstancias del partido, sólo podíamos enfrentarnos a él como EQUIPO. Pero para eso hacen falta dos cosas: querer enfrentarse, y sentirse equipo.

Seguimos teniendo la oportunidad de luchar por una bonita 4ª posición. Veremos si nos quedan fuerzas… y ganas.

Jugar amb el cor...

video

diumenge, 9 de maig de 2010

SANG CULÉ 6 XARXA"A" 3

Nova derrota marcada per els absències en forma de lesions, sancions i compromisos lúdics.
El que escriu la crònica està emmarcat dins del grup dels lesionats ( residents a casa) alhora que també sancionat.
Per quest motiu la crònica d'un partit que hom no ha vist i només coneix detalls del que l'han explicat alguns dels presents no és coherent fer-la.

Això si, aquesta derrota a falta de 12 punts per a disputar ens deixa a sis punts del descens, però amb dos handicaps importants: els rivals que ens queden tres s'estan jugant l'ascens a territorial i sobretot la dinàmica negativa que ens envolta.
Cal ser positius però, dissabte vinent recuperem 4 jugadors i cal recordar que aquest equip sap jugar contra rivals forts, és per això cal confiar amb nosaltres mateixos i entrenar, entrenar, entrenar.

Personalment penso, que el camí que ens ha portar fins aquí, cal revisar-lo en el moment oportú, potser ara no és el moment i ara cal estar units més que mai.

Ànim i endavant.

Espero, desitjo i ansio poder estar amb vosaltres dijous!

dijous, 6 de maig de 2010

anem innovant

Hem creat un enllaç del bloc a la pàgina del facebook del club.
És provisional, ja que no dominem gaire aquestes noves tecnologies, esperem la vostra participació i les vostres aportacions!

dilluns, 3 de maig de 2010

CORNELLÀ 10 XARXA "A" 6

Ser crítics amb nosaltres mateixos és el primer pas per trobar el camí que porti a un final feliç per a tots. I només fent aquest primer pas en poden venir d’altres,
Si que es cert i hem de ser conscients que el dissabte vam fer moltes coses bé: mai vam perdre la cara a un partit del que sempre vam anar darrere en el marcador, mai vam baixar els braços malgrat que anàvem amb moltes baixes, malgrat que a última hora va haver de venir un porter a fer de jugador per completar la convocatòria,( gràcies Àlex) malgrat que dos jugadors van equivocar-se d’hora, i malgrat, malgrat malgrat….

Però s’ha de ser crític amb un equip que porta moltes setmanes sense guanyar i repeteixo que aquesta crítica sempre CONSTRUCTIVA l’ha de fer cadascú ja que tots som part del col•lectiu i tots em som responsables. Pensar si els porters poden fer més per parar algun dels deu gols encaixats, pensar si els jugadors de pista estan concentrats a l’hora de la defensa individual i col•lectiva, si no ens queixem massa dels errors dels altres i poc dels nostres, pensar si els jugadors lesionats fan bé la recuperació o les seves lesions són fruït d’un estat físic poc cuidat i sobretot pensar si l’entrenador fa i diu el suficient.

Repeteixo, crítica constructiva individual és essencial per fer a terme una crítica col•lectiva, sense aquesta primera és de covards i egoistes fer la segona.
Confiança en aquest darrers cinc partits, cinc finals que si juguem com a estones el dissabte estic totalment convençut que les podem guanyar, malgrat juguem contra rivals de molta qualitat. Torno a repetir per enèsima vegada que podem guanyar a tothom i podem perdre amb tothom.
Un es conscient que no fa tot el que hauria de fer...

PD: Em quedo amb el retorn desprès de molts mesos d’en Freddy (com a marit ja ha marcat un gran gol, com a jugador de l’ A espero que en comenci a marcar ja..) i els quatre d’en Toni ( espero que els propers serveixen per a sumar punts) en tot cas espero que siguin el futur del Xarxa dins del procés de renovació.
Es busca entrenador pel dissabte (Joan M, Dani, Cristian, Àlex, Jorge...Aladino)
S'ha produït un error en aquest gadget

Benvinguts!

A tots els jugadors, tècnics, socis, directiva i simpatitzants del nostre club