La Palma 2 Xarxa "A" 3

Comencem la segona volta amb la mateixa satisfacció que vam començar la lliga ara ja fa uns quans mesos, és a dir, amb victòria.
Sense el mateix vocabulari d'en Valdano, m'atreveria a resumir un dels seus conceptes preferits alhora d'analitzar els equips, el seu joc i els seus resultats: Ell ens diu que el futbol són estats d'ànims, aquest mateix concepte aplicat al nostre esport i al nostre equip, ens pot donar una idea de l'important que pot ser la victòria del dissabte a la Palma de Cervelló. Després de dues derrotes seguides, una derrota podia convertir-se amb una pedra bastant difícil de portar ja que ens podia arrosegar al pesimisme i la desil.lussió, en canvi amb aquesta victòria aconseguida i tal i com es va aconseguir ha de donar a l'equip la moral suficient per donar-nos conte que com sempre hem dit,jugant concentrats i amb intensitat poden fer molta feina.
Baixes per lesions, baixes per sancions i baixes per motius personals tot això feia pensar a alguns (hom mateix ho ha de reconèixer que era un d'ells) que el partit es presentava molt complicat i difícil.
La concentració defensiva de l'equip, el desgast físic, els replegaments amb intensitat i la paciència amb la pilota als peus poden ser les claus per definir perquè la primera part va acabar amb cap gol en contra. (fèia temps que això no passava), alhora també cal dir-ho que la nostra manca d'encert i la bona actuació del porter contrari poden explicar perquè també van acabar els primers 20 minuts sense cap gol per part nostre.
La segona part va tenir de tot: emoció, incertesa final, polèmica i sobretot gols. Francesc feia pujar el 0-1 després de una ocasió clara d'en Juanito amb jugada personal. L'equip rival volia apretar però no s'en ensortia del tot. Després de diferents ocasions pels dos equips, l'equip local empatava amb un llançament de falta quan quedaven 6 minuts. Això ens va desentrar una mica i un córner a favor es va convertir amb una contra rival de 2 contra el porter que va acabar amb el 2-1 al marcador a falta de 4 minuts. Quan semblava que tot l'esforç fet es quedava sense recompensa, una ajuda arbitral convertida amb una expulsió d'un jugador local, ens va permetre jugar contra 3 i el porter, Pempio no ho va desaprofitar i arrodonint un bon partit personal, va col.locar amb un potent xut el 2-2. Finalment aprofitant la incertessa local, Juanito amb una gran jugada al contraatac va fer una gran passada al segon pal i Francesc feia pujar al 2-3 a falta de un minut i mig. El últim minut va fer-se molt llarg i a falta de 11 segons, l'àrbitre va aturar al joc demanant la presència policial. Un trist espectacle ja que el partit va transcorre amb tota l'esportivitat possible i només l'afany protagonista de l'àrbitre i el seu exagerat i mal entès concepte de l'autoritat poden justificar el absurd final que vam viure.
Tres punts doncs que ens permeten mirar una mica més amb tranquil.litat els tres últims llocs de la classificació.