Minut 6 de la segona part: L'equip visitant fa pujar el 0-4 al marcador, ja han passat 26 minuts de partit, Minut 18'30 de la segona part, Txiri fa el 6-5 definitiu. entre el 0-4 i el 6-5 han passat 12'30 minuts.
Títol de la pel.lícula: El Xarxa de les dos cares.
La primera cara és una cara que fa pena, sense ganes, sense il.lusió, apàtica podríem dir, amb intenció de fer però sense fer, (un quiero pero no puedo) que diríen els castellans. L'equip rival tancadet darrera, sortia sense gens d'oposició al contraatac. Els nostres replegaments els fèiem a una velocitat pròpia d'una iaia (però sense les ganes de una iaia). La nostra cara feia caure de vergonya els pocs aficionats (però bons aficionats) que veiem el partit des de la grada: des de la mare patidora, la dona optimista, la novia somrient, el ultra urbano etc etc fins a hom indignat i resignat. Durant aquesta primera part no podia creure que un equip fos capaç de posar tan poca intensitat a un partit. Es cert que l'equip rival es jugava més que nosaltres, es cert que la posició a la classificació ens fa estar en terra de ningú, però també es cert, això creia jo, que juguem per divertir-nos, per passar-ho bé, i dubto molt que hi hagués algú del Xarxa que amb la cara que mostràvem aquesta primera part s'ho estigués passant collunudament. Em costa creure que hi hagi algú que jugui sense ganes, és més, crec que aquesta cara de la primera part hi hauria jugadors que es resistien a fer-la, però hi han dos certeses: el dolent és contagiós i/o tots som equip i hi ha cops que s'ha de generalitzar.
La segona cara del Xarxa, la que va del 0-4 al 6-5 definitiu,Com es produeix aquest canvi? aquesta metamorfosi? potser hi haurien moltes raons, jo he intentat trobar algunes: el dos gols seguits nostres, ens fan creure en la victòria i això fa pujar la intensitat. La pressió de la segona part no té res a veure amb la de la primera. Hi han jugadors que revolucionen partits amb la seva velocitat i això encomana a la resta, L'equip rival amb clara dinàmica perdedora baixa el seu ritme. L'expulsió del seu porter ens dóna avantatge numèrica que per una vegada aprofitem.
Tot i això l'equip rival aconsegueix marcar i empatar el partit, però com el guió del partit era acabar amb cara somrient el partit a falta d'un minut i mig marquem el gol de la victòria, un gran gol això si.
Així acaba la pel.lícula, una americanada, si voleu, ja que acaba bé, però la vida real no tot són pel.lícules, i menys americanes, així doncs demano, en nom de les poques persones que amb ganes venim a veure els partits o intentem fer quelcom més pel club, que en els propers partits només veiem el Xarxa de la bona cara: una cara alegre, riallera, però amb intensitat i amb ganes.
PD: Per a un dels més fidels lectors de la pàgina he de dir que en aquesta crònica no he fet menció als 35 punts que ens donen ja la salvació matemàtica.
3 comentaris:
Sin duda, un patido extrañísimo que vale 3 puntos muy importantes. Como bien dice Joan, los primeros 26 minutos de partido realmente horrorosos. Quedémonos sólo con lo que pasó después: 6-1 en 12 minutos. Está claro que, si queremos, somos capaces de golear a cualquiera. Lo importante es creérselo y jugar con ritmo e intensidad.
Hemos demostrado en los últimos 5/6 partidos que podemos y sabemos jugar bien, muy bien. Hacer que la gente que nos viene a ver disfrute tanto como nosotros con nuestro juego y con nuestros goles sin tener en cuenta el resultado final.
Si conseguimos mantener esa dinámica en los próximos partidos, pocos rivales podrán superarnos.
Sin duda, la actitud de todos es vital. Señores, pongámonos las pilas y disfrutemos de este deporte.
Força Xarxa!
Mi comentario va a parecer pelota lo digo de antemano.
Como dice Joan siempre hay cosas que condicionan un partido y que son importantisimas para el resultado de este.
Últimamente la puntualidad en las convocatorias no es correcta por tanto los calentamientos se empiezan tarde,el calentamiento es poco intenso y con poca concentración (hay que centrarse en el partido desde que te vistes).
En cuanto a la intensidad no recuerdo una parte del xarxa con tan poca,ni cuando estabamos en tercera.
Por cierto nunca he temido por el descenso,creo que quedaremos quintos y el año que viene subiremos (LO DIGO YA QUE CONSTE EN ACTA).
Por último el domingo comida de equipo después del partido;que hay que beber lo que no bebamos el sabado por la noche.Confirmarme asistencia.Josete.
Se me olvidaba,felicitar a Dani por su actuación (el portero es el jugador más importante de fútsal) y Xavi por su definición.
Como espectador, se agradece la emoción (y más cuando acaba en victoria). Pero como parte edel equipo, más o menos directa, si que se puede hacer la lectura que hace Jose sobre los muchos detalles que hacen que el partido vaya de una manera o de otra.
Supongo que la clasificación no ayuda a subir esa intensidad.
Así que a seguir trabajando pensando el la temporada que viene.
Por cierto Jose, me autoinvito a la comida del domingo.
Publica un comentari a l'entrada