Potser un, s'hauria de disculpar per penjar la crònica avui desprès de quatre dies, però per moltes raons no ha pogut ser abans.
Però al cap i a la fi, tampoc deu ser gaire greu ja que ningú escriu cap comentari o potser ningú es llegeix les cròniques dels entrenadors ja que les últimes cròniques no han estat comentades per a ningú, fins i tot sembla que els dos fidels comentaristes del A s'han apagat.
I es que ningú millor que aquest personatge per a fer una breu però descriptiva crònica del partit del dissabte amb TRES línies:
Partit aburridot, pesadot, dolentot, on l'empat va ser el premi per a dos equips amb molta necessitat de guanyar i molta por a perdre.
En fi, que esperem millorar el proper dissabte contra un rival que al igual que nosaltres es juga molt, com sempre fer una crida a l'afició per a què vingui a donar suport a l'equip.
3 comentaris:
Añadir sobre este partido que cualquiera de los dos podría haber ganado. Suerte para ambos la actuación de los 3 porteros que disputaron el partido. Muy destacable el acirto de Alex parando un doble penalti que hubiera supuesto una derrota visitiante.
Partido vital esta sábado. Impresindible llegar para apoyar al equipo en otro final.
Ánimo señores!
Yo como siempre en las mias,el portero es el jugador más importante de futbol sala,si nuestros porteros están a su nivel no perdemos nunca.Aunque el sabado hubieramos ganado si hubieramos estado acertados de cara a gol.
Respecto a las crónicas a mi me encantan y espero con ansia el lunes para leerla,lo que pasa es que también uno se cansa de ser solamente 2 los que comentan.Yo ya hice desde aquí un llamamiento para que la gente participe,incluso se lo dije a varios de mis compañeros personalmente.
En mi caso como ya he expresado publicamente y en privado es admirable e impagable tu trabajo.
Ah! no necesito más minutos.Josete.
Aquest dissabte a guanyar collons!!
Un que ja no veu els partits
Publica un comentari a l'entrada