Una derrota es pot produir de moltes maneres i també es pot viure de moltes altres, depèn de molts factors i cada persona és lliure d'agafarse-la com vol.
L'enveja és una emoció desagradable que experimenta una persona que desitja alguna cosa, sigui material o no, que posseeix una altra.
Personalment envejo a aquelles persones que un cop acabat el partit no els afecta gaire el fet que hagin guanyat o perdut,i de veritat les envejo perquè suposo que són més intel.ligents que jo, que saben que això no és més que una manera de passar l'estona i que la seva trascendència en forma de victòria o derrota és molt relativa.
Envejo a tots els que formen els nostres dos equips que tan sols pensèn en el Xarxa els dilluns i els dijous una horeta i els dissabtes dos o tres com a molt estirar, i els envejo perquè m'agradaria molt poder fer-ho però no puc i encara que hi hagi gent que no s'ho cregui el club necessita més hores.
Envejo a tots aquells que estan convençus que l'entrenament és per riure i passar-ho bé i si hi ha algú mig plantat sense pantaló curt que parla doncs per una orella m'entra i per l'altra em surt.
Envejo a tots aquells que no tenen cap implicació ni cap pensament vers el club, els envejo molt sincerament perquè encara que no ho sembli sé més que Ells i sóc conscient de què sóc una ONG enlloc de ser un entrenador o un president o un pelacanyes, i que aquest projecte té una data de caducitat i que aquesta ONG que presideixo i formo amb mi mateix és molt feliç de saber-se un boig d'aquest esport.
... En fi per si el lector no s'ha donat conte em va fer molt de mal la derrota de dissabte perquè va culminar un seguit de actes que anaven encaminats a aquest final. Entrenaments amb poca intensitat, gent que comença a les 9 15, poques ganes d'aprendre conceptes nous, riures a l'escalfament etc etc.
PD: A la web hi ha la classificació actualitzada, encara que... per què?
Els equips d'abaix apreten, es veu que hi han clubs que no volen perdre aquesta categoria.
3 comentaris:
Nada que decir.Josete.
He cambiado de idea.Como ya he repetido infinidad de veces este equipo sin ti desaparecerá.
En general la gente no te cuida y eso hará que te canses.
Yo voy a cumplir 30 años y estoy acabadísimo,me quedan 2 años arrastrandome,pero después de dias como el sabado no me apetece sacrificar mi pareja,mi trabajo,mis dias libres,mi sueño por gente que no es capaz de estar sin reirse durante 40 min (tenga o no tenga razón el mister),gente que no piensa en el colectivo,que no es capaz de llenar un botellín de agua,que no es capaz de llegar nunca a la hora.
Compañeros tanto cuesta hacer cuatro cosas que nos pide el entrenador (tenga o no tenga razón) cuando él sacrifica tanto por nosotros,no se.Josete.
Significativo, y mucho, que las crónicas de los partidos no sean crónicas. Cuando esto pasa es que algo no va bien.
El Xarxa es muy poco sin todo lo que dedica el Joan por este club. Lo único que se nos pide a los jugadores es un poco de compromiso en entrenos y partidos. Fuera de ellos, la mayoría no dedica ni un minuto al Xarxa. Por lo menos, en los entrenos y en los partidos intentemos estar al 100% y no pensar en gilipolleces que nos hacen jugar como niños de seis años.
Hagamos un último esfuerzo en lo que queda de temporada. Si no lo hacemos, todos nos lamentaremos cuando, por culpa de no prestar un poquito de atención, el Xarxa desaparezca.
Ánimo señores!
Publica un comentari a l'entrada