dilluns, 7 de febrer de 2011

tenim els cullons pelats!




Si no em falla la memòria, un juliol de fa uns 16 anys vaig conèixer en Manel.

Juntament amb els meus bons amics Ala i Carlitos i de la ma del incomparable Guillermo vaig entrar en contacte amb el món federat del futbol sala que tantes alegries, desenganys i vivències m'ha donat en aquests darrers anys de la meva vida.

Parlar del que va ser la Penya Blaugrana d'Horta, és parlar d'en Manel amb permís d'en Txema.
Aquest entranyable personatge tenia un amor i un servei al club impagable: tan bon punt feia de delegat, com de transportista de porteries, com d'entrenador, com de porter als entrenaments, com d'improvisat jugador, com a company de nits, com a redactor de cròniques històriques d'una postguerra viscuda.. i com de tantes coses que segur que a més d'un ara us venen al cap. D'ell vaig aprendre varies coses: La gent et valora pel que fas no pel que dius i sobretot em va ensenyar a estimar un projecte i dedicar hores a portar-lo a terme.
La penya blaugrana va deixar de formar part del meu camí, però en Manel no; fa uns anys vaig decidir tenir una conversa amb ell per incorpora-lo al Xarxa, em va alegrar que digués que si, finalment amb una decisió pròpia del seu tarannà em va enviar un sms diem que no podia acceptar perquè tenia una missió divina... la resta de la història ja la sabeu, Manel va anar a ses illes i és allà on lligat com sempre al món de la pilota ens ha deixat.
Tenir persones com en Manel a un club és impagable, tant de bo al Xarxa hi haguessin molts Manels, llavors segur que el futur estaria assegurat.

Serveixin aquestes humils ratlles com a homenatge pòstum a una de les figures més carismàtiques d'Horta, que allà on estigui segueixi tenint els ous pelats!

6 comentaris:

Javi ha dit...

Me sumo a estas lineas.
Realmente, cuesta encontrarte en la vida personajes como Manel. Pero aún es más difícil encontrar PERSONAS como Manel.
Me quedo con la generosidad, y esa sonrisa tan entrañable que hacía más fáciles hasta los días más difíciles.

Anònim ha dit...

Un abrazo que descanse en paz.Josete

Anònim ha dit...

En memoria de él:
Nos están haciendo la táctica del molinillu.Josete.

Txema ha dit...

Nois, quina passada, ens ha deixat un bon Home , la vida ens distància a vegades, peró la mort ens torna a unir, quina paradoxa. En Manu tenia algo que podem recordar d’ell i és que era una persona humana, el recordo en els moments que feia falta i allà estava, com diu en Joan, tant per aixó com per alló, i sempre al servei del que ho necessitava. Jo també rcordo quan li vaig comentar lo de fer la secció de Futbol Sala a la Penya, i va ser un SI sense condicions, i quan varem propossar fer la Festa infantil de Feliu i Codina i va ser un SI sense condicions i quan varem propossar de fer......., i quan varem propossar de fer......, i quan varem propossar de fer........, i sempre va ser un SI sense condicions.
Aquest tipus de persones no es moren mai. Manel allá a on vagis si necessites algo que sapigues que SI, SENSE CONDICIONS

Francesc ha dit...

Sense cap mena de dubtes un gran representant de les persones que fan possible tot l'esport de base.

Gran escrit germanet!

Carlos ha dit...

No se me ocurren muchas cosas que decir.....Joan espresó en su crónica todo lo que sentimos aquellos que lo conocimos.
Descanse en paz por siempre mi admirado Manel.

Benvinguts!

A tots els jugadors, tècnics, socis, directiva i simpatitzants del nostre club