CET 10 CANET BESOS 5 XARXA "A" 4

Podria començar, utilitzant la dita castellana: Jugamos como nunca y perdimos como siempre.
La veritat és que el partit del dissabte va ser un partit bonic de veure, on va haver-hi gairebé tots els elements propis d'un partit de futbol sala: Gols (9) emoció (5-4), boniques jugades, bons gols, variables en el marcador, polèmica arbitral i expulsions (la meva), llàstima que després de tots els ingredients d'aquest gustós pastís el resultat final fos negatiu, i marxéssim a casa amb la sensació d'haver perdut un partit que vàrem fer mèrits suficients si més no per no perdre'l.
Al meu entendre doncs, vam fer un bon partit, concentrats en defensa, malgrat els cinc gols, poques ocasions clares més van tenir i on vàrem fer un gran partit en atac (potser el millor de la temporada) sobretot a la primera part, però vàrem cometre un error important, però al capdavall fonamental: No vam estar encertats de cara a porteria, vàrem fallar moltes ocasions clares: segons pals o uns contra un amb el porter (també juga i va fer un gran partit). Vàrem fallar molt i al final ho van pagar amb la derrota.
Aquest però, és el camí que hem de seguir, preocupant seria si l'equip no generés ocasions de gol, ara només falta materialitzar-les, seguir entrenant amb intensitat i sortir el proper dissabte amb confiança de cara a porteria (sembla que Dani l'està trobant) i segur molt segur que els resultats positius arribaran.
Crec que és just, demanar perdó als jugadors i a l'entrenador per la meva expulsió del dissabte, sense entrar a valorar l'actuació arbitral, crec que tenim la maduresa necessària i l'educació donada per no perdre els nervis en cap situació del partit. Malgrat tot, un és humà i a vegades les situacions personals podem més que les bones formes. En fi, que ningú segueixi l'exemple i hom sigui el primer i únic expulsat de la temporada.