dilluns, 10 de novembre del 2008

LA LLAGOSTA 3 XARXA "A" 4

Si l'emoció fos l'ingredient principal d'un partit de futbol sala, podríem definir el partit de dissabte com un excel.lent plat, ja que l'ingredient principal va ser de primèrissima qualitat. És a dir, l'emoció del resultat va dominar fins a el últim segon amb la intervènció salvadora d'en Àlex que ens donava els tres punts.

Abans però, el partit va tenir dues parts ben diferenciades en joc i en marcador. A la primera part el marcador va finalitzar amb un enganyòs 0-3 que pot tenia a veure amb el que es va veure en el camp, nosaltres vam aprofitar molt bé les ocassions i l'equip contrari no, gràcies a en Dani i al nostre encert atacant vam poder acabar la primera part amb una ventatge massa amplia pels mèrits dels dos equips.

La segona part amb deu minuts es va perdre tot el guanyar, ja que la LLagosta ens va marcar tres gols i la dinàmica guanyadora d'ells feia pensar que la derrota podia ser possible, a tot això la lesió d'en Joan Mateu a l'acabar la primera part i l'expulsió d'Àngel al començar la segona va fer que encarèssim els últims 15 minuts amb un sol canvi, però diu la dita que els gran equips es creixen davant de les adversitats i això potser unit a la ràbia d'haver-nos deixat escapar una difèrencia de tres gols, va fer que juguèssim molt concentrats en defensa i fent sortides a la contra molt ràpides, fruit d'això va venir el 3-4 definitiu a falta de 2 minuts.

Els últims instants podríem haver fet el 3-5 amb un llançament de deu metres que vam errar,i finalment però com s'ha dit al principi a falta de pocs segons Àlex va aturar un llançament que ens haguès fet perdre els tres punts per segona vegada aquesta temporada, aquest cop però no va ser així i la tercera victòria de la temporada va ser nostre.

PD: Tinc molt clar que els partits sempre els guanyen els jugadors i quan es perden la culpa es compartida per l'entrenador i els jugadors, en aquest cas he d'acceptar que en cas d'haver perdut, haguès acceptat el "mea culpa" ja que vaig decidir anar amb tres canvis enlloc de quatre, ja que degut a les baixes i demès vaig creure més oportú no debilitar tan al segon equip. També és cert que que era el primer partit que es lesionava un jugador i n'expulsaven un altre, però tot això forma part dels partits i s'ha de tenir en conte. Bona lliçó per a propers dies.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Continuamos en una buena dinámica a pesar de no hacer un buen partido.A seguir trabajando y que se recupere lo antes posible Joan.YES WE CAN.Josete.

Benvinguts!

A tots els jugadors, tècnics, socis, directiva i simpatitzants del nostre club