El dissabte vam perdre una excel·lent oportunitat de assegurar matemàticament la permanència i a falta de dues jornades seguim depenen de nosaltres mateixos però em de guanyar un dels dos partits complicats que ens queden.
Hem perduts els dos últims partits contra rivals que ja tenien la feina feta aquest any i sense cap tipus de pressió, rivals que ens han guanyat merescudament per joc, per oportunitats per motivació, per concentració i per sobretot per ser un equip.
I això últim és el que més em preocupa, no podem viure de jugades aïllades, d'accions individuals, i no podem perquè tenim pocs jugadors que ho puguin fer, l'èxit o el fracàs d'aquest equip està en el col.lectiu tal i com s'ha demostrat aquesta temporada.
Del partit del dissabte destacar la feina dels dos porters ( ens vam mantenir amb opcions fins al final) destacar l'encert d'Àxel amb els tres gols i com sempre l'entrega dels de sempre, per altre banda amb reitero amb les paraules de la setmana passada i amb les dites al vestuari.
Potser ens salvarem, crec que ens salvarem i evidentment sóc de les persones que més ho desitja però a quin preu? tant de bo, dissabte contra un dels rivals més en forma i que lluita per la segona plaça tornem a veure el col.lectiu, potser així podrem definitivament salvar el Titànic.
PD: Classificació actualitzada a la web:
http://www.aexarxa.com/classificacio.php?id=1
1 comentari:
nunca el tiempo es perdido...o....de todo se aprende
Publica un comentari a l'entrada