dilluns, 8 de març del 2010

GORNAL 3 XARXA "A" 1

La Falsa modèstia ens portarà pels camins foscos de la derrota, el camí de la humilitat i el treball ens portarà a la llum de la victòria.
Derrota merescuda davant d’un rival que va deixar en evidència una qüestió: que la separació de punts entre un i l’altre equip no va quedar demostrada en el terreny de joc dissabte.
I és que el més lamentable de tots és que ens van superar en dos dels aspectes que més valor dono al joc col•lectiu i que més ens han servit per treure partits endavant aquesta temporada: La intensitat i la predisposició/concentració de tots els jugadors.
Vam fer una pèssima primera part, molt poca circulació, molt poc oferir-se per fer més fàcil les opcions del qui estava amb la pilota, molta imprecisió a l’hora de defensar un rival que marxava com volia de la nostra defensa, massa separació a l’hora d’atacar i defensar entre unes línies i altres, això provocava pèrdues ràpides de pilota en atac i poques ajudes en defensa.
El 3-1 de la primera part penso que va ser massa poc premi per l’equip local, que amb dos jugadors molt tècnics (de sobres coneguts) i un bon porter van fer el que van voler amb nosaltres.
La segona part, si que és cert que l’equip va millorar, vam pressionar més amunt i vam tenir més la pilota i vam crear més ocasions, tot i així no les vam aprofitar. Vam pagar molt car tirar a les escombraries 20 minuts de partit.
Personalment, crec que vam anar amb mala predisposició al partit, molts el creien guanyat abans de jugar i això es notava molt i molt..
La derrota de dissabte aporta proves molt concloents a les meves tesis sobre aquest equip discutides per alguns però que torno a exposar:
No em cansaré de repetir que si no juguem al 100% som un equip vulgar (dels pitjors de la categoria) que perdrem amb qualssevol equip amb més concentració, no tenim ni qualitat tècnica ni tàctica per guanyar partits amb l’actitud de la primera part.
Que si no fem un gran escalfament som incapaços de començar els partits amb la concentració mínima exigida.
Que hi ha jugadors molt allunyats del seu nivell de joc i que no posen mitjans propis per solucionar-lo.

Finalment: Acabar amb un apunt sobre la nostre actitud vers l’àrbitre, no no i no, podem donar la imatge d’una banqueta sempre protestant, fent comentaris despectius i demés, a la banqueta el nostre paper ha de ser el d’animar als nostres companys i el de mantenir la tensió durant tot el partit, si el àrbitre ho va fer malament, nosaltres vam seguir el seu mateix camí. Gran exemple el d’alguns el de callar i el del capità Cata fent callar.
Potser hauríem d’analitzar si les nostres protestes eren fruït dels errors de l’àrbitre (que en va tenir) o eren conseqüència de contemplar impotents com deixaven perdre l’oportunitat de donar un peu de gegant per mantenir la categoria (que si algú no ho sabia és el meu objectiu)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Como ya dije en el vestuario en la media parte y al final,me dio la impresión que nos ganaron en motivación y en físico en la primera parte y luego ya no pudimos dar la vuelta al partido.
Si jugamos como la primera parte este sabado volveremos a perder.
Como siempre vuelvo a reclamar la participación de alguna persona más en el foro,por respeto al trabajo de quien hace la crónica y de los que actualizan la web.Josete.

Daniel ha dit...

Desde la grada se vio un Xarxa totalmente desmotivado en la primera parte. Sin un juego agresivo ni de equipo. Daba la sensación de que cada uno iba a su rollo. La segunda un poco mejor pero ni de lejos estábamos como debemos y sabemos estar. Por culpa de eso y de la poca intensidad defensiva se perdió el partido.
Se ha demostrado en otros partidos que sabemos defender bien y acabar las contras en gol. Demos hacerlo siempre.
Ánimo señores!

Benvinguts!

A tots els jugadors, tècnics, socis, directiva i simpatitzants del nostre club