La vida a l'igual que el joc es pot veure des de dos vessants ben diferents depenent de la mentalitat de cada persona:
Si som de caire optimista podríem veure el got mig ple: hem començat millor la segona volta que la primera, hem aconseguit millorar la defensa i hem rebut només dos gols i ens mantenim a la zona tranquil•la de la classificació.
Si som més aviat pessimistes el got el podem veure mig buit: em fallat moltes ocasions, ens em deixat empatar a l'últim minut i em perdut la fluïdesa del joc d'altres partits.
Potser una de les tasques de l'entrenador ha de ser canalitzar les diferents maneres de veure la realitat i extreure conclusions. Cal parlar entre tots perquè només sent conscient de com està el got el podrem omplir, perquè es pot omplir fins a vessar!
Si que penso que hi han jugadors que estan per sota del seu nivell com a conseqüència de les seves ganes de fer-ho bé, els hi manca confiança en les seves possibilitats, això l'equip ho pateix, una de les feines de l'entrenador es intentar fer ho veure i poder treure el millor de cadascú.
2 comentaris:
Pues extraño por mi caracter pero soy optimista.
Sigo creyendo que podemos aspirar al segundo puesto que con toda seguridad da el ascenso a territorial.
Mi idea es retirarme del Xarxa en territorial,asi que debemos espavilar (tengo 30 añazos ya) y comenzar ganando dentro de dos semanas al cornella,asi serán tres puntos
menos de diferencia con el segundo.
Como dice Joan hay gente que tiene que coger más responsabilidad y ser y sentirse más importante.
Yo sigo con mi campaña,Xarxa en territorial,un abrazo.Josete.
Bien Josete, bien...me gusta verte tan optimista. La verdad es que el primer paso para estar en Territorial es creérselo, aunque todos sabemos que es un reto muy complicado.(impossible is nothing!!!).
Dani López, necesito un delegado para el próximo año.
4.-
Publica un comentari a l'entrada