Partit emocionant fins al final i sisè empat de la temporada. Estadísticament l’equip amb més empats de la categoria. ( en realitat serien set sumant el de Cornellà) Cal analitzar si els sis empats són sis punts guanyats o 12 perduts, el dilema de l’ampolla mig plena o mig buida.
Del partit poc puc opinar ja que vaig arribar ben entrada la primera part i vaig marxar faltant deu minuts, això si vaig arribar amb 1-2 i vaig marxar amb un 4-3, aquestes alternances en el marcador indica que el partit va ser equilibrat i sobretot amb dosis d’emoció per la incertesa final del resultat que tan atractiu fa al nostre esport. Llàstima que un cop havent remuntat ens deixéssim empatar en els darrers instants.
I és que ara toca caminar per el pitjor escenari que un equip pot tenir en aquestes alçades de la temporada, el comunament dit : “Terreny de ningú” on tenim impossible l’ascens i encara mirem tranquils el descens. I és que aquest terreny és el que menys agrada a un entrenador ja que els perills són molts i cal estar molt atent a no caure en el desànim. Valorar la feina feta fins ara, els 24 punts i pensar que cada partit és un nou repte. Cal seguir insistint en el treball en els entrenaments i en la idea de que si guanyem tots els partits que ens quedem farem la millor temporada de la història a preferent i si perdem tots els partits podem baixar de categoria. Cal buscar l’equilibri entre l’eufòria i el pessimisme i marcar-se petits reptes, no us preocupeu que de ben segur cada setmana en sorgiran uns quants per cada dissabte.
El proper es ben fàcil: Guanyar d’una punyetera vegada fora de casa.
2 comentaris:
Objetivo asumible a la vez que motivador. Hay que ganar fuera como sea. En sang cule sería un campo propicio.
Suerte
Para mí, una primera parte en la que salimos muy nerviosos al campo. Sin ritmo y olvidando lo dicho por el Muzas en el vestuario: ojo que este equipo sale muy bien a la contra. Y así fue, dos de sus tres goles fueron contras que no supimos parar. En la segunda parte se vio un equipo muchísimo más concentrado y enchufado. Rabioso y confiado en sus posibilidades. Eso, junto con un gran Álex en la portería, nos puso 4-3. Al final, un buen gol por la escuadra les dio el empate.
Para mí, y vista la primera parte, el empate es un buen resultado ante un equipo muy complicado. Seguimos siendo de los menos goleados pero también de los menos goleadores. Confianza señores.
Ánimo!
Publica un comentari a l'entrada