Condicionants previs al partit: 15 minuts d'escalfament, hora intempestiva, rival complicat... i altres factors van anar sumant i com a resultat va donar una primera part molt i molt freda, massa errors en les passades, poca profunditat, massa nervis, poca fluïdessa, poca agresivat, poca fe amb les nostres possibilitats, en resum que el rival sense fer un gran partit va marxar al descans amb un 2-0 conseqüència de la nostra possible apatia.
No crec pas amb la màgia de les meves paraules dites al descans,però moguts per un augment d'autoestima i confiança si que és cert que a la segona part es veure a un altre Xarxa, si més no, més agressiu, més convencut de les seves possibilitats i evidentment més encertat de cara a porta. Com a conseqüència va venir la reacció en forma de gols, això si, en un moment clau del partit (els primers deu minuts de la segona part) (collita pròpia), tot això sumat a l'encert d'Àlex i del sacrifici defensiu de tots els jugadors de pista. Finalment tres punts en una pista molt complicada i que ens fan agafar aire de cara al partit de dissabte contra el líder.
Una de les claus d'aquesta primera volta ha estat el compromís de tots nosaltres com a equip, la implicació dels lesionats i els no convocats ( de nou presència a les grades dijous) Tant de bo segueixi així tot l'any!
Som 11 jugadors de pista i 3 porters, personalment és una tasca molt complicada e ingrata en aquest equip i en certs moments (que poden ser aquests) haver d'escollir, però cal pensar primer amb l'estabilitat del grup i que l'entrenador té unes idees que poden agradar més o menys, i finalment que sempre i sempre l'entrenador s'equivoca i segur que Tú amic lector penses que hauries d'anar convocat sempre i jugar més.
dilluns, 25 de gener del 2010
AE Xarxa B 6 – Sta. Isabel B 3
A mi modo de ver, uno de los secretos que está haciendo del Barça una máquina imparable (dicho por un merengue hasta la médula), es que nunca ha perdido la humildad del que sabe que cada día debe dar el 100% para estar arriba. Quizá el único día en que se relajó en ese aspecto, fue en la copa contra el Sevilla, y ya vimos lo que supuso. Las rachas son eso: rachas. Y hay que trabajar cada entreno, y cada minuto del partido, para hacer que sigan siendo buenas. Todo lo demás es jugar con fuego. Y hay veces que rectificas y lo solucionas, pero hay otras que no, y te acabas quemando.
En algún momento (sobre todo al principio), eso fue lo que hicimos el sábado. Salimos algo relajados. Ni atacábamos al 100% (faltaba velocidad de balón), ni defendíamos al 100% (los repliegues eran puntuales). Y así llego el primer gol visitante. Un error nuestro en ataque, genera una contra, que no acertamos a defender bien. Lo que también es cierto, es que no hizo falta un tiempo muerto, ni aspamientos ni gritos, para que el equipo subiese un punto la intensidad, y empezase a hacerse con el mando del partido. Subió la presión y empezamos a provocar errores del rival. Alguno cerca de su propia área, que no desaprovechamos para ponernos 1-1. Seguimos moviendo con velocidad y ajustando nuestra defensa. Y salvo algún susto, por no hacer alguna falta a tiempo, el ritmo y el partido eran nuestros. Fue así como conseguimos adelantarnos 2-1, y con una jugada de córner, acabar la primera parte en un 3-1.
En la segunda parte intentaron presionarnos. Nos faltó algo de contundencia en las numerosas ocasiones en que ganamos la espalda. Pese a que ellos llegaban con más peligro, fruto de su presión, seguimos abriendo brecha hasta el 5-1. Este marcador, unido a que el equipo rival jugaba de 5, hizo que el marcador pasase al 5-2, y luego al 6-2. Los minutos finales fueron demasiado angustiosos. Debemos ser capaces de mantener la posesión, y no sufrir tanto. Pero sufrimos un poco menos porque, a pesar del lapsus del 2º gol, Raúl estuvo inmenso en las distancias cortas parando todo lo que llegaba. Aún así encajamos el 6-3 final.
Seguimos manteniendo una buena línea. Fuertes en defensa y con más suerte de cara a gol que en otras ocasiones. Se nota el trabajo de todos en los entrenos.
En algún momento (sobre todo al principio), eso fue lo que hicimos el sábado. Salimos algo relajados. Ni atacábamos al 100% (faltaba velocidad de balón), ni defendíamos al 100% (los repliegues eran puntuales). Y así llego el primer gol visitante. Un error nuestro en ataque, genera una contra, que no acertamos a defender bien. Lo que también es cierto, es que no hizo falta un tiempo muerto, ni aspamientos ni gritos, para que el equipo subiese un punto la intensidad, y empezase a hacerse con el mando del partido. Subió la presión y empezamos a provocar errores del rival. Alguno cerca de su propia área, que no desaprovechamos para ponernos 1-1. Seguimos moviendo con velocidad y ajustando nuestra defensa. Y salvo algún susto, por no hacer alguna falta a tiempo, el ritmo y el partido eran nuestros. Fue así como conseguimos adelantarnos 2-1, y con una jugada de córner, acabar la primera parte en un 3-1.
En la segunda parte intentaron presionarnos. Nos faltó algo de contundencia en las numerosas ocasiones en que ganamos la espalda. Pese a que ellos llegaban con más peligro, fruto de su presión, seguimos abriendo brecha hasta el 5-1. Este marcador, unido a que el equipo rival jugaba de 5, hizo que el marcador pasase al 5-2, y luego al 6-2. Los minutos finales fueron demasiado angustiosos. Debemos ser capaces de mantener la posesión, y no sufrir tanto. Pero sufrimos un poco menos porque, a pesar del lapsus del 2º gol, Raúl estuvo inmenso en las distancias cortas parando todo lo que llegaba. Aún así encajamos el 6-3 final.
Seguimos manteniendo una buena línea. Fuertes en defensa y con más suerte de cara a gol que en otras ocasiones. Se nota el trabajo de todos en los entrenos.
dilluns, 18 de gener del 2010
XARXA "A" 4 PENYA ESPLUGUES 2
Els tres primers punts de l’any van ser aconseguits amb molt d’esforç, de lluita i de treball per part de tots els components de l’equip. El de dissabte va ser un clar exponent de tot el que és i serà la temporada; partits entre equips bastant igualats on la línia que separa la victòria i el fet de guanyar o no és molt fina . Una de les claus per tal d’assolir els tres punts és l’encert a cara porteria, en aquest sentit nosaltres vam estar més inspirats i també vam ser capaços de marcar en moments claus del partit. Altres factors com la concentració, la intensitat i la predisposició evidentment també ho són, però amb aquests crec que aquest equip ja ha demostrat que és capaç de donar-los dissabte rere dissabte, independentment que desprès s’aconsegueixi la victòria o no, partits com el de Alheña o Ripollet són clars exemples.
L’esport col•lectiu té la particularitat que cadascú representa a tot un grup i les seves accions agradi o no són la imatge del club en que està. Tot jugador com a persona que és, és d’una manera de ser particular i diferent d’altres, totalment respectable encara que es pugui estar d’acord o no amb les seves decisions o actuacions. Ara bé quan aquest jugador forma part d’un equip o col•lectiu ha de respectar les normes de funcionament que marca el formar part d’aquest equip, grup o col•lectiu. En aquests cas les normes de funcionament del primer equip del Xarxa de moment les marca l’entrenador i si algú no hi està d’acord (que suposo que si), aquest entrenador no tindrà cap problema per establir una conversa i si arriba el cas poder canviar de decisió.
Tota aquesta parrafada d’actituds és per recordar que de moment tal i com es va fer dissabte molt bé, SEMPRE que un jugador contrari caigui al terra, nosaltres tirarem la pilota, si desprès com el cas de l’altre dia, l’equip contrari no ho fa i ens marca gol, sen’s podrà acusar de tontos, d’innocents o del que sigui, però ho seguirem fent, perquè amics i amigues, encara que en l’esport triomfen els intel•ligents o els més espavilats (encara que hi ha altres maneres de ser-ho), crec que a la vida el triomf s’aconsegueix sent persona abans que guanyador d’un trist partit de preferent territorial catalana.
Felicitar però l’actitud nostre del dissabte!
L’esport col•lectiu té la particularitat que cadascú representa a tot un grup i les seves accions agradi o no són la imatge del club en que està. Tot jugador com a persona que és, és d’una manera de ser particular i diferent d’altres, totalment respectable encara que es pugui estar d’acord o no amb les seves decisions o actuacions. Ara bé quan aquest jugador forma part d’un equip o col•lectiu ha de respectar les normes de funcionament que marca el formar part d’aquest equip, grup o col•lectiu. En aquests cas les normes de funcionament del primer equip del Xarxa de moment les marca l’entrenador i si algú no hi està d’acord (que suposo que si), aquest entrenador no tindrà cap problema per establir una conversa i si arriba el cas poder canviar de decisió.
Tota aquesta parrafada d’actituds és per recordar que de moment tal i com es va fer dissabte molt bé, SEMPRE que un jugador contrari caigui al terra, nosaltres tirarem la pilota, si desprès com el cas de l’altre dia, l’equip contrari no ho fa i ens marca gol, sen’s podrà acusar de tontos, d’innocents o del que sigui, però ho seguirem fent, perquè amics i amigues, encara que en l’esport triomfen els intel•ligents o els més espavilats (encara que hi ha altres maneres de ser-ho), crec que a la vida el triomf s’aconsegueix sent persona abans que guanyador d’un trist partit de preferent territorial catalana.
Felicitar però l’actitud nostre del dissabte!
dilluns, 11 de gener del 2010
CMX “B” 1- Xarxa “B” 4
El fútbol sala, a mi modo de ver, es uno de los deportes que requiere más concentración. Espacios reducidos, mucha velocidad,… hace que no haya espacio para la más mínimo despiste. Las condiciones del partido de este sábado, nos iban a poner a prueba en este sentido: partido al aire libre (con la temperatura que hacía), a las 20.30 de la noche, pista muy reducida… y primer partido tras las vacaciones. Muchos hándicaps, a priori. Por eso estoy muy contento con la aportación de todos. Leyendo ahora la crónica de Joan, me reafirmo en lo importante de los muchos detalles que hacen que el partido vaya de una manera u otra, y que no son propiamente el partido en si. Quedar pronto (y ser puntuales), hacen que el calentamiento se haga en condiciones. Y eso ha sido clave en los dos últimos partidos. La actitud de cada uno (en la pista, en el banquillo o en la grada) está siendo muy positiva. Y lo mismo en los entrenos de la semana.
Hicimos una primera parte muy seria en defensa. No recibir prácticamente ocasiones de gol en una pista tan pequeña es realmente complicado. Nuestro ataque no fue tan bueno como en la última jornada. Pero fuimos pacientes hasta saber encontrar los huecos necesarios. Y pese a que tuvimos ocasiones para irnos con más goles de diferencia, nos fuimos con un 0-2 a la media parte.
Evidentemente, quedaba mucho partido por delante, y era clave no perder la intensidad ni concentración. El rival apretó más, y más arriba. En los primero minutos salimos bien de la presión y tuvimos infinidad de ocasiones. La parte positiva es que las finalizamos. Le “menos positiva” es que no tuvimos puntería y perdonamos. Este sábado no tuvo más importancia, pero otro día puede ser clave. Ya se sabe que quien perdona…
En uno de los pocos errores de balance ataque-defensa, encajamos el 1-3, que hizo aparecer un poco los nervios. El gol seguía sin llegar y la salida de presión no era tan fluida. Pero los minutos fueron pasando, y a poco del final logramos el 1-4 definitivo. Después vino la expulsión de Ferrán, y los últimos instantes con 3, pero no dio tiempo de nada.
Seguimos con la buena tónica de juego y actitud. Ahora toca mantenerla contra un equipo muy imprevisible, y que está arriba de todo en la tabla.
Hicimos una primera parte muy seria en defensa. No recibir prácticamente ocasiones de gol en una pista tan pequeña es realmente complicado. Nuestro ataque no fue tan bueno como en la última jornada. Pero fuimos pacientes hasta saber encontrar los huecos necesarios. Y pese a que tuvimos ocasiones para irnos con más goles de diferencia, nos fuimos con un 0-2 a la media parte.
Evidentemente, quedaba mucho partido por delante, y era clave no perder la intensidad ni concentración. El rival apretó más, y más arriba. En los primero minutos salimos bien de la presión y tuvimos infinidad de ocasiones. La parte positiva es que las finalizamos. Le “menos positiva” es que no tuvimos puntería y perdonamos. Este sábado no tuvo más importancia, pero otro día puede ser clave. Ya se sabe que quien perdona…
En uno de los pocos errores de balance ataque-defensa, encajamos el 1-3, que hizo aparecer un poco los nervios. El gol seguía sin llegar y la salida de presión no era tan fluida. Pero los minutos fueron pasando, y a poco del final logramos el 1-4 definitivo. Después vino la expulsión de Ferrán, y los últimos instantes con 3, pero no dio tiempo de nada.
Seguimos con la buena tónica de juego y actitud. Ahora toca mantenerla contra un equipo muy imprevisible, y que está arriba de todo en la tabla.
diumenge, 10 de gener del 2010
RIPOLLET "B" 5 XARXA "A" 4
Comença l'any 2010 amb una derrota en un camp dels més complicats de la lliga.
Una de les aficions de bastants entrenadors i de pocs jugadors és un cop han passat unes hores de la disputa d'un partit es tornar a reviure el mateix analitzant els detalls, buscant els perquès de la victòria o de la derrota i les claus que han conduit a un resultat o a un altre. En el camp del professionalisme aquesta visualització es fa amb el vídeo del partit, en el camp amateur i en el meu particularment té tota una determinada processió molt més arcaica:
El diumenge el matí, tot passejant la Duna (la meva estimada gossa) vaig retornant a la meva ment les imatges del partit: l 'anada al pavelló, l'escalfament previ, la cara dels jugadors al sortir del vestuari, les indicacions prèvies, els primers minuts, la disposició de l'equip contrari si responia el que s'esperava, i així poc a poc anar revivint un altre cop el partit. Cal dir que aquesta visualització( un ja té una edat) quan arribo a casa ràpidament agafo la meva llibreta vermella i apunto les tres o quatre claus al meu entendre del que ha estat el partit.
De la meva visualització d'aquest fred matí de gener en quedo amb que el partit davant del Ripollet va arribar en un dels pitjors moments de la temporada ja que el desgast físic, la rapidesa de pilota i la concentració defensiva que ens demana el joc de l'equip rival eren massa elevats per haver-los d'exigir un cop passat festes i amb dos dies d'entrenament. Tot i així a nivell defensiu vam estar força concentrats i encara que vam encaixar cinc gols i la possessió de pilota va ser per l'equip local, les ocasions de gol van estar força repartides. Crec que ens va faltar més rapidesa a l' hora de conduir la pilota, ens va faltar saber acabar les jugades, vam caure massa en l'obsessió de voler acabar la jugada al segon pal i no buscar el xut directe.
Crec que va ser un partit emocionant i bonic de veure, i que la imatge de l'equip va ser bona, em quedo amb la intensitat de l' equip, amb la predisposició, amb el recolzament des de la banqueta, aquest és el camí que hem de seguir, els resultats amb forma de victòria continuaran arribant.
Finalment tornar a donar les gràcies als cinc valents aficionats que ens van donar el seu suport des de la grada
Una de les aficions de bastants entrenadors i de pocs jugadors és un cop han passat unes hores de la disputa d'un partit es tornar a reviure el mateix analitzant els detalls, buscant els perquès de la victòria o de la derrota i les claus que han conduit a un resultat o a un altre. En el camp del professionalisme aquesta visualització es fa amb el vídeo del partit, en el camp amateur i en el meu particularment té tota una determinada processió molt més arcaica:
El diumenge el matí, tot passejant la Duna (la meva estimada gossa) vaig retornant a la meva ment les imatges del partit: l 'anada al pavelló, l'escalfament previ, la cara dels jugadors al sortir del vestuari, les indicacions prèvies, els primers minuts, la disposició de l'equip contrari si responia el que s'esperava, i així poc a poc anar revivint un altre cop el partit. Cal dir que aquesta visualització( un ja té una edat) quan arribo a casa ràpidament agafo la meva llibreta vermella i apunto les tres o quatre claus al meu entendre del que ha estat el partit.
De la meva visualització d'aquest fred matí de gener en quedo amb que el partit davant del Ripollet va arribar en un dels pitjors moments de la temporada ja que el desgast físic, la rapidesa de pilota i la concentració defensiva que ens demana el joc de l'equip rival eren massa elevats per haver-los d'exigir un cop passat festes i amb dos dies d'entrenament. Tot i així a nivell defensiu vam estar força concentrats i encara que vam encaixar cinc gols i la possessió de pilota va ser per l'equip local, les ocasions de gol van estar força repartides. Crec que ens va faltar més rapidesa a l' hora de conduir la pilota, ens va faltar saber acabar les jugades, vam caure massa en l'obsessió de voler acabar la jugada al segon pal i no buscar el xut directe.
Crec que va ser un partit emocionant i bonic de veure, i que la imatge de l'equip va ser bona, em quedo amb la intensitat de l' equip, amb la predisposició, amb el recolzament des de la banqueta, aquest és el camí que hem de seguir, els resultats amb forma de victòria continuaran arribant.
Finalment tornar a donar les gràcies als cinc valents aficionats que ens van donar el seu suport des de la grada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)