CASTELLDEFELS 4 XARXA "A" 3

Quan es perd és veritat que es poden perden les motivacions que empenyen a fer activitats rutinàries com ara escriure la crònica en aquest humil bloc, el cert és que són altres circumstàncies les que motiven que el comentari d'aquest setmana sigui penjat tan tard, però aquestes tampoc és moment ni lloc per comentar-les.
Del partit de dissabte dir que vam deixar escapar una gran oportunitat per tancar definitivament la porta a l'objectiu de la temporada, vam poder sentenciar el partit al començament de la segona part, però no vam estar encertats i la fe de l'equip rival ens va poder superar.
Personalment no em preocupa el calendari ni els cinc rivals que ens queden, he dit sempre que en aquesta categoria poden guanyar a tots i perdre amb tots, l'estadística ens diu que em perdut contra els tres últims i que em fet grans partits contra els primers, en tot cas em preocupen les lesions, em preocupa la falta d'entrenaments per culpa de la pluja, de l'absència de personal en els entrenaments... però tinc molta confiança amb la gent que vol tirar de l'equip, la gent que sua i corre amb intensitat als dilluns i dijous encara que saben que jugaran minuts i minuts perquè ells se que es DEIXARAN LA PELL i impulsaran als altres a fer-ho.

XARXA "A" 4 ALHEÑA 5

Si la setmana passada parlàvem de falta d'intensitat com a una de les grans claus de la derrota, aquesta podem dir que els tres punts van volar de casa en gran part perquè l'equip rival va ser superior a l'hora de definir les opcions de gol i que en diferents fases del partit vam tenir moltes dificultats per recuperar la pilota ja que ells la movien molt be i la nostra pressió era poc efectiva.
La línia que separa la victòria de la derrota pot ser molt fina o molt gruixuda, depenen diferents factors: millor tècnica, millor tàctica, millor físic, concentració, intensitat... i si aquesta components s'aconsegueixen anivellar arriba el últim ingredient: La sort.
Personalment, jo no hi crec. i penso que la victòria és per qui la busca i la treballa i si aquesta no s'aconsegueix és perquè segur que alguna cosa es podia haver fet millor.
Cal veure les coses positives del dissabte: el no baixar els braços en cap oment malgrat anar perdent de dos i tres gols bona part del partit, tornar a macar quatre gols, i sobretot caure derrotat sense perdre la identitat de l'equip i jugant de la mateixa manera a tots els equips, segueixo pensant que potser estaríem més a dalt si variéssim la nostra manera de jugar davant de certs equips, però deixaríem de ser Xarxa i deixaríem potser de gaudir de l'esport i això si que no.
Queden encara tres punts, persistir, persistir, persistir....

La Cassona 1 - AE Xarxa “B” 1

El resumen del partido de este domingo podría ser perfectamente que se nos apareció la virgen y nos llevamos un puntito. Y si le añadimos que era domingo, con un equipo de los tres primeros, y en su casa, hasta parece un balance positivo. Pero nuestra reflexión del partido debe ir más allá. Y sólo esa reflexión (y esta no es sólo cuestión del entrenador) es la que nos lleva a mejorar como equipo. Porque analizamos los errores, buscamos las causas, y a partir de ahí, se pueden plantear soluciones. Y eso sirve tanto a nivel individual como colectivo.

Y el análisis nos dice que nos llevamos un punto porque el equipo rival perdonó demasiado. Que no jugamos con la intensidad y atención defensiva que se requería. Me preocupa tener la sensación de que últimamente, repito muchas veces lo mismo. Eso no es buen síntoma. Y siempre es la misma reflexión: que un equipo, a nivel ofensivo puede subsisitir de individualidades, o acciones de fortuna. Pero dónde se ve si un equipo está trabajado, y sobre todo, CONJUNTADO, es en defensa. Ahí no vale técnica individual, ni acciones personales. Se defiende como equipo: ayudas, coberturas, posicionamiento,… Y no estamos brillando en ese aspecto precisamente.

El punto nos permite seguir ahí, en la brecha de los 5 o 6 primeros. Pero siguiendo con lo de analizar, estaría bien plantearse si no estaríamos luchando por algo mucho más jugoso, si fuésemos capaces de dar nuestro 100 % siempre. Conste que no hablo de estar más o menos acertado. Sólo hablo de actitud y predisposición. Porque la suerte no siempre nos va a ayudar como este domingo.

Y respecto al partido, 1 a 1 con un equipo que nos superó en velocidad, pero que no estuvo acertado de cara a puerta. Y cuando lo estuvo, nuestros porteros lo estuvieron más que ellos. Las pocas veces que fuimos capaces de defender con intensidad, generamos buenas contras y ocasiones. Pero eso, no duró excesivos minutos. Toca dar el último sprint de la temporada para ver si somos capaces de acabar entre los 4 primeros. Ahí dejo el reto.

Santa Perpètua 5 Xarxa "A" 2

Quan un entrenador es incapaç de “transmetre” als jugadors deixa de ser vàlid en aquell equip, i no té res a veure que no sigui molt bo en la seva tasca si no que simplement el seu missatge ja ha caducat en el saber del col•lectiu que dirigeix, i les seves paraules poden ser molt sàvies però dins del cap i el raonament dels seus jugadors ja no sonen com a creïbles o potser ja són tants anys escoltant-les que deixen de tenir validesa i cauen sobre paper mullat.
Quan un entrenador no és capaç de fer veure al col•lectiu les mancances en el joc, quan dóna instruccions que pensa que poden beneficiar a l’equip però que no són realitzades en la pista és que la seva validesa dins de l’equip té data de caducitat ja marcada.
Quan un entrenador amb les seves paraules preparades i estudiades no motiva als jugadors a que surtin al començar al partit amb intensitat i concentració i tampoc els motiva desprès de la segona part, és que les seves paraules entren pel mateix lloc que surten a una velocitat vertiginosa.
Quan un entrenador només és la persona que fa els canvis, porta les fitxes i paga a l’àrbitre, deixa de ser un entrenador per convertir-se amb l’home ong de l’entitat.
Companys, moltes gràcies per donar-me el dissabte aquest paper!