La crónica de este sábado tiene un sabor muy agridulce.
Fue uno de los mejores partidos de la temporada. Y conseguimos un punto (bueno, perdimos dos) frente a un rival de la parte superior de la tabla. Pero ahora, sumar de uno en uno no nos vale. Y es una lástima, porque lo tuvimos ahí.
Si hay una palabra que resume para mi el partido es Solidario. El equipo fue muy generoso en el esfuerzo. Muchas ayudas, y mucho trabajo de piernas en defensa. Empezamos con una defensa cerrada, que gracias a las numerosas ayudas, forzó muchos errores del rival, y por consiguiente muchas contras. Eso y unos muy buenos saques de Isra, nos proporcionaron ocasiones de gol, que esta vez si aprovechamos (aunque en alguna perdonamos). Nos íbamos con un 0-2 al descanso, y alguno más que podía haber caído.
Pero ahí surgió la “juventud” de este equipo. Algunos pequeños errores nuestros se tradujeron en goles que metieron al rival en el partido. Aún así, tras cada gol de rival, éramos capaces de contestar con otro nuestro. Y así llegamos al 3-4 a falta de 5 minutos para el final. Ahí, decidió el rival empezar a jugar de 5. en esa fase del partido, nos pudo más el miedo a perder, y originó un poco de descontrol en defensa. Y eso acabó en gol a poco menos de 2 minutos para el final.
Pero lo de Solidario no queda sólo ahí, en el esfuerzo de los jugadores. Hay más detalles. Hubo solidaridad en los jugadores que jugaron muy pocos o ningún minuto en el partido. Es una situación dura, pero ahí también se hace equipo. Y también en los muchos jugadores del A y algún seguidor más, que vinieron a apoyar a nuestro equipo, en una jornada tan crucial como esta. Muchas gracias a todos.
En fin. Sigue nuestra agonía. Hay que seguir luchando.
dilluns, 28 d’abril del 2008
dijous, 24 d’abril del 2008
Aplaçament del partit GORNAL GUADIANA- XARXA "A"
Tal i com diu l'enunciat de l'escrit, aquest text és per confirmar l'aplaçament del partit de dissabte.
Aquest s'aplaça perquè hem demanat a l'equip rival que ens faci el favor, ja que estàvem fora del temps donat per federació, ens han fet el favor de fer-ho.
En tot cas només dir, que s'aplaça degut a les dificultats que tenien dissabte de fer les convocatòries pels dos equips i per la major importància del partit de B.
Crec i espero que no sigui precedent per cap altre vegada.
En tot cas desitjar als lesionats una ràpida recuperació.
Aprofito per recordar que la propera jornada l'A no té partit, ja que hi ha pont, encara que pot passar que el Gornal fiqui el partit aquest dissabte.
EL nostre B, si que té partit el dissabte dia 2. A casa contra la PROSPERITAT.
IMPORTANT:
Recordeu que aquest dissabte el B, juga a les 18'45 al pavelló de la Caixa davant E.PIA BALMES SANT GERVASI ''A'', els que estem per aquí crec que seria força bo anar animar al nostre club en uns moments difícils i trascedentals. No dubto que els més fidels hi aniran.
Aquest s'aplaça perquè hem demanat a l'equip rival que ens faci el favor, ja que estàvem fora del temps donat per federació, ens han fet el favor de fer-ho.
En tot cas només dir, que s'aplaça degut a les dificultats que tenien dissabte de fer les convocatòries pels dos equips i per la major importància del partit de B.
Crec i espero que no sigui precedent per cap altre vegada.
En tot cas desitjar als lesionats una ràpida recuperació.
Aprofito per recordar que la propera jornada l'A no té partit, ja que hi ha pont, encara que pot passar que el Gornal fiqui el partit aquest dissabte.
EL nostre B, si que té partit el dissabte dia 2. A casa contra la PROSPERITAT.
IMPORTANT:
Recordeu que aquest dissabte el B, juga a les 18'45 al pavelló de la Caixa davant E.PIA BALMES SANT GERVASI ''A'', els que estem per aquí crec que seria força bo anar animar al nostre club en uns moments difícils i trascedentals. No dubto que els més fidels hi aniran.
dimecres, 23 d’abril del 2008
XARXA "B" 1 SPEED 5
Hemos llegado a las últimas jornadas de la liga, y con los deberes sin hacer. O sea, seguimos inmersos en el descenso. Y parece que no, pero eso se nota en los partidos.
No es la mejor situación para un equipo joven, y que ya partía del handicap de subir 2 categorías de golpe. No nos debe servir de excusa. Pero si que puede explicar el partido del sábado.
Gracias a Dios, la actitud fue muy distinta. Con más o menos acierto, pero se luchó. Y hasta el final a pesar de que el marcador ya estaba resuelto bastantes minutos antes del final. Lo que pasa es que con actitud sólo no es suficiente. No hay que tener miedo de ir arriba, de perder un balón, de tomar decisiones, de atacar,… Porque sino, el equipo se vuelve muy plano, previsible. Y el rival se acaba apoderando de nosotros.
Ese es el resumen del sábado. Teníamos el balón, pero sin saber para que (o sin atrevernos a ir hacia arriba por miedo a dejar la espalda descubierta). Y el rival si sabía muy bien a que jugaba. No fuimos capaces de crear ocasiones hasta los últimos 10 minutos. Y fallamos ocasiones que aún no se como fallamos.
Pero aún nos queda alguna bala en la recamara. No se si suficiente. Pero habrá que probar. El que no juega… no gana. Y nosotros este sábado pasado no jugamos, sólo estuvimos (con mucho coraje, si. Pero sólo estuvimos). Así que a intentar abstraerse de la clasificación, y a demostrar que este equipo ha mejorado (y mucho) esta temporada.
No es la mejor situación para un equipo joven, y que ya partía del handicap de subir 2 categorías de golpe. No nos debe servir de excusa. Pero si que puede explicar el partido del sábado.
Gracias a Dios, la actitud fue muy distinta. Con más o menos acierto, pero se luchó. Y hasta el final a pesar de que el marcador ya estaba resuelto bastantes minutos antes del final. Lo que pasa es que con actitud sólo no es suficiente. No hay que tener miedo de ir arriba, de perder un balón, de tomar decisiones, de atacar,… Porque sino, el equipo se vuelve muy plano, previsible. Y el rival se acaba apoderando de nosotros.
Ese es el resumen del sábado. Teníamos el balón, pero sin saber para que (o sin atrevernos a ir hacia arriba por miedo a dejar la espalda descubierta). Y el rival si sabía muy bien a que jugaba. No fuimos capaces de crear ocasiones hasta los últimos 10 minutos. Y fallamos ocasiones que aún no se como fallamos.
Pero aún nos queda alguna bala en la recamara. No se si suficiente. Pero habrá que probar. El que no juega… no gana. Y nosotros este sábado pasado no jugamos, sólo estuvimos (con mucho coraje, si. Pero sólo estuvimos). Así que a intentar abstraerse de la clasificación, y a demostrar que este equipo ha mejorado (y mucho) esta temporada.
dilluns, 21 d’abril del 2008
XARXA "A" 2 CERVELLÓ 7
Seriós correctiu el del dissabte passat al poliesportiu. Almenys en el que el resultat final reflecteix el marcador. Massa diferència entre els dos equips.
Sense que serveixi de precedent, ja que no és gens el meu estil, excusar a l'equip de les derrotes, si que crec que aquesta vegada cal fer-ho (almenys en part):
Començàvem l'escalfament amb només dos canvis i mig (txiri havia de marxar a la mitja part, per qüestions laborals) i per tal de potenciar al segon equip es va creure millor no convocar a ningú més), però el moment que potser va decantar el partit en favor de l'equip rival va ser la lesió d'en Dani a l'escalfament.
Afrontar tota una segona part amb només un canvi, va ser donar massa avantatge a un bon equip com el Cervelló que jugant al contraatac i amb el marcador a favor va sentenciar el partit al començament de la segona part.
La primera part amb dos canvis, va acabar amb 2-3, un marcador força igualat, fruit d'un joc vistós per part dels dos equips, amb més domini de pilota per part de l'equip visitant però amb ocasions repartides tal i com sentencia el marcador final d'aquesta part que, a no ser per ser només un canvi a la segona, podia haver donat esperances de cara a una segona part.
La segona part no va tenir gens d'història, el Cervelló va marcar dos gols al començament i la resta de partit va ser una pressió de l'equip local infructuosa ja que si be, l'equip rival perdia ràpidament la pilota, els nostres atacs contra una defensa ben tancada s'acaben convertint en contraatacs letals contra la porteria d'un venut Dani.
Així doncs, derrota que només serveix per retrocedir posicions a la taula, però que no deixa de ser dolorosa per el resultat final.
Punt i a part.
Després del comentari del partit, vull expressar el meu disgust i malestar després de presenciar els últims entrenaments del dos equips.
Aquests, s'assemblen molt i molt a les "paxangues" de finals de temporada quan la lliga està acavada i venim a l'entrenament a fer una mica d'esport i no perdre la forma. I això, s'acaba pagant els dissabtes. (diuen que "ojos que no ven corazón que no siente", a partir d'ara la meva presència als entrenament serà escassa)
Per una banda, el segon equip està lluitant per no perdre la categoria (altre tema és l'actitud d'alguns dels seus components) mal exemple podem donar els del primer equip, si ens prenem els entrenaments amb riures i prou. I aquí cal que tothom faci autocrítica
I per altre banda, si seguim igual, els equips rivals que queden fins a final de temporada ( Gornal, Pla, Jockers i La Caixa) ens podem fer un descosit si seguim en la mateixa tònica. I perdoneu, jo no vull ser testimoni de ridículs amb excusa o sense com el del dissabte, perquè els dels propers 4 partits no hi hauran excusa.
Així doncs, que suposo que a partir d'ara vindran els típics dissabtes de "bodas y comuniones, calçotades i demés" i els de sempre s'esborraran dels partits...
Torno a dir, cal pensar amb no fer el ridícul i ser compromès.
Sense que serveixi de precedent, ja que no és gens el meu estil, excusar a l'equip de les derrotes, si que crec que aquesta vegada cal fer-ho (almenys en part):
Començàvem l'escalfament amb només dos canvis i mig (txiri havia de marxar a la mitja part, per qüestions laborals) i per tal de potenciar al segon equip es va creure millor no convocar a ningú més), però el moment que potser va decantar el partit en favor de l'equip rival va ser la lesió d'en Dani a l'escalfament.
Afrontar tota una segona part amb només un canvi, va ser donar massa avantatge a un bon equip com el Cervelló que jugant al contraatac i amb el marcador a favor va sentenciar el partit al començament de la segona part.
La primera part amb dos canvis, va acabar amb 2-3, un marcador força igualat, fruit d'un joc vistós per part dels dos equips, amb més domini de pilota per part de l'equip visitant però amb ocasions repartides tal i com sentencia el marcador final d'aquesta part que, a no ser per ser només un canvi a la segona, podia haver donat esperances de cara a una segona part.
La segona part no va tenir gens d'història, el Cervelló va marcar dos gols al començament i la resta de partit va ser una pressió de l'equip local infructuosa ja que si be, l'equip rival perdia ràpidament la pilota, els nostres atacs contra una defensa ben tancada s'acaben convertint en contraatacs letals contra la porteria d'un venut Dani.
Així doncs, derrota que només serveix per retrocedir posicions a la taula, però que no deixa de ser dolorosa per el resultat final.
Punt i a part.
Després del comentari del partit, vull expressar el meu disgust i malestar després de presenciar els últims entrenaments del dos equips.
Aquests, s'assemblen molt i molt a les "paxangues" de finals de temporada quan la lliga està acavada i venim a l'entrenament a fer una mica d'esport i no perdre la forma. I això, s'acaba pagant els dissabtes. (diuen que "ojos que no ven corazón que no siente", a partir d'ara la meva presència als entrenament serà escassa)
Per una banda, el segon equip està lluitant per no perdre la categoria (altre tema és l'actitud d'alguns dels seus components) mal exemple podem donar els del primer equip, si ens prenem els entrenaments amb riures i prou. I aquí cal que tothom faci autocrítica
I per altre banda, si seguim igual, els equips rivals que queden fins a final de temporada ( Gornal, Pla, Jockers i La Caixa) ens podem fer un descosit si seguim en la mateixa tònica. I perdoneu, jo no vull ser testimoni de ridículs amb excusa o sense com el del dissabte, perquè els dels propers 4 partits no hi hauran excusa.
Així doncs, que suposo que a partir d'ara vindran els típics dissabtes de "bodas y comuniones, calçotades i demés" i els de sempre s'esborraran dels partits...
Torno a dir, cal pensar amb no fer el ridícul i ser compromès.
dilluns, 14 d’abril del 2008
PORT 7 XARXA "B" 2
Lo que mal empieza mal acaba. Si hubiese una foto que ilustrase esa frase, seguro que sería la de nuestro partido. Además de la odisea que supuso localizar el campo ( y acertar con el día del partido, gracias a la Federación), no supimos estar a la altura de lo que el partido requería.
A lo largo de la temporada, he mantenido en muchas crónicas que el equipo merecía más de lo que indicaba la clasificación… hasta este fin de semana. No se si vergüenza es la palabra exacta. Supongo que es más acertada decepción. Y no sólo por el resultado, aunque también.
Se puede perder de muchas maneras. Pero todos éramos muy conscientes de lo que nos jugábamos este domingo, así como el día del Sagrada Familia. Pero ninguno de los dos días hemos sabido estar a la altura de las circunstancias.
Evidentemente, no somos un equipo que vayamos muy sobrados. Con lo que, sino estamos al 100%, es muy difícil que saquemos algo positivo. Y esto nos ha pasado este domingo. Cuando se trota en vez de correr, cuando se sigue con la mirada en vez de defender, cuando se corre sin sentido, en vez de elaborar un ataque como equipo, cuando…. cuando todo eso ocurre, hay muy pocas posibilidades de ganar (por no decir ninguna) y muchas de que te den un soberano repaso. Esa es la crónica del partido. No funcionamos como equipo. Ni en ataque, ni en defensa. Por eso, el 7-2 final.
Normalmente, incluso en los días en los que el resultado ha sido muy adverso, siempre he encontrado algún motivo para la esperanza: la lucha de los jugadores, el trabajo realizado entre semana, los ánimos,… algo. Pero esta semana hay algo que me preocupa, y mucho. Vi jugadores derrotados, con los brazos abajo, sin ánimo de lucha. Es cierto que hemos perdido dos partidos muy importantes. Pero hay margen de reacción para subsanarlos. Lo que no se, es si los jugadores siguen creyendo en esto.
Y esto si que me preocupa.
A lo largo de la temporada, he mantenido en muchas crónicas que el equipo merecía más de lo que indicaba la clasificación… hasta este fin de semana. No se si vergüenza es la palabra exacta. Supongo que es más acertada decepción. Y no sólo por el resultado, aunque también.
Se puede perder de muchas maneras. Pero todos éramos muy conscientes de lo que nos jugábamos este domingo, así como el día del Sagrada Familia. Pero ninguno de los dos días hemos sabido estar a la altura de las circunstancias.
Evidentemente, no somos un equipo que vayamos muy sobrados. Con lo que, sino estamos al 100%, es muy difícil que saquemos algo positivo. Y esto nos ha pasado este domingo. Cuando se trota en vez de correr, cuando se sigue con la mirada en vez de defender, cuando se corre sin sentido, en vez de elaborar un ataque como equipo, cuando…. cuando todo eso ocurre, hay muy pocas posibilidades de ganar (por no decir ninguna) y muchas de que te den un soberano repaso. Esa es la crónica del partido. No funcionamos como equipo. Ni en ataque, ni en defensa. Por eso, el 7-2 final.
Normalmente, incluso en los días en los que el resultado ha sido muy adverso, siempre he encontrado algún motivo para la esperanza: la lucha de los jugadores, el trabajo realizado entre semana, los ánimos,… algo. Pero esta semana hay algo que me preocupa, y mucho. Vi jugadores derrotados, con los brazos abajo, sin ánimo de lucha. Es cierto que hemos perdido dos partidos muy importantes. Pero hay margen de reacción para subsanarlos. Lo que no se, es si los jugadores siguen creyendo en esto.
Y esto si que me preocupa.
SPE 3 XARXA "A" 6
No són sinònims de bons resultats els partits jugats en diumenge, aquesta sentència va quedar trencada ahir amb la victòria al Pau Gasol stadium.
La quarta victòria consecutiva (millor ratxa de la temporada) es va produir gràcies en bona part a la major intensitat defensiva que en el darrer partit, això ens va permetre durant tot el partit portar el control del marcador, tot i això també cal incidir que el control de pilota no va ser el nostre fort, que vam deixar que l'equip rival tingués el control del partit però gràcies a les bones parades d'en Dani i a les bones transicions ofensives en ràpids contraatacs vam marxar al descans amb un clar 1-3 i la segona part va acabar amb un 2-3.
Crec que el risc del partit va recaure amb la facilitat que tenim d'adaptar-nos al joc rival m'explico: si l'equip que tenim davant és un equip d'entitat i està ben classificat, som capaços de fer un bon joc, bones rotacions, tenir intensitat defensiva i paciència amb la pilota etc, en canvi si l'equip rival és més esbojarrat amb el joc i més anàrquic, nosaltres tenim tendència a deixar-nos portar i acabar jugant com ells. Això últim és el que crec que va succeir en certs moments del partit d'ahir. Teníem massa pressa en acabar jugades, volíem marcar gol fent jugades individuals i ens sobraven alguns regats. Quan vam ser capaços de triangular amb rapidesa i amb paciència vam trobar força opcions de gol, i vam fer triangulacions amb contraatac molt maques , culminades al segon pal.
En definitiva, quedem 5 jornades per acabar la lliga, totes elles amb rivals d'entitat que ens faran jugar d'una manera o altre, espero que la maduresa del Xarxa, ens faci fer un joc, que per a les nostres aptituds i actituds som capaços de fer.
PD: Les fotos de la reportera Gisela si tot va bé al llarg de la setmana estaran penjades al blog.
La quarta victòria consecutiva (millor ratxa de la temporada) es va produir gràcies en bona part a la major intensitat defensiva que en el darrer partit, això ens va permetre durant tot el partit portar el control del marcador, tot i això també cal incidir que el control de pilota no va ser el nostre fort, que vam deixar que l'equip rival tingués el control del partit però gràcies a les bones parades d'en Dani i a les bones transicions ofensives en ràpids contraatacs vam marxar al descans amb un clar 1-3 i la segona part va acabar amb un 2-3.
Crec que el risc del partit va recaure amb la facilitat que tenim d'adaptar-nos al joc rival m'explico: si l'equip que tenim davant és un equip d'entitat i està ben classificat, som capaços de fer un bon joc, bones rotacions, tenir intensitat defensiva i paciència amb la pilota etc, en canvi si l'equip rival és més esbojarrat amb el joc i més anàrquic, nosaltres tenim tendència a deixar-nos portar i acabar jugant com ells. Això últim és el que crec que va succeir en certs moments del partit d'ahir. Teníem massa pressa en acabar jugades, volíem marcar gol fent jugades individuals i ens sobraven alguns regats. Quan vam ser capaços de triangular amb rapidesa i amb paciència vam trobar força opcions de gol, i vam fer triangulacions amb contraatac molt maques , culminades al segon pal.
En definitiva, quedem 5 jornades per acabar la lliga, totes elles amb rivals d'entitat que ens faran jugar d'una manera o altre, espero que la maduresa del Xarxa, ens faci fer un joc, que per a les nostres aptituds i actituds som capaços de fer.
PD: Les fotos de la reportera Gisela si tot va bé al llarg de la setmana estaran penjades al blog.
dilluns, 7 d’abril del 2008
XARXA "B" 0 LES CORTS 2
Seguiremos con la temática del cine que ha utilizado Joan para la crónica del A. En este caso podríamos decir que nuestro partido ha sido una película que ya habíamos visto. Demasiada lucha para tan poco premio. Quizá no para ganar, pero si que hicimos meritos para llevarnos algo más.
Fue un partido en el que la presión del rival nos hizo cometer demasiados errores en ataque. Perdíamos la posesión demasiado pronto. La primera parte nos la pasamos prácticamente defendiendo. Aún así tuvimos nuestras ocasiones de gol. Cualquiera de los dos equipos nos podríamos haber ido con algún gol en el marcador.
Eso si. Esta vez, los errores en ataque, no se convertían en ocasiones claras de gol del rival. Se perdían muchos balones. Pero en zonas mucho menos críticas. En eso si que ha mejorado el equipo y mucho.
El inicio de la 2a parte mantiene a misma tónica que la primera, hasta que sobre el minuto 8, en un uno contra uno en banda, consiguen hacernos gol. El equipo sube la defensa e intenta presionar más arriba. Sin llegar a ser un correcalles, el partido se aloca un poco más. Y ambos equipos comenzamos a tener más ocasiones. Hasta que en una falta en el borde del área, consiguen el 0-2 definitivo. Tuvimos más ocasiones para haber marcado, pero esta vez, no tuvimos la suerte de cara.
Pese al 0-2, el equipo no dejo de luchar y presionar para remontar. Esta vez no fue posible. Pero con un juego como el del sábado, el objetivo de la salvación es más que realista.
Seguimos sufriendo. Seguimos mejorando. Pero nos cuesta puntuar. Más que una película, lo nuestro va a ser una serie de suspense… hasta el final.
Fue un partido en el que la presión del rival nos hizo cometer demasiados errores en ataque. Perdíamos la posesión demasiado pronto. La primera parte nos la pasamos prácticamente defendiendo. Aún así tuvimos nuestras ocasiones de gol. Cualquiera de los dos equipos nos podríamos haber ido con algún gol en el marcador.
Eso si. Esta vez, los errores en ataque, no se convertían en ocasiones claras de gol del rival. Se perdían muchos balones. Pero en zonas mucho menos críticas. En eso si que ha mejorado el equipo y mucho.
El inicio de la 2a parte mantiene a misma tónica que la primera, hasta que sobre el minuto 8, en un uno contra uno en banda, consiguen hacernos gol. El equipo sube la defensa e intenta presionar más arriba. Sin llegar a ser un correcalles, el partido se aloca un poco más. Y ambos equipos comenzamos a tener más ocasiones. Hasta que en una falta en el borde del área, consiguen el 0-2 definitivo. Tuvimos más ocasiones para haber marcado, pero esta vez, no tuvimos la suerte de cara.
Pese al 0-2, el equipo no dejo de luchar y presionar para remontar. Esta vez no fue posible. Pero con un juego como el del sábado, el objetivo de la salvación es más que realista.
Seguimos sufriendo. Seguimos mejorando. Pero nos cuesta puntuar. Más que una película, lo nuestro va a ser una serie de suspense… hasta el final.
XARXA "A" 6 CET 10 BESÓS 5
Minut 6 de la segona part: L'equip visitant fa pujar el 0-4 al marcador, ja han passat 26 minuts de partit, Minut 18'30 de la segona part, Txiri fa el 6-5 definitiu. entre el 0-4 i el 6-5 han passat 12'30 minuts.
Títol de la pel.lícula: El Xarxa de les dos cares.
La primera cara és una cara que fa pena, sense ganes, sense il.lusió, apàtica podríem dir, amb intenció de fer però sense fer, (un quiero pero no puedo) que diríen els castellans. L'equip rival tancadet darrera, sortia sense gens d'oposició al contraatac. Els nostres replegaments els fèiem a una velocitat pròpia d'una iaia (però sense les ganes de una iaia). La nostra cara feia caure de vergonya els pocs aficionats (però bons aficionats) que veiem el partit des de la grada: des de la mare patidora, la dona optimista, la novia somrient, el ultra urbano etc etc fins a hom indignat i resignat. Durant aquesta primera part no podia creure que un equip fos capaç de posar tan poca intensitat a un partit. Es cert que l'equip rival es jugava més que nosaltres, es cert que la posició a la classificació ens fa estar en terra de ningú, però també es cert, això creia jo, que juguem per divertir-nos, per passar-ho bé, i dubto molt que hi hagués algú del Xarxa que amb la cara que mostràvem aquesta primera part s'ho estigués passant collunudament. Em costa creure que hi hagi algú que jugui sense ganes, és més, crec que aquesta cara de la primera part hi hauria jugadors que es resistien a fer-la, però hi han dos certeses: el dolent és contagiós i/o tots som equip i hi ha cops que s'ha de generalitzar.
La segona cara del Xarxa, la que va del 0-4 al 6-5 definitiu,Com es produeix aquest canvi? aquesta metamorfosi? potser hi haurien moltes raons, jo he intentat trobar algunes: el dos gols seguits nostres, ens fan creure en la victòria i això fa pujar la intensitat. La pressió de la segona part no té res a veure amb la de la primera. Hi han jugadors que revolucionen partits amb la seva velocitat i això encomana a la resta, L'equip rival amb clara dinàmica perdedora baixa el seu ritme. L'expulsió del seu porter ens dóna avantatge numèrica que per una vegada aprofitem.
Tot i això l'equip rival aconsegueix marcar i empatar el partit, però com el guió del partit era acabar amb cara somrient el partit a falta d'un minut i mig marquem el gol de la victòria, un gran gol això si.
Així acaba la pel.lícula, una americanada, si voleu, ja que acaba bé, però la vida real no tot són pel.lícules, i menys americanes, així doncs demano, en nom de les poques persones que amb ganes venim a veure els partits o intentem fer quelcom més pel club, que en els propers partits només veiem el Xarxa de la bona cara: una cara alegre, riallera, però amb intensitat i amb ganes.
PD: Per a un dels més fidels lectors de la pàgina he de dir que en aquesta crònica no he fet menció als 35 punts que ens donen ja la salvació matemàtica.
Títol de la pel.lícula: El Xarxa de les dos cares.
La primera cara és una cara que fa pena, sense ganes, sense il.lusió, apàtica podríem dir, amb intenció de fer però sense fer, (un quiero pero no puedo) que diríen els castellans. L'equip rival tancadet darrera, sortia sense gens d'oposició al contraatac. Els nostres replegaments els fèiem a una velocitat pròpia d'una iaia (però sense les ganes de una iaia). La nostra cara feia caure de vergonya els pocs aficionats (però bons aficionats) que veiem el partit des de la grada: des de la mare patidora, la dona optimista, la novia somrient, el ultra urbano etc etc fins a hom indignat i resignat. Durant aquesta primera part no podia creure que un equip fos capaç de posar tan poca intensitat a un partit. Es cert que l'equip rival es jugava més que nosaltres, es cert que la posició a la classificació ens fa estar en terra de ningú, però també es cert, això creia jo, que juguem per divertir-nos, per passar-ho bé, i dubto molt que hi hagués algú del Xarxa que amb la cara que mostràvem aquesta primera part s'ho estigués passant collunudament. Em costa creure que hi hagi algú que jugui sense ganes, és més, crec que aquesta cara de la primera part hi hauria jugadors que es resistien a fer-la, però hi han dos certeses: el dolent és contagiós i/o tots som equip i hi ha cops que s'ha de generalitzar.
La segona cara del Xarxa, la que va del 0-4 al 6-5 definitiu,Com es produeix aquest canvi? aquesta metamorfosi? potser hi haurien moltes raons, jo he intentat trobar algunes: el dos gols seguits nostres, ens fan creure en la victòria i això fa pujar la intensitat. La pressió de la segona part no té res a veure amb la de la primera. Hi han jugadors que revolucionen partits amb la seva velocitat i això encomana a la resta, L'equip rival amb clara dinàmica perdedora baixa el seu ritme. L'expulsió del seu porter ens dóna avantatge numèrica que per una vegada aprofitem.
Tot i això l'equip rival aconsegueix marcar i empatar el partit, però com el guió del partit era acabar amb cara somrient el partit a falta d'un minut i mig marquem el gol de la victòria, un gran gol això si.
Així acaba la pel.lícula, una americanada, si voleu, ja que acaba bé, però la vida real no tot són pel.lícules, i menys americanes, així doncs demano, en nom de les poques persones que amb ganes venim a veure els partits o intentem fer quelcom més pel club, que en els propers partits només veiem el Xarxa de la bona cara: una cara alegre, riallera, però amb intensitat i amb ganes.
PD: Per a un dels més fidels lectors de la pàgina he de dir que en aquesta crònica no he fet menció als 35 punts que ens donen ja la salvació matemàtica.
dimecres, 2 d’abril del 2008
fotos del club
Hem creat un enllaç des d'aquí al blog, on podeu accedir a veure algunes fotos de la temporada passada i algunes d'aquesta. L'objectiu es anar penjant i actualitzant les fotos de manera que aquestes puguin ser vistes per a tots els membres del club.
Si algú en té i les vol cedir, estarem molt contents de poder penjar-les.
Aquest dissabte veniu guapos perquè intentarem de fer-ne durant el partit.
Salut!
Si algú en té i les vol cedir, estarem molt contents de poder penjar-les.
Aquest dissabte veniu guapos perquè intentarem de fer-ne durant el partit.
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)