Pésimo partido, con uno de los rivales que están en la parte baja de la tabla. Si hace unas jornadas, hablábamos de un paso adelante del equipo, a partir de una brillante defensa, esta hemos dado uno atrás (y bien grande), y también a raíz de una pésima defensa.
El inicio del partido no fue malo. Teníamos la posesión, aunque no estábamos muy ágiles con la circulación de balón. Y en defensa, estábamos ordenados, con lo que no estábamos sufriendo. Intentamos subir un punto la velocidad del partido, pero sólo subimos en imprecisiones y desajustes. Y en esos desajustes, llegó el primer gol. A partir de ahí, fue un cúmulo de balones perdidos, lagunas en defensa y un sinfín de facilidades para que el rival fuera ampliando poco a poco su ventaja. 2 a 0 en la primera parte, aunque pudieron ser más.
Tras el descanso, intentamos subir mucho más la línea de presión, pero lo único que subió fue el grado de imprecisión. Defendíamos más arriba, pero no presionábamos. Lo que se tradujo en más ocasiones del rival. Y en ataque seguíamos con un índice de pérdidas demasiado alto, para intentar ganar un partido.
Debemos dar un cambio importante si queremos seguir luchando por no descender. Con partidos como el de este sábado… nos alejamos del objetivo.
dimecres, 30 de març del 2011
dilluns, 28 de març del 2011
SANG CULÉ 1 XARXA "A" 3
Primera victòria de la temporada fora de casa!
Tres punts importants que acaben amb una mala de ratxa fora de casa impressionant, des de fa 11 mesos que no es guanyava com a visitant i dissabte es va fer en una de les pistes més complicades i davant d'un rival que darrerament ens havia pres la mida.
Del partit poca cosa puc dir ja que no vaig poder presenciar-lo, només felicitar a l'equip i un cop assolit el primer dels objectiu, cal marcar-se d'altres com a reptes immediats, potser el primer seria deixar de ser el segon pitjor equip anotador de la categoria, i consolidar-nos com uns dels millors equips com a local.
Dissabte davant un equip que ens va superar a la primera volta i que està fen una gran temporada no serà fàcil però mirar la classificació i veure'n ja la trentena pot ser interessant.
Un apunt fora de l'àmbit de la classificació: dissabte els clubs catalans estàvem convocats per escollir el president de la federació catalana, Andreu subies és el nou president, hom pensa que fins que el futbol sala no tingui autonomia pròpia fora del futbol onze no tindrem molta força els clubs modestos, malgrat tot espero que amb el nou president el nostre esport creixi en reconeixement.
Tres punts importants que acaben amb una mala de ratxa fora de casa impressionant, des de fa 11 mesos que no es guanyava com a visitant i dissabte es va fer en una de les pistes més complicades i davant d'un rival que darrerament ens havia pres la mida.
Del partit poca cosa puc dir ja que no vaig poder presenciar-lo, només felicitar a l'equip i un cop assolit el primer dels objectiu, cal marcar-se d'altres com a reptes immediats, potser el primer seria deixar de ser el segon pitjor equip anotador de la categoria, i consolidar-nos com uns dels millors equips com a local.
Dissabte davant un equip que ens va superar a la primera volta i que està fen una gran temporada no serà fàcil però mirar la classificació i veure'n ja la trentena pot ser interessant.
Un apunt fora de l'àmbit de la classificació: dissabte els clubs catalans estàvem convocats per escollir el president de la federació catalana, Andreu subies és el nou president, hom pensa que fins que el futbol sala no tingui autonomia pròpia fora del futbol onze no tindrem molta força els clubs modestos, malgrat tot espero que amb el nou president el nostre esport creixi en reconeixement.
dimecres, 23 de març del 2011
dilluns, 21 de març del 2011
AE Xarxa B 2 Claret 1
Nuevo pasito en forma de 3 puntos, aunque demasiado sufrido, a mi modo de ver. Y no por lo ajustado del marcador, sino por los nervios que habían en la pista. Nervios que nos pudieron llevar a perder algún punto, cuando, si se hubiera gestionado bien, nos tenía que haber servido para rematar el partido.
Hay una serie de circunstancias que no se pueden modificar. Son así, y por mucho que luches, grites, te concentres,… no van a cambiar. Y como no van a cambiar, es absurdo dedicarles ni un segundo. Porque cada partido ya tiene suficientes cosas de las que hay que estar pendientes. Una de esas cosas que no se pueden modificar son los árbitros y sus decisiones. El de este sábado era flojito, pero enzarzarse en las protestas, jugadas que no ha pitado (y que por mucho que chillemos no va a cambiar), y protestas del rival, sólo pueden hacer que bajemos nuestra concentración en el partido. Y eso estuvo a punto de hacernos perder el partido (o empatarlo).
Y respecto al partido en si, seguimos manteniendo la línea de hace dos semanas. Una defensa mucho más intensa, pero que este fin de semana no generó tantas contras como otras veces. Cuando fuimos un poco más pacientes con el balón en ataque, generamos alguna ocasión. Y así llego el primer gol. Lástima que una vez más, en un error en ataque, generamos una contra de ellos que aprovecharon para empatar. Se echó de menos esas faltas tácticas que salvan al equipo de situaciones delicadas.
La segunda parte es difícil de resumir. Hubo muchos nervios, gritos, demasiado pendientes de las protestas del rival, y no de jugar bien. En una decisión … “rara” el árbitro indicó penalti a nuestro favor, que nos dio el 2-1. A partir de ahí, en vez de aprovechar la presión descontrolada del rival para tocar y llegar, caímos en el carrusel de imprecisiones. Y a falta de 4 minutos, tocó sufrir de lo lindo, ya que el rival empezó a jugar de 5, y finalizó bastantes jugadas. Pero para algo está el portero, y Selvi, se ganó el sueldo con creces este sábado.
3 puntos que nos dan aire, pero no nos sacan (todavía) de abajo. Peo está más cerca… si seguimos trabajando así o más.
Hay una serie de circunstancias que no se pueden modificar. Son así, y por mucho que luches, grites, te concentres,… no van a cambiar. Y como no van a cambiar, es absurdo dedicarles ni un segundo. Porque cada partido ya tiene suficientes cosas de las que hay que estar pendientes. Una de esas cosas que no se pueden modificar son los árbitros y sus decisiones. El de este sábado era flojito, pero enzarzarse en las protestas, jugadas que no ha pitado (y que por mucho que chillemos no va a cambiar), y protestas del rival, sólo pueden hacer que bajemos nuestra concentración en el partido. Y eso estuvo a punto de hacernos perder el partido (o empatarlo).
Y respecto al partido en si, seguimos manteniendo la línea de hace dos semanas. Una defensa mucho más intensa, pero que este fin de semana no generó tantas contras como otras veces. Cuando fuimos un poco más pacientes con el balón en ataque, generamos alguna ocasión. Y así llego el primer gol. Lástima que una vez más, en un error en ataque, generamos una contra de ellos que aprovecharon para empatar. Se echó de menos esas faltas tácticas que salvan al equipo de situaciones delicadas.
La segunda parte es difícil de resumir. Hubo muchos nervios, gritos, demasiado pendientes de las protestas del rival, y no de jugar bien. En una decisión … “rara” el árbitro indicó penalti a nuestro favor, que nos dio el 2-1. A partir de ahí, en vez de aprovechar la presión descontrolada del rival para tocar y llegar, caímos en el carrusel de imprecisiones. Y a falta de 4 minutos, tocó sufrir de lo lindo, ya que el rival empezó a jugar de 5, y finalizó bastantes jugadas. Pero para algo está el portero, y Selvi, se ganó el sueldo con creces este sábado.
3 puntos que nos dan aire, pero no nos sacan (todavía) de abajo. Peo está más cerca… si seguimos trabajando así o más.
XARXA "A" 4 SANSUR "A" 4
Partit emocionant fins al final i sisè empat de la temporada. Estadísticament l’equip amb més empats de la categoria. ( en realitat serien set sumant el de Cornellà) Cal analitzar si els sis empats són sis punts guanyats o 12 perduts, el dilema de l’ampolla mig plena o mig buida.
Del partit poc puc opinar ja que vaig arribar ben entrada la primera part i vaig marxar faltant deu minuts, això si vaig arribar amb 1-2 i vaig marxar amb un 4-3, aquestes alternances en el marcador indica que el partit va ser equilibrat i sobretot amb dosis d’emoció per la incertesa final del resultat que tan atractiu fa al nostre esport. Llàstima que un cop havent remuntat ens deixéssim empatar en els darrers instants.
I és que ara toca caminar per el pitjor escenari que un equip pot tenir en aquestes alçades de la temporada, el comunament dit : “Terreny de ningú” on tenim impossible l’ascens i encara mirem tranquils el descens. I és que aquest terreny és el que menys agrada a un entrenador ja que els perills són molts i cal estar molt atent a no caure en el desànim. Valorar la feina feta fins ara, els 24 punts i pensar que cada partit és un nou repte. Cal seguir insistint en el treball en els entrenaments i en la idea de que si guanyem tots els partits que ens quedem farem la millor temporada de la història a preferent i si perdem tots els partits podem baixar de categoria. Cal buscar l’equilibri entre l’eufòria i el pessimisme i marcar-se petits reptes, no us preocupeu que de ben segur cada setmana en sorgiran uns quants per cada dissabte.
El proper es ben fàcil: Guanyar d’una punyetera vegada fora de casa.
Del partit poc puc opinar ja que vaig arribar ben entrada la primera part i vaig marxar faltant deu minuts, això si vaig arribar amb 1-2 i vaig marxar amb un 4-3, aquestes alternances en el marcador indica que el partit va ser equilibrat i sobretot amb dosis d’emoció per la incertesa final del resultat que tan atractiu fa al nostre esport. Llàstima que un cop havent remuntat ens deixéssim empatar en els darrers instants.
I és que ara toca caminar per el pitjor escenari que un equip pot tenir en aquestes alçades de la temporada, el comunament dit : “Terreny de ningú” on tenim impossible l’ascens i encara mirem tranquils el descens. I és que aquest terreny és el que menys agrada a un entrenador ja que els perills són molts i cal estar molt atent a no caure en el desànim. Valorar la feina feta fins ara, els 24 punts i pensar que cada partit és un nou repte. Cal seguir insistint en el treball en els entrenaments i en la idea de que si guanyem tots els partits que ens quedem farem la millor temporada de la història a preferent i si perdem tots els partits podem baixar de categoria. Cal buscar l’equilibri entre l’eufòria i el pessimisme i marcar-se petits reptes, no us preocupeu que de ben segur cada setmana en sorgiran uns quants per cada dissabte.
El proper es ben fàcil: Guanyar d’una punyetera vegada fora de casa.
dimecres, 16 de març del 2011
Alhenya 6 Xarxa "A" 3
Seguim sense guanyar els tres punts fora de casa, en el pitjor balanç com a visitants de tota la història de l'entitat.
Moltes lectures es poden fer d'aquesta realitat, des de la més pessimista ( l'equip no sap mantenir la mateixa intensitat tot el partit, es fallen moltes ocasions claríssimes...) o es pot analitzar des de la vessant positiva ( l'equip té 23 punts i es fa fort a casa). El cert és que potser ens troben en un cas de manca creure's millor que el rival i en poca convicció en les possibilitats de l'equip i d'un mateix.
El partit de dissabte va estar marcat per la dificultat de la pista (ells es van adaptar millor) tot i això vam generar moltes ocasions de gol i el resultat final no reflecteix en absolut la diferència entre els dos equips, això si, el seu encert de cara a porteria és la diferència entre el tercer classificat amb 74 gols i el d'un a mitja taula cap abaix amb 47 gols, el segon registre més baix de la categoria.
Cal seguir treballant ja que queden molts partits, lamentar això si la lesió d'en Joan i alguns comentaris i accions de certs jugadors que no ajuden gaire a l'equip.
Moltes lectures es poden fer d'aquesta realitat, des de la més pessimista ( l'equip no sap mantenir la mateixa intensitat tot el partit, es fallen moltes ocasions claríssimes...) o es pot analitzar des de la vessant positiva ( l'equip té 23 punts i es fa fort a casa). El cert és que potser ens troben en un cas de manca creure's millor que el rival i en poca convicció en les possibilitats de l'equip i d'un mateix.
El partit de dissabte va estar marcat per la dificultat de la pista (ells es van adaptar millor) tot i això vam generar moltes ocasions de gol i el resultat final no reflecteix en absolut la diferència entre els dos equips, això si, el seu encert de cara a porteria és la diferència entre el tercer classificat amb 74 gols i el d'un a mitja taula cap abaix amb 47 gols, el segon registre més baix de la categoria.
Cal seguir treballant ja que queden molts partits, lamentar això si la lesió d'en Joan i alguns comentaris i accions de certs jugadors que no ajuden gaire a l'equip.
Casp 4 Xarxa B 1
Aunque no lo parezca por el resultado final, remamos mucho para morir en la orilla. El partido ya se presentaba complicado, porque íbamos sin porteros. Y eso en fútbol sala… es medio partido. Pero el equipo salió muy enchufado en defensa (que no en ataque), y no dimos casi ninguna opción en toda la primera parte. Para ser sinceros, fue uno de los días que mejor hemos defendido en toda la temporada. Ayudas, coberturas, nada de complicarse la vida… impecable en ese sentido, salvo algún despiste que otro. Eso hizo que Salom (nuestro portero para emergencias), sólo tuviera un susto justo en la última jugada de la primera parte. Pero a parte defender, había que atacar. Y ahí no estuvimos tan finos. Su presión desde el minuto uno, no fuimos capaces de superarla. Y perdíamos el balón demasiado pronto. Eso hizoque nos pasaramos defendiendo bastante más tiempo que atacando. Aunque poco a poco, fuimos teniendo algo más de balón. Las contras empezaron a aparecer, y en una de ellas, fuimos capaces de finalizar en gol. 0-1 a la media parte.
Pero en la segunda, la tónica fue muy diferente. Después de una jugada que podía haber sido el 0-2, otra vez nos pegamos algún tiro en el pie. Y en un par de jugadas en las que no estuvimos tan acertados para sacar el balón jugado, nos hicieron dos goles. Y ahí apareció nuestro gran mal: la desmoralización. Ya empezamos a protestar al árbitro (hasta ese momento ni le habíamos mirado), a tener prisa, imprecisión,…pero sobre todo, caras de derrota. Evidentemente hubo que subir mucho la línea defensiva y arriesgar mucho más. Y cerca del final, nos llegó la puntilla, con el 3er y cuarto gol local.
Queda una sensación de lo que pudo ser y no fue. Aunque como hablaba con algún exjugador que estaba viéndonos (un saludo para Adam), jugando igual de s
Pero en la segunda, la tónica fue muy diferente. Después de una jugada que podía haber sido el 0-2, otra vez nos pegamos algún tiro en el pie. Y en un par de jugadas en las que no estuvimos tan acertados para sacar el balón jugado, nos hicieron dos goles. Y ahí apareció nuestro gran mal: la desmoralización. Ya empezamos a protestar al árbitro (hasta ese momento ni le habíamos mirado), a tener prisa, imprecisión,…pero sobre todo, caras de derrota. Evidentemente hubo que subir mucho la línea defensiva y arriesgar mucho más. Y cerca del final, nos llegó la puntilla, con el 3er y cuarto gol local.
Queda una sensación de lo que pudo ser y no fue. Aunque como hablaba con algún exjugador que estaba viéndonos (un saludo para Adam), jugando igual de s
dimarts, 1 de març del 2011
XARXA"A" 10 MILLENIUM VILADECANS 5
El partit de dissabte va confirmar la tendència d’aquesta temporada: l’equip rendeix molt millor a casa que a fora.
Els motius poden ser diversos o pot ser fruit de la casualitat però els números ens diuen que els 23 punts de l’equip són conseqüència de sis victòries com a locals i cinc empats com a visitant.
De la victòria de dissabte cal destacar els deu gols a favor, una gran notícia ja que érem l’equip menys golejador de la categoria, això el dia que teníem sis baixes del primer equip i que jugadors de B de nou van haver de completar la convocatòria. Insistir en el paper fonamental de tots en aquest col•lectiu, cal animar a certs jugadors que rendeixen molt més quan assumeixen rols importants o diferents.
Ara només cal esperar la recuperació d’efectius i demanar la primera victòria de la temporada com a visitants, el partit de dissabte precisament no és la pista més propícia per a fer-ho però personalment aquest equip m’ha donat cert crèdit per a poder-hi confiar.
Els motius poden ser diversos o pot ser fruit de la casualitat però els números ens diuen que els 23 punts de l’equip són conseqüència de sis victòries com a locals i cinc empats com a visitant.
De la victòria de dissabte cal destacar els deu gols a favor, una gran notícia ja que érem l’equip menys golejador de la categoria, això el dia que teníem sis baixes del primer equip i que jugadors de B de nou van haver de completar la convocatòria. Insistir en el paper fonamental de tots en aquest col•lectiu, cal animar a certs jugadors que rendeixen molt més quan assumeixen rols importants o diferents.
Ara només cal esperar la recuperació d’efectius i demanar la primera victòria de la temporada com a visitants, el partit de dissabte precisament no és la pista més propícia per a fer-ho però personalment aquest equip m’ha donat cert crèdit per a poder-hi confiar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)