Una de les funcions d'un president és intentar inculcar al seu entrenador la filosofia de club del qual és responsable, en el cas del nostre club aquesta feina per qüestions òbvies és bastant senzilla.
Aquesta filosofia, aquesta manera de veure l'esport de competició amateur s'intenta transmetre en l'exemple, en les xerrades tàctiques, en la coherència i en el dia a dia en els entrenaments i en els partits. Hi ha jugadors que porten en el club els 11 anys de vida d'aquest, altres en porten menys i altres són novells, alguns fins i tot és el únic club en el que han jugat com a sèniors , però penso que tots comencem a tenir clar quin és o ha de ser l'ADN Xarxa que des de sempre s'ha volgut transmetre a tots els jugadors de l'equip i als rivals:
Un equip que el únic objectiu es gaudir de l'esport de competició i que guanyar és bonic e important però no imprescindible ni a qualsevol preu.
Un equip que si vol guanyar ha de de fer-ho a partir de la il.lusió, la concentració i la intensitat.
Un equip que és presenta tots junts una hora abans als partits de fora i que fa un escalfament amb garanties per preparar físicament i mentalment el partit
Un equip que tira la pilota fora si hi ha algun jugador de l'equip contrari al terra
Un equip que no es fica amb el public rival
Un equip que el capità intenta pacificar als més nerviosos.
Un equip que durant dos anys ha estat el que menys targetes ha patit a preferent.
Un equip que l'entrenador intenta que tots és sentin partícips de la victòria en un partit o d'una derrota (sempre que un es convoca sempre té minuts)
En definitiva un equip que vol divertir-se i que els rivals es diverteixin
Gràcies per què el dissabte en la mida que va ser possible vam demostrar tenir ADN Xarxa, sobretot en el segon punt, la clau per la victòria penso jo.
dilluns, 29 de març del 2010
Ramon Muntaner 5- AE Xarxa B 3
Tanto los jugadores del A como los del B, están ya cansados de escucharnos a Joan o a mí decir que los 10 minutos tras el descanso son claves en un partido. Nosotros los jugamos este sábado con una gran brillantez. El problema es cuando SÓLO se juega durante esos 10 minutos del partido. Entonces, es muy difícil sacar algo positivo. Después de esos 10 minutos brillantes, fue un quiero y no puedo. Pero es que la primera parte fue un “ni quiero, ni puedo”.
Es muy difícil plantear un partido, o alternativas durante él, cuando no hay actitud, ni intensidad en el campo. Eso se le presupone al equipo. Y eso es una de las cosas que más rabia da a un entrenador. O a lo mejor sólo a mí. Supongo que en el fondo, siempre queda algo de “sentirse jugador”, y este que escribe era más de corazón que de técnica. Supongo que por eso me duele más.
Realizar crónica del partido… es casi lo de menos. Nos demostramos que cuando jugamos como un equipo (aunque sólo fuera 10 min), defendimos, robamos, finalizamos y remontamos. Pasamos del 2-0 al 2-3. Y ahí… volvió la banda.
No son las mejores sensaciones para enfrentarse al líder. Y menos este, que basa todo su potencial en su técnica individual. Espero que el miércoles se presente a jugar un EQUIPO, y no 10 jugadores que visten del mismo color.
Es muy difícil plantear un partido, o alternativas durante él, cuando no hay actitud, ni intensidad en el campo. Eso se le presupone al equipo. Y eso es una de las cosas que más rabia da a un entrenador. O a lo mejor sólo a mí. Supongo que en el fondo, siempre queda algo de “sentirse jugador”, y este que escribe era más de corazón que de técnica. Supongo que por eso me duele más.
Realizar crónica del partido… es casi lo de menos. Nos demostramos que cuando jugamos como un equipo (aunque sólo fuera 10 min), defendimos, robamos, finalizamos y remontamos. Pasamos del 2-0 al 2-3. Y ahí… volvió la banda.
No son las mejores sensaciones para enfrentarse al líder. Y menos este, que basa todo su potencial en su técnica individual. Espero que el miércoles se presente a jugar un EQUIPO, y no 10 jugadores que visten del mismo color.
dilluns, 22 de març del 2010
AE XARXA “B” 2- IPSE El Pilar 0
La semana pasada habla de actitudes, implicación, responsabilidad, trabajo… justo en la semana en que un servidor ha debido ausentarse en los dos entrenos. Si a ello sumamos las numerosas bajas, nos dan una ligera idea de los entrenos de esta semana (nada que objetar a los que si han estado, por supuesto). Pero todo y que lo comentado al principio es indispensable para que un equipo de frutos, también es cierto que todos necesitan su dosis de suerte. Y la diosa fortuna nos visitó el sábado. Bueno, a todos menos al oliver, que sigue en su batalla con los postes.
No es que el sábado ganáramos por suerte, porque creo que hicimos más que el rival. Pero si que es cierto, que el primer gol viene de un penalti tonto en el último minuto de la primera parte, y el segundo en un autogol del rival. Pero la suerte es para el que la persigue. Y un poco más que el rival si que lo hicimos.
Me sigue preocupando el atasco general del equipo de cara a portería. Falta ofrecimientos, alternativas para el compañero que lleva el balón. Sin eso, nos volvemos lentos y previsibles. Y así es más fácil defendernos. La parte positiva es que también es muy difícil hacernos un gol (somos el equipo menos goleado). Y eso nos da un margen hasta que estemos más inspirados de cara a puerta.
Visto asó, los objetivos siguen siendo los mismos: volver a recuperar la dinámica de trabajo en los entreno (que vendrá de la mano de recuperar lesionados). Eso nos llevará primero a asegurar la salvación, y eso, a luchar por meternos arriba.
Pero paso a paso. El primero: un buen entreno, con un buen número de gente.
No es que el sábado ganáramos por suerte, porque creo que hicimos más que el rival. Pero si que es cierto, que el primer gol viene de un penalti tonto en el último minuto de la primera parte, y el segundo en un autogol del rival. Pero la suerte es para el que la persigue. Y un poco más que el rival si que lo hicimos.
Me sigue preocupando el atasco general del equipo de cara a portería. Falta ofrecimientos, alternativas para el compañero que lleva el balón. Sin eso, nos volvemos lentos y previsibles. Y así es más fácil defendernos. La parte positiva es que también es muy difícil hacernos un gol (somos el equipo menos goleado). Y eso nos da un margen hasta que estemos más inspirados de cara a puerta.
Visto asó, los objetivos siguen siendo los mismos: volver a recuperar la dinámica de trabajo en los entreno (que vendrá de la mano de recuperar lesionados). Eso nos llevará primero a asegurar la salvación, y eso, a luchar por meternos arriba.
Pero paso a paso. El primero: un buen entreno, con un buen número de gente.
CASTELLAR 2 XARXA "A" 2
Sensacions entranyes ens pot deixar el partit de dissabte, per alguns vam deixar escapar una victòria que semblava encarrilada i potser per altres vam acabar guanyant un punt.
Sense caure en el optimisme exagerat o el pessimisme exagerat i analitzant fredament el partit si que penso que cap dels dos equips podem estar satisfets ni del resultat ni del joc desenvolupat els 40 minuts.
I és que l’esport té aquestes coses, desprès d’uns primers 20 minuts molt dolents per part dels dos equips, on hi havien imprecisions en les passades, errors en el joc estàtic, falta de intensitat ofensiva ( tantes vegades repetida la importància de jugar sense pilota) etc etc, va acabar aquesta amb un 0-2 massa estrany i massa poc fidel del que s’havia vist en el camp.
L’experiència actua com a veueta interior que et fa analitzar les situacions en la mitja part, aquesta veueta em va dir textualment el que va acabar passant a la segona part (cal dir que alguns cops s’equivoca la veueta) però aquesta vegada no.
El problema radica que en aquest equip o col•lectiu a nivell individual i/o grupal hi ha una falla de connexió entre emissor (entrenador) i receptor (jugadors) potser és el canal o la manera de transmetre el missatge, el cert és que hom va intentar transmetre que la clau del partit estaria en la consecució del primer gol de la segona part, ja que marcaria molt la intensitat que l’equip rival imprimiria (per alguna cosa ha de valer analitzar l’equip contrincant cada setmana), malauradament van marcar ells i ens van imprimir una intensitat i força que ens va empènyer a jugar molt més concentrats (positiu) però que ells van aprofitar per empatar el partit, i tenir dos deu metres als últims 30 segons. això si, vam tenir ocasions per marcar (més que a la primera part) però no vam poder materialitzar cap ocasió.
Hem de seguir treballant, la classificació s’apreta i seria bo, molt bo, marxar de vacances amb 32 punts i espantar fantasmes.
PD: Segueixo amb la meva tasca a cops incompresa de fer d’aquest col•lectiu un equip no una banda. (quien tenga oidos que oiga)
Sense caure en el optimisme exagerat o el pessimisme exagerat i analitzant fredament el partit si que penso que cap dels dos equips podem estar satisfets ni del resultat ni del joc desenvolupat els 40 minuts.
I és que l’esport té aquestes coses, desprès d’uns primers 20 minuts molt dolents per part dels dos equips, on hi havien imprecisions en les passades, errors en el joc estàtic, falta de intensitat ofensiva ( tantes vegades repetida la importància de jugar sense pilota) etc etc, va acabar aquesta amb un 0-2 massa estrany i massa poc fidel del que s’havia vist en el camp.
L’experiència actua com a veueta interior que et fa analitzar les situacions en la mitja part, aquesta veueta em va dir textualment el que va acabar passant a la segona part (cal dir que alguns cops s’equivoca la veueta) però aquesta vegada no.
El problema radica que en aquest equip o col•lectiu a nivell individual i/o grupal hi ha una falla de connexió entre emissor (entrenador) i receptor (jugadors) potser és el canal o la manera de transmetre el missatge, el cert és que hom va intentar transmetre que la clau del partit estaria en la consecució del primer gol de la segona part, ja que marcaria molt la intensitat que l’equip rival imprimiria (per alguna cosa ha de valer analitzar l’equip contrincant cada setmana), malauradament van marcar ells i ens van imprimir una intensitat i força que ens va empènyer a jugar molt més concentrats (positiu) però que ells van aprofitar per empatar el partit, i tenir dos deu metres als últims 30 segons. això si, vam tenir ocasions per marcar (més que a la primera part) però no vam poder materialitzar cap ocasió.
Hem de seguir treballant, la classificació s’apreta i seria bo, molt bo, marxar de vacances amb 32 punts i espantar fantasmes.
PD: Segueixo amb la meva tasca a cops incompresa de fer d’aquest col•lectiu un equip no una banda. (quien tenga oidos que oiga)
dimarts, 16 de març del 2010
BOSCO ROCAFORT B 1 XARXA "B" 1
Todo lo que este club es y tiene, ha sido fruto del esfuerzo de muchas personas. Yo creo que nada nos ha venido regalado. Y si no fuera por la constante dedicación de algunas personas, ya hace tiempo que esto sería otra cosa…o no sería nada. Y a nivel deportivo, creo que nos pasa lo mismo. No hace mucho leía en la crónica de Joan, algo que ahora nos va clavado para el “B”. No somos un equipo que disponga de individualidades que te puedan resolver un partido. Las victorias, los puntos,… son fruto de mucho trabajo, y de un equipo. Y cuando ese trabajo no es al 100%....
Y esa es la dinámica que hay instalada ahora. Si nos excusamos en las bajas, poca capacidad de autocrítica estaremos mostrando. Porque la puntualidad y asistencia a los entrenos, no es la misma que hace dos meses (época en la que los resultados eran bastante diferentes). Y es en los entrenos donde se empieza a ganar o perder partidos. Y nosotros hace semanas que los estamos empezando en desventaja. Toca plantearse cada uno, si está dando lo que puede.
Y respecto al partido, el empate fue quizás el resultado justo. Aunque podría haber sido con un marcador más amplio. Mientras que el 1-0 de la primera parte era algo injusto, por las ocasiones que generamos, la fortuna nos lo devolvió con el 1-1 final, en una segunda parte en la que ellos tuvieron más ocasiones. Seguimos teniendo un mal endémico que nos hace seleccionar muy mal las opciones de disparo. Seguimos complicándonos la vida, y buscando un último pase, cuando ya hay opción de disparo. Nos falta “instinto asesino” de cara a puerta.
Toca confiar en la implicación de cada uno, y en retomar un ritmo de trabajo que nos lleve a otros resultados.
Y esa es la dinámica que hay instalada ahora. Si nos excusamos en las bajas, poca capacidad de autocrítica estaremos mostrando. Porque la puntualidad y asistencia a los entrenos, no es la misma que hace dos meses (época en la que los resultados eran bastante diferentes). Y es en los entrenos donde se empieza a ganar o perder partidos. Y nosotros hace semanas que los estamos empezando en desventaja. Toca plantearse cada uno, si está dando lo que puede.
Y respecto al partido, el empate fue quizás el resultado justo. Aunque podría haber sido con un marcador más amplio. Mientras que el 1-0 de la primera parte era algo injusto, por las ocasiones que generamos, la fortuna nos lo devolvió con el 1-1 final, en una segunda parte en la que ellos tuvieron más ocasiones. Seguimos teniendo un mal endémico que nos hace seleccionar muy mal las opciones de disparo. Seguimos complicándonos la vida, y buscando un último pase, cuando ya hay opción de disparo. Nos falta “instinto asesino” de cara a puerta.
Toca confiar en la implicación de cada uno, y en retomar un ritmo de trabajo que nos lleve a otros resultados.
dilluns, 15 de març del 2010
A.E. XARXA 3 CERVELLÓ 4
En primer lloc, demano disculpes els meus fidels lectors perquè l’escrit d’aquesta jornada serà breu ja que el temps que disposo es limitat i haig d’atendre a molts fronts.
Tot i això com a amant del compromís i de la coherència acudeixo a la meva cita amb la crònica del partit. Esperant que una vegada més els Joses, Danis i Txiris sumin comentaris i d’altres que no ho fan puguin aportar la seva visió del partit.
Sobre la derrota de dissabte, personalment i molt personalment crec que no podem comparar-la amb la de dissabte passat, l’equip va sortir molt més concentrat amb més intensitat, però no vam saber jugar amb el plantejament defensiu de l’equip rival i ens vam estavellar una vegada i una altre en la seva defensa, admeto la meva part de culpa al no saber transmetre a l’equip la manera de fer-ho, hi ha derrotes que l’entrenador té un pes específic i aquesta en pot ser una.
Tot i això en postulo en el meu dret de criticar en veu alta aquesta manera de jugar en aquestes categories, sóc conscient que jugant com juguem perdrem partits o no els guanyarem però almenys crec i penso que ens ho passarem millor, que a la fi és el únic objectiu que tenim.
Tot i això en fot molt i molt haver perdut ja que donem la raó els que plantegen els partits així.
Tot d’atenció ja que els equips de baix van guanyant i nosaltres dels últims sis punts em sumat zero contra rivals que podíem haver puntuat. Difícil desplaçament dissabte però cal aixecar la moral i treballar i treballar.
Tot i això com a amant del compromís i de la coherència acudeixo a la meva cita amb la crònica del partit. Esperant que una vegada més els Joses, Danis i Txiris sumin comentaris i d’altres que no ho fan puguin aportar la seva visió del partit.
Sobre la derrota de dissabte, personalment i molt personalment crec que no podem comparar-la amb la de dissabte passat, l’equip va sortir molt més concentrat amb més intensitat, però no vam saber jugar amb el plantejament defensiu de l’equip rival i ens vam estavellar una vegada i una altre en la seva defensa, admeto la meva part de culpa al no saber transmetre a l’equip la manera de fer-ho, hi ha derrotes que l’entrenador té un pes específic i aquesta en pot ser una.
Tot i això en postulo en el meu dret de criticar en veu alta aquesta manera de jugar en aquestes categories, sóc conscient que jugant com juguem perdrem partits o no els guanyarem però almenys crec i penso que ens ho passarem millor, que a la fi és el únic objectiu que tenim.
Tot i això en fot molt i molt haver perdut ja que donem la raó els que plantegen els partits així.
Tot d’atenció ja que els equips de baix van guanyant i nosaltres dels últims sis punts em sumat zero contra rivals que podíem haver puntuat. Difícil desplaçament dissabte però cal aixecar la moral i treballar i treballar.
dilluns, 8 de març del 2010
GORNAL 3 XARXA "A" 1
La Falsa modèstia ens portarà pels camins foscos de la derrota, el camí de la humilitat i el treball ens portarà a la llum de la victòria.
Derrota merescuda davant d’un rival que va deixar en evidència una qüestió: que la separació de punts entre un i l’altre equip no va quedar demostrada en el terreny de joc dissabte.
I és que el més lamentable de tots és que ens van superar en dos dels aspectes que més valor dono al joc col•lectiu i que més ens han servit per treure partits endavant aquesta temporada: La intensitat i la predisposició/concentració de tots els jugadors.
Vam fer una pèssima primera part, molt poca circulació, molt poc oferir-se per fer més fàcil les opcions del qui estava amb la pilota, molta imprecisió a l’hora de defensar un rival que marxava com volia de la nostra defensa, massa separació a l’hora d’atacar i defensar entre unes línies i altres, això provocava pèrdues ràpides de pilota en atac i poques ajudes en defensa.
El 3-1 de la primera part penso que va ser massa poc premi per l’equip local, que amb dos jugadors molt tècnics (de sobres coneguts) i un bon porter van fer el que van voler amb nosaltres.
La segona part, si que és cert que l’equip va millorar, vam pressionar més amunt i vam tenir més la pilota i vam crear més ocasions, tot i així no les vam aprofitar. Vam pagar molt car tirar a les escombraries 20 minuts de partit.
Personalment, crec que vam anar amb mala predisposició al partit, molts el creien guanyat abans de jugar i això es notava molt i molt..
La derrota de dissabte aporta proves molt concloents a les meves tesis sobre aquest equip discutides per alguns però que torno a exposar:
No em cansaré de repetir que si no juguem al 100% som un equip vulgar (dels pitjors de la categoria) que perdrem amb qualssevol equip amb més concentració, no tenim ni qualitat tècnica ni tàctica per guanyar partits amb l’actitud de la primera part.
Que si no fem un gran escalfament som incapaços de començar els partits amb la concentració mínima exigida.
Que hi ha jugadors molt allunyats del seu nivell de joc i que no posen mitjans propis per solucionar-lo.
Finalment: Acabar amb un apunt sobre la nostre actitud vers l’àrbitre, no no i no, podem donar la imatge d’una banqueta sempre protestant, fent comentaris despectius i demés, a la banqueta el nostre paper ha de ser el d’animar als nostres companys i el de mantenir la tensió durant tot el partit, si el àrbitre ho va fer malament, nosaltres vam seguir el seu mateix camí. Gran exemple el d’alguns el de callar i el del capità Cata fent callar.
Potser hauríem d’analitzar si les nostres protestes eren fruït dels errors de l’àrbitre (que en va tenir) o eren conseqüència de contemplar impotents com deixaven perdre l’oportunitat de donar un peu de gegant per mantenir la categoria (que si algú no ho sabia és el meu objectiu)
Derrota merescuda davant d’un rival que va deixar en evidència una qüestió: que la separació de punts entre un i l’altre equip no va quedar demostrada en el terreny de joc dissabte.
I és que el més lamentable de tots és que ens van superar en dos dels aspectes que més valor dono al joc col•lectiu i que més ens han servit per treure partits endavant aquesta temporada: La intensitat i la predisposició/concentració de tots els jugadors.
Vam fer una pèssima primera part, molt poca circulació, molt poc oferir-se per fer més fàcil les opcions del qui estava amb la pilota, molta imprecisió a l’hora de defensar un rival que marxava com volia de la nostra defensa, massa separació a l’hora d’atacar i defensar entre unes línies i altres, això provocava pèrdues ràpides de pilota en atac i poques ajudes en defensa.
El 3-1 de la primera part penso que va ser massa poc premi per l’equip local, que amb dos jugadors molt tècnics (de sobres coneguts) i un bon porter van fer el que van voler amb nosaltres.
La segona part, si que és cert que l’equip va millorar, vam pressionar més amunt i vam tenir més la pilota i vam crear més ocasions, tot i així no les vam aprofitar. Vam pagar molt car tirar a les escombraries 20 minuts de partit.
Personalment, crec que vam anar amb mala predisposició al partit, molts el creien guanyat abans de jugar i això es notava molt i molt..
La derrota de dissabte aporta proves molt concloents a les meves tesis sobre aquest equip discutides per alguns però que torno a exposar:
No em cansaré de repetir que si no juguem al 100% som un equip vulgar (dels pitjors de la categoria) que perdrem amb qualssevol equip amb més concentració, no tenim ni qualitat tècnica ni tàctica per guanyar partits amb l’actitud de la primera part.
Que si no fem un gran escalfament som incapaços de començar els partits amb la concentració mínima exigida.
Que hi ha jugadors molt allunyats del seu nivell de joc i que no posen mitjans propis per solucionar-lo.
Finalment: Acabar amb un apunt sobre la nostre actitud vers l’àrbitre, no no i no, podem donar la imatge d’una banqueta sempre protestant, fent comentaris despectius i demés, a la banqueta el nostre paper ha de ser el d’animar als nostres companys i el de mantenir la tensió durant tot el partit, si el àrbitre ho va fer malament, nosaltres vam seguir el seu mateix camí. Gran exemple el d’alguns el de callar i el del capità Cata fent callar.
Potser hauríem d’analitzar si les nostres protestes eren fruït dels errors de l’àrbitre (que en va tenir) o eren conseqüència de contemplar impotents com deixaven perdre l’oportunitat de donar un peu de gegant per mantenir la categoria (que si algú no ho sabia és el meu objectiu)
dilluns, 1 de març del 2010
CASP "B" 2 XARXA "B" 1
“Mal acaba lo que mal empieza”
Ese es el resumen del partido de este domingo. Aunque el nuestro empezó el sábado por la mañana. A lo largo del día, y hasta la última hora de la noche, la convocatoria fue menguando hasta quedar con 6 jugadores de pista (5 y medio si contamos con el estado de la espalda de Carles). A esto le añadimos una avería que hace llegar tarde a un jugador, viaje apresurado, … y jugar en domingo.
Y si a esto le sumamos todas las bajas que tenemos… El rival nos dio un respiro cuando se presentaron a jugar el partido con los mismos cambios que nosotros.
En gran medida, el “tostón” de la primera parte, fue debido a eso. Banquillos muy cortos, con dos equipos igualados que preveían que la batalla iba a estar en la segunda parte. Ninguno de los dos equipo jugamos a nada. Chutes lejanos y poco más. Y una posesión que fue de más a menos a lo largo de la primera parte. Pero una posesión sin ninguna intención, como viene siendo la tónica de las últimas jornadas. Y para colmo de males, nos llega el gol en los últimos segundos de la primera parte, en una jugada desgraciada para Raúl.
Obligados por el resultado, el equipo empezó a presionar. Tuvimos más posesión, pero con escaso peligro. Por lo menos, el rival llegaba bastante menos. Y en una de esas jugadas con más corazón que cabeza (eso si que no se le puede negar a ninguno de los presentes el domingo), marcos conseguía empatar el partido. El equipo siguió presionando, ya que el rival no conseguía sacudirse la presión. Pero en otra jugada desgraciada, un mal rechace dejó a un rival a puerta vacía: 2-1. De ahí hasta el final más de lo mismo. Muchas ganas, pero con poco oxígeno, y menos acierto.
No se puede dudar del esfuerzo derrochado por todos. Pero este que escribe debe hacer una reflexión de porqué el equipo no está consiguiendo finalizar las jugadas, o crear ocasiones para ello.
Hay que confiar en el trabajo de los entrenos, y en ir recuperando alguna de las numerosas bajas.
Un saludo,
Ese es el resumen del partido de este domingo. Aunque el nuestro empezó el sábado por la mañana. A lo largo del día, y hasta la última hora de la noche, la convocatoria fue menguando hasta quedar con 6 jugadores de pista (5 y medio si contamos con el estado de la espalda de Carles). A esto le añadimos una avería que hace llegar tarde a un jugador, viaje apresurado, … y jugar en domingo.
Y si a esto le sumamos todas las bajas que tenemos… El rival nos dio un respiro cuando se presentaron a jugar el partido con los mismos cambios que nosotros.
En gran medida, el “tostón” de la primera parte, fue debido a eso. Banquillos muy cortos, con dos equipos igualados que preveían que la batalla iba a estar en la segunda parte. Ninguno de los dos equipo jugamos a nada. Chutes lejanos y poco más. Y una posesión que fue de más a menos a lo largo de la primera parte. Pero una posesión sin ninguna intención, como viene siendo la tónica de las últimas jornadas. Y para colmo de males, nos llega el gol en los últimos segundos de la primera parte, en una jugada desgraciada para Raúl.
Obligados por el resultado, el equipo empezó a presionar. Tuvimos más posesión, pero con escaso peligro. Por lo menos, el rival llegaba bastante menos. Y en una de esas jugadas con más corazón que cabeza (eso si que no se le puede negar a ninguno de los presentes el domingo), marcos conseguía empatar el partido. El equipo siguió presionando, ya que el rival no conseguía sacudirse la presión. Pero en otra jugada desgraciada, un mal rechace dejó a un rival a puerta vacía: 2-1. De ahí hasta el final más de lo mismo. Muchas ganas, pero con poco oxígeno, y menos acierto.
No se puede dudar del esfuerzo derrochado por todos. Pero este que escribe debe hacer una reflexión de porqué el equipo no está consiguiendo finalizar las jugadas, o crear ocasiones para ello.
Hay que confiar en el trabajo de los entrenos, y en ir recuperando alguna de las numerosas bajas.
Un saludo,
A.E. XARXA "A" 9 UNION LLAGOSTENSE 3
Resultat Enganyós ja que crec que la diferència final no reflecteix el que es va veure en el transcurs dels 40 minuts de joc.
I és que a falta de poc més d’un minut i mig el resultat era de 5-3, però un cop més va quedar demostrar que el joc de cinc s’ha de treballar molt i molt perquè si no acaba sent un suïcidi col•lectiu en forma de gols en contra com va quedar palès al final del partit.
Vam començar els primers minuts de joc amb bona circulació de pilota, sense pressa per finalitzar i amb velocitat, la nostra defensa era agressiva i ens feia recuperar la possessió de pilota amb certa facilitat, poc a poc però vam caure en una certa monotonia en el joc que només els dos gols a favor i el gol en contra (fruït d’un bon contraatac d’ells i un mal replegament nostre) van trencar, així s’arribava a la fi de la primera part.
La segona vam continuar amb la mateixa parsimònia fins que l’equip rival va decidir anar a buscar l’empat i ens va deixar més espais lliure, certament els vam aprofitar per a crear ocasions i acabar guanyant el partit amb solvència.
Crec que ens falta treballar la velocitat de reacció mental, el “xema concetrion” que deia el mestre Txema, el xip que ens faci sortir ràpidament al contraatac si no tenim la pilota, que ens faci replegar-nos en la direcció adequada, que ens faci seguir la jugada i no quedar-nos d’espectadors darrere…
Queda molt i molt marge de millora col•lectiva però també individual, ser més exigents amb nosaltres mateixos perquè tots sabem que hi ha jugadors que poden, saben i ho han de fer millor del que ho fan ara.
Durant tota la setmana i la propera i les següents no deixaré de repetir sobre la necessitat de millorar la intensitat defensiva, de tancar les passades interiors, de replegar-se amb rapidesa, d’arribar a els cobertures, de tenir una bona posició física individual etc etc.
I és que a falta de poc més d’un minut i mig el resultat era de 5-3, però un cop més va quedar demostrar que el joc de cinc s’ha de treballar molt i molt perquè si no acaba sent un suïcidi col•lectiu en forma de gols en contra com va quedar palès al final del partit.
Vam començar els primers minuts de joc amb bona circulació de pilota, sense pressa per finalitzar i amb velocitat, la nostra defensa era agressiva i ens feia recuperar la possessió de pilota amb certa facilitat, poc a poc però vam caure en una certa monotonia en el joc que només els dos gols a favor i el gol en contra (fruït d’un bon contraatac d’ells i un mal replegament nostre) van trencar, així s’arribava a la fi de la primera part.
La segona vam continuar amb la mateixa parsimònia fins que l’equip rival va decidir anar a buscar l’empat i ens va deixar més espais lliure, certament els vam aprofitar per a crear ocasions i acabar guanyant el partit amb solvència.
Crec que ens falta treballar la velocitat de reacció mental, el “xema concetrion” que deia el mestre Txema, el xip que ens faci sortir ràpidament al contraatac si no tenim la pilota, que ens faci replegar-nos en la direcció adequada, que ens faci seguir la jugada i no quedar-nos d’espectadors darrere…
Queda molt i molt marge de millora col•lectiva però també individual, ser més exigents amb nosaltres mateixos perquè tots sabem que hi ha jugadors que poden, saben i ho han de fer millor del que ho fan ara.
Durant tota la setmana i la propera i les següents no deixaré de repetir sobre la necessitat de millorar la intensitat defensiva, de tancar les passades interiors, de replegar-se amb rapidesa, d’arribar a els cobertures, de tenir una bona posició física individual etc etc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)